Com molts veïns a estes hores, tinc les finestres tancades. La pesta que surt de les xemeneies d´algunes empreses que campen per la zona oest de Tavernes, embrutant intencionadament l´oxígen que respirem comença a ser més que preocupant.
Però açò va més enllà de la obvietat. Sí, el crit majoritari va encarat cap Asfaltos Chova, i es vox populi que aquesta gran empresa ha modificat alguns dels seus criteris de producció per "envenenar" l´ambient amb la complicitat de la nit. Caldria buscar sol.lucions inmediates per evitar aquesta barbàrie contra l´entorn, malbaratant un element crucial per a l´existéncia humana com l´aire que respirem.
Però, potser deuriem de pensar en l´aigua. El riu Vaca també està sotmés a un maltracte brutal per part d´altres empreses que aboquen impunement el seu merder sense mirament, repercutint en les explotacions agrícoles, introduïnt aquest inquebrantable verí en la cadena alimentícia.
Tavernes, i la resta de la Valldigna per al.lusions, és un niu on el càncer brolla com els bolets a la tardor. Estudis realitzats al llarg dels últims vints anys ho corroboren i, el que és més trist, la pérduda irreparable de centeners de vides humanes per, presuntament, causes com aquesta. Cal reflexionar profundament, i actuar en conseqüéncia. Aquestes empreses deurien de deixar de fer propaganda enganyosa - com la de Chova al llibret de festes ( sense comentaris )- , i seguir al peu de la lletra els protocols necessaris per filtrar totes les deixalles per que el seu impacte al medi ambient siga el menys violent possible. Cal invertir en solucions netes, sense sacrificar la productivitat. On està el problema?
Vaja, ho habia oblidat : els diners. Però no els diners que no tenen, sino els diners d´aquells que viuen d´allò més bé i que no els dona la gana mirar pel Tavernes que heretaran les pròximes generacions.
Cal ser responsable i mostrar fortalesa i seny davant dels grups empresaris que no acompleixen amb les normes bàsiques de seguretat mediambiental. No podem permetre aquesta barbàrie contra el nostre entorn.
Ho sent per aquells que es pensaven que només fique les meues mires en els "animals de ploma" . Açò ens compet a tots, i és responsabilitat nostra el actuar per evitar aquests actes tan asquerosos com perjudicials.
Arribarà un dia en que el diners no serviran per desfer tanta merda. Eixe dia, serà ja massa tard.
Mentre ens quede, companys... Salut !:
V.
*** NOTA ACLARATÒRIA ***
Via Facebook he rebut un missatge de En Salvador Ferrando Grau, que m´explica gustosament que a Envases Grau hi ha instal.lada una depuradora fisioquímica des de 2007, on es tracten les aigues residuals que genera dita empresa, sent tractades i supervisades a més per un encarregat dedicat a aquesta feina. Agraïsc de tot cor les aclaracions pertinents enviades per Salvador i lamente profundament no haver estat conectat i haver publicat aquesta correció a temps. Des d´ací vull demanar disculpes públicament als responsables d´Envases Grau, i el seu nom quedarà tatxat al article.
Aprofite novament per a reivindicar el caràcter participatiu d´aquest espai, on tots teniu veu per a oferir els vostres comentaris i , com és el cas, rectificar una informació incorrecta, cumplint amb el que podem i el que deguem : apropar un nou punt de vista, un altra manera de vore i entendre una realitat que no podem negar.
** Ara Don Hierro, de la mà del seu gerent en José Roselló Ciscar, també ens ha facilitat informació contrastada, en la que aquesta empresa acompleix amb les condicions de salubritat pertinents. Cite textualment :
"Al respecto le indicamos que desde el año 2002 estamos en posesiòn del Certificado de Gestiòn Medioambiental ISO 14001, auditada por la certificadora alemana TUV Reiland Gmbh , con todo lo que ello comporta.
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn. "
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn. "
Salut :
V.
Benvolgut Visente:
ResponderEliminarCrec que el meu sentit comú encara em permet reconèixer una reflexió encertada i llúcida.
Estic 100% d'acord amb tot el que has escrit.
Hola altra vegada.
ResponderEliminarEn el primer comentari, les presses no m'han deixat anar més enllà del meu recolçament total a les realitats i sentiments que has exposat al bloc.
Crec que cal aprofondir encara més en el tema mediambiental perquè Tavernes i per extensió la Valldigna (els problemes mediambientals no solen respectar les fronteres) són víctimes del fet greu de no haver-se dissenyat un model sostenible per al futur.
Les empreses que comentes estan fora d'ordenació (no estan ubicades en zones industrials o polígons), i en tenim alguna més (entrada del Massalari, per exemple). Els polígons, mal dissenyats o declarats dintre d'ordenació per fets consumats, s'escampen per tot arreu (Pla, Teularet, Estació...) consagrant una "ordenació urbanística áltament desordenada", quasi caòtica.
A més a més, Tavernes ha de patir una línea d'alta tensió que, a la Valldigna, sols és aèria al terme de Tavernes i que exigeix ( és la normativa) que en el seu traçat, sota les torres i els fils, es deixe la muntanya totalment deforestada (per evitar incendis), per no parlar dels efectes dels camps electromgnètics (el principi de precaució indica que les línies s'han d'allunyar de les zones habitades).
I podem parlar també dels efectes de l'autopista. O també de la carrera cap a l'urbanització total de la zona costanera fins les vies del tren. Una carrera abortada per la crisi econòmica i pel senttit comú que la pròpia crisi ha fet aflorar. Però els efectes en forma de camps deixats perdre estan a la vista (ja se dels problemes de rendibilitat de l'agricultura però la realitat és que hi ha gent que guanya diners amb les taronges i, per altre costat, es podrien plantejar conrreus alternatius).
Soc conscient que el que he escrit és un barrejat, producte d'un "brain storming" fet amb mi mateix, certament massa improvisat, i que em deixe moltes coses al calaix.
Però tenim temps, encara que no massa.
Vullc acabar constatant que a mi no m'interessa senyalar culpables de la situació actual. No serviria per a res. El que cal és aprendre dels errors i fer-ho bé en un futur. I em dona igual qui s'emporta la glòria si el final de la història és un èxit per a tothom i per a l'entorn.