El ball dels inocents

Salutacions :

Abans de finalitzar aquest 2011, he decidit triar aquest dia per a fer balanç, un tant personal, però més general que res. Un 2011 interessant, inquietant, i plé d´incógnites bé per resoldre, altres més previsibles.

Començàrem amb un govern local capitanejat pel PP i acabem l´any amb un tripartit en el que rés és el que sembla. Des de que assoliren el poder, moltes son les questions que després d´una vibrant i inédita campanya electoral ( més be, pesada i impertinent en alguns casos ), queden encara per resoldre. Recorde com els partits que hui conformen aquesta coalició clamaven als quatre vents que obrarien amb seny i amb esperit quasi catàrtic amb l´heréncia malfeta d´un ajuntament ofegat pels deutes, i tenim que canvien els amos, però no les formes.

Rebaixa dels sous, reestructuracions, préstecs ICO per a pagar proveïdors, millores en l´accessibilitat. Al capdavall, ens trobem amb el mateix : els que manen ara no es baixen els sous, les reestructuracions en questions d´obres públiques no oferixen feina a les empreses locals, el famós préstec ( detallat fins a l´últim céntim ) deixa més dades d´endeutament, i no serveix per a frenar amb solidesa l´increment de treballadors aturats al poble, i pel que respecta a les millores per a fer accesible a les persones incapacitades o amb minusvalies, com el cas de la platja, només queden a l´arxiu per a fer la oportuna foto, i quedar abandonades a les incleméncies del temps i de l´oblit en que es margina al personal que viu amb la discapacitat, que resulta quasi el mateix que viure a la plaja. Sembla una analogia cruel, però replega el sentir de les persones que viuen a vora mar.Sols els queda preguntar.

A l´hivern la plaja no ven, i embastada la tenim encara.Tampoc ven recordar el que considere un petit triomf de la pressió ciutadana en el polémic tema dels bous. Encara que els cotorrencs es penjaren ben prompte la medalla per la massiva assisténcia de veïns ( amb una bateria de dades que van més enllà de la estadística contemplativa ), no volen acceptar fets demostrats com l´ús del personal de la brigada de l´Ajuntament que, en hores de treball, fou enviada a retirar els lletrers reivindicatius que demanaven que no s´erradicara la festa. Cal fer memória, no ens oblidem d´açò. Maneres més pròpies d´uns temps més rancis, de la pura caciqueria o el pensament únic. Cuidadet, son massa “caps pensants” dins del consistori, i de vegades les neurones patinen escandalosament.

Ja ens avançàrem un parell de veus a la mateixa Veu de la Valldigna, vaticinant amb la formació d´aquest govern la proliferació d´actes que poc tenen a vore amb el nacionalisme valencià ( és que fa riure aquesta expressió ), que tant els agrada rosegar a boca plena als nostres governants i webs afins. S´asomaba al programa de festes l´actuació de la “Gossa Borda” eixa, i ara tenim “Festivern” o com punyetes es diga. Contents tenen a la gent del pavelló municipal, que voran les seues instalacions sotmeses a un espectacle que no pot garantir la salvaguarda completa de les mateixes. Encara que sobren diners per forrar de cinta americana el sól del pavelló. Mira per on, no et deixen vore el partit o acostar-te al camp si no dus espardenyes d´esport. Però als partits de futbet o bàsquet no van a lluir-se estelades ni va a cantar-se per la “llibertat”. El mon cap per avall. Açò sembla que si que ven.

Cal esperar si aquest vaticini complert ( que també aventurà la gent de El Ventilador per Tavernes ) es completa amb un correllengua el vinent 2012. Comencem amb les apostes?

En política sempre ens venen la burra. Mane qui mane. El que no es pot dir mai és que d´aquesta aigua no beurem, perqué no som com els que estaven abans. I es veritat... van camí de empitjorar la situació.

Després de tant de fum per despistar al personal : Fallida técnica a l´Ajuntament, les canyes a les plogudes a festes, els edifics del Vergeret ( i ací el PP tindria que donar millors explicacions ), Càritas ( que igual també... ) i l´incesant tema de la casa de les “Indalécies” no son més que patranyes, excuses de mal pagador i reflexe d´una gestió pésima, encara que silenciosa i mitjanament discreta. El fum ven fum. I el fem ven fem. Fem, doncs, política...o fem... fem?

Sempre ens venen la burra. Però hi ha coses que no venen... N´adelantem una per a rematar aquest article.

Ven menys encara que es puga comparar els actes d´uns amb els altres. Recentment, hem asistit al nomenament “democràtic” de Josep Clar com a nou cap de l´empresa de neteja. Un llop de la antiga guàrdia del Bloc, la cúpula que pren les decisions al consistori, amagats rere la figura de Jordi Juan. Casualment, el seu fill Josep ( fill de Josep Clar, s´entén ) fa anys que treballa a aquesta empresa dugent el camió que buida les deixalles dels contenidors per al reciclatge. Casualitat, o no?

Vendrà menys encara, quan algunes veus es pronuncien del tracte que reben d´algun regidor que campa pel consistori amb prepoténcia desemesuarda. Però ja tindrem temps de tractar aquesta història cuan esclate per si mateix, i arribe a la ciutadania (sic).

En aquest “Ball dels Inocents” a 28 de desembre de 2011, ens adonem que d´inocents, a Tavernes, no en queden. Mentira. Si que en queden. Tot els ciutadans censats amb dret a votar. Ens han tornat a vendre la burra. No trobem solucions. No apareixen solucions. On està el canvi? No hi ha canvi. Els que diuen que manen, no manen. Abans savíem a qui encarar-mos, però ara tenim que el corporatiu municipal podria ser un joc de titelles en mans d´un grup de persones que no foren refrendades amb els nostres vots. Es un joc perillós, ja que arribarà un punt en que aquestes figures que ens representen parlaran amb paraules d´altres, i actuaran amb decisió d´altres ( si no ho fan ja ). Em pregunte, i vos pregunte, si és el que triareu a les eleccions de maig. Jo, presonalment, no.

Aquesta manca de transparéncia és un acte manifest que recorda a altres tipus de política que es practiquen a altres països, en diferents regims. Només som un poblet, podeu pensar. Efectivament. Però no per ser menys en nombre signfica que no sigam menys que la resta.

És cosa d´hores que deixem enrere aquest 2011. Cal exigir respostes, i cal exigir velocitat i efectivitat. El preu del vot obliga ( deuria ) a actuar per i pel poble, segons els fonaments en que s´alça un estat democràtic. Per definició, aquest govern no carbura. Està en les nostres mans recordar-ho, i exigir-ho. Està en mans dels partits que formen govern, com de l´opossició el aportar, d´una volta per totes, solucions pràctiques i honestes. Aquesta situació durà conseqüéncies imprevisibles. Cal saber per on xafiguem, i ara mateix resulta quasi imposible tropessar amb pandocaes per tot arreu. Està en mans dels mandataris...

Pel que a mi respecta, el de sempre. Ací estaré, només per incordiar. Son més de 4000 visites en 4 mesos d´activitat, i és bo que la gent tinga una perspectiva diferent ( no dolenta ).

Incordiar en el bon sentit, en el de dir el que pense;per pensar en “colors”, quan només ens deixen triar entre roig o blau no hauria d´ésser cap bogeria. L´arc de Sant Martí en té més per a triar ( com el que tant agrada vore des de la finestra de l´Ajuntament ). Només per incordiar. I qui es pique, ja sap que fer. I a qui no li agrade, no passa res. Només té que ficar-li més sucre, com fan altres.

Bon any a tots, estimats. Salut! :

V.

Les coses clares

Benvolguts:

He estat un temps desconectat per qüestions técniques (el meu ordenador no està funcionant correctament,i ja ha visitat un parell de vegades al servici técnic) i encara que estic pràcticament refet d'una incidéncia personal, aprofite l'estimada ajuda d'un bon company que ha tingut a bé el prestar-me durant uns instants la seua màquina per aclarir un assumpte que es quedà pendent fa unes setmanes.

Tornem a l'article en el que comentarem el problema dels mals fums i olors que assolen al poble. Com abans férem, una volta ens arribà informació fidedigna i contrastada, rectificàrem l'article amb les al.legacions que esmentà, al seu moment, l'empresa vallera Envases Grau.

Ara pertoca fer un incís i rectificar un altra informació provinent de Don Hierro. Més que rectificar, el que farem es informar correctament.

De banda d'en José Roselló Ciscar, cal aportar la següent informació que aclareix que aquesta empresa també gaudeix dels certificats sanitaris pertinents. Cite textualment el missatge que en José ens ha fet arribar (en castellà) :

"Al respecto le indicamos que desde el año 2002 estamos en posesiòn del Certificado de Gestiòn Medioambiental ISO 14001, auditada por la certificadora alemana TUV Reiland Gmbh , con todo lo que ello comporta.

Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.

Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn."

M'en alegre que aquestes empreses ( Envases Grau i Don Hierro ) hajen estimat oportú el fer arribar als lectors d'aquest blog aquesta informació. Com mai em cansaré de repetir, aquest espai preten abarcar a tanta gent i idearis com siga possible, i que tothom puga participar en un marc respectuós, obert i plural.

I també em cal fer autocrítica, ja que del meu article sembla que l'intenció que desprén es que acuse del.liberadament. Tot açò respongué, en el seu temps, a una hipótesi; suposicions que ens donen algun punt de vista diferent que puga mostrar altres vies d'encarar un problema que ahí està, i que es veu, s'ol i es sent.

Novament, agraïr a la geréncia de Don Hierro les explicacions pertinents, i els pregue humilment que accepten les meues disculpes si en algun moment els he dispensat alguna moléstia. Ni de lluny fou la meua intenció, ni ho serà.

Salut, i espere que fins aviat !:

V.