Benvolguts :
Fa ja algunes hores que intente trobar algunes veus, autoritzades o anónimes, que demostren que ens podem aferrar a la cordura. Veus que ens puguen servir d´inspiració, de reflexió; veus que encenguen al pensament el ciri d´una esperança empresonada pel salvatge i desemesurat atac contra la llibertat de l´electorat nacional, i que rosega amb els ullals de la impunitat contra la quasi terminal economia europea, obeïnt als interessos d´uns pocs ( però que alguns intuím, viuen a l´altra banda de l´Atlàntic ).
Després d´un necessari paracetamol, conseqüéncia de les letanies sensacionalistes i desbrafades que es reflexen als programes del PP i PSOE, no trobe cap consol. Així que vaig a centrar aquest article atorgant el protagonisme a aquelles veus, com deia abans, que poden aportar-nos eixe xic de vitamines per a l´esperit, que millore l´anémia intel.lectual i moral que regenta aquest sistema; però destacant també aquelles que ja fa un temps - més del necessari - es parapeten en la impunitat que oferixen les noves "llibertats informatives 2.0", tirant cudols dialéctics sectaris i reaccionaris que fomenten el desencant i la irascibilitat de les sensibilitats del poble - això si, sempre de traje i corbata, i engullint vi en copes ostentoses als debats unilaterals de la batejada TDT Party -.
Poden resultar óbvies, manides i trillades, però de tant en quant és necessari recordar-mos on estem, i per qué estem com estem. Anem a obrir el poal del fem, i a vore que ens trobem.
El Economista : L´advocat Javier Nart, en recents declaracions, ens ofereix una guia essencial per entendre els desgavells que tant PSOE i PP ens deixen com a heréncia en una societat fraccionada i desencantada.
Diari Público : L´analista Ernesto Ekaizer ens mostra com el vot progressista està més perdut que un ase en un quirófan, desencantat i descentrat.
Diari ABC ( Sí, el diari ABC ) : En un exercici que quasi podríem qualificar d´inédit, ens mostra una classificació de les 50 frases més destacades de la campanya electoral.Trobem algunes perles que no deuríem d´oblidar mai, pel que ens puga deparar el futur a curt i mig plaç. El trist reflexe de la classe política que ens pertoca patir.
Diari La Vanguardia : Jordi Barbeta no s´amaga i tradueix amb el.loqüéncia el vertader significat de la tan revirada parauleta "Talante" que enarbolaba com un llustrós penó el president ( ja quasi en funcions Zapatero ) . "Talante" = Servilisme a els capritxos dels partits catalans. Blanca i en ampolla.
Diari La Razón : Un comentari a una notícia d´un lector anomenat Valeriano resulta esclaridor, i amaga una xispa d´esperança. Cite textualment :
" Desde el momento en que hemos dejado de aprender que todos dependemos de todos y eso nos obliga a respetar para que nos respeten y a no mentir para que no nos den de lado porque luego podemos necesitar y no encontrar (para la progresía eso son prejuicios burgueses y chorradas de los curas) está en peligro no solo la economía sino la propia supervivencia de la sociedad. "
La Gaceta de Intereconomia : Fent sang i encenent focs, amb una prepoténcia regalada i un desinterés fingit, s´obrin pas les incendiàries - com no podria ser d´altra manera - paraules d´Aleix Vidal-Quadras, en que es regodeja de la desfeta socialista. I com un amulet, una estampeta divina salvadora de tota impunitat, la paraula "Centre" en tot allò que puga causar algun tipus de confussió malintencionada. Per a plorar...
Deixe per al final, a mode de colutori bucal que ens lleve aquest regust ranci i retrògrad, el que considere una de les millors i més vàlides postures de la mà d´Iñaki Gabilondo, al seu video-blog del diari El Pais.No hem de perdre el nord, i entendre realment que suposa l´exercici del vot. Son pocs els que ho entenen en tota la seua extensió, i cal estar atents perqué aquestes paraules no caiguen al pou de l´oblit.
Per uns instants, he pensat en deixar a banda tota incidéncia d´aquesta jornada de reflexió de dissabte, i evadir-me d´aquesta pudor. La fatiga colpeja al cap ( sembla que serà necessària una nova dosi de paracetamol ) i quasi m´empenta a prescindir dels informatius, webs i blogs. Però només m´ha passat pel pensament un instant. Estimats, no menyspreeu la oportunitat que ens concedeix el joc democràtic per a demà diumenge. És necessari una consciéncia plena, i una responsabilitat sólida. Com he pregonat en anteriors articles, el ciutadà és més que un vot. És la veu que legitima el poder dels governants, i aquests han de sentir que nosaltres no podem quedar-nos en casa, acatant tots els decrets i retalls que ens assolaran amb més viruléncia que les plagues bíbliques de l´antic testament.
Si els que manen manquen de trellat, demostrem com a poble que queda esperança. Com he dit abans, votem a qui votem, cregam en qui cregam, però votem. Votem pel que és més necessari.
I si per uns instants podem creure que la unió fa la força ( i açò no ha segut mai una utopia ) , llavors haurem aconseguit la victória.
Ens vegem a les urnes demà. Salut per a tots !!:
V.
15 nov 2011
Ni peix ni carn. Coca de Mestall !
Estimats :
Espere que no em trobareu a faltar. He estat centrat en empapar-me de les diferents propostes que ens oferixen els partits polítics en aquestes desllavaçades eleccions generals del proper diumenge vint de novembre.
Quines opcions tenim? Quins al.legats es ponderen com els més determinants a l´hora de girar cap a les gavines blaves, o a les "carfoxes" rojes? Dreta o més dreta disfressada? Ultra-Centrisme? Senyor, quin desgavell.
Les notícies que destaquen els events de campanya son desesperançadores; alguns tímids intents del PP d´aconseguir vots a nivell local son l´única mostra d´interés ( en recaptació de vot, no de la voluntat del poble més calguera ), trenquen una tónica descafeinada i descentrada en la veritable magnitud del que ens ve al damunt. El vot, com he dit en moltes ocasions, ha d´anar més enllà de ficar un parell de sobres a les urnes. La veu del poble obstenta el poder de decissió, i és la classe política qui ha de tindre por, i no nosaltres.
Resulta força difícil canviar aquesta tendéncia en tant poc de temps, quan les desbandades d´una Europa que sembla anar a la deriva desvia les atencions del personal, i ens deixa en una situació compromesa. Potser molts creguen que triant el camí fàcil - el vot al PP - trobarem sol.lucions inmediates als problemes que ens tenen ofegats. Però aquesta lectura amaga més coses... tan perilloses com necessàries a recordar.
La obsessió del PP de la "parcialitat" en els informatius de RTVE, que per a un humil servidor han estat un dels grans triomfs a nivell informatiu en els últims vuit anys, convertint-se en un referent a nivell mundial en objectivitat, qualitat e imparcialitat de contigunts, manifesta una tendéncia perillosa cap a un pensament "únic" i "de centre" ( que m´expliquen on veuen els centre els partits de dreta ), que comprometra, com en els temps d´Aznar, la llibertat d´expressió de les entitats públiques. L´ombra de les futures privatitzacions si una victoria de la dreta es produira, fan tremolar els ciments del poc que ens queda de l´estat del benestar que tanta fatiga ens ha costat aconseguir. La sanitat i l´educació esdevindrien en opcions per a families adinerades, i els escasos servicis per a la dependéncia i en recolç social tindrien els dies contats. Com resa la dita : Pa per avuí, fam per a demà. Recordem la febra dels PAIs. No queda tant lluny, veritat? Imagineu, doncs, a nivell nacional. No és cap broma.
La candidatura del PSOE reflexa una apatia preocupant. Els cervells que han orquestrat aquestes campanyes llueixen el desencant i la apatia en que el president en funcions Zapatero ha deixat a tota l´esquerra : condemnada quasi a l´exili polític. Rubalcaba és un bon polític. No hem d´oblidar que les seues gestions al Ministeri d´Interior ha deixat a la banda terrorista ETA en els óssos. El principal problema que arrosega el mateix Rubalcaba resideix al govern. Els qui encara estan manant, lluny de suar la camiseta fins l´últim minut, es desespera amb les desbandades europees, i tiren balons fora sense donar explicacions. Va a resultar molt molt difícil que es puga fer alguna cosa si han llençat la tovallola abans de eixir a combatir. Una llàstima.
Sobra dir que tenim altres opcions, però el desencant general fa difícil focalitzar cap a quin lloc podria centrar-se el vot del indecís, o de l´indignat.
Després d´aquesta letania farcida d´obvietats ( o no ), defendré a títol personal quina serà la meua opció a l´hora de votar aquest diumenge. Però abans, per a il.lustrar tota aquesta verborrea, un poc de música, cortesia d´un correu electrónic que m´ha facilitat aquest enllaç .
No deuríem deixar-nos arrastrar pel pesimisme i la indiferéncia. La veu del poble sempre es legítima, tant si les vaques estan grosses o primes, tant si estem en l´atur, o pagant l´hipoteca amb solvéncia. Hem de considerar que el joc democràtic ens dona la oportunitat de anar més enllà d´un simple vot; que som més que una xifra en un munt d´estadístiques. Així que, fora la complacéncia, i a lluitar!
He decidit trencar amb el que una vegada vaig jurar, i diumenge aniré a votar. Qué em mou a votar? Podré fer alguna cosa per a evitar una majoria absoluta de la dreta? No ho sé, però el que si que vaig a intentar es que una agrupació con Convergéncia i Unió, que el que menys els importa és el que ens puga passar als espanyols, tinguen que decidir mitjançant pactes que és el més important per a Espanya. Com si els importara.
Vaig a votar a UPyD. Anem a vore que passa si alcem aquesta formació ben amunt en la classificació de les forces polítiques del país. És necessari un consens entre partits, però mai amb els nacionalismes ( que com mai em cansaré de repetir son TOTS, per definició, DE DRETES ).
Ara que vinguen a dir-me que soc un anti-sistema. Crec que qui estan manant, o els que vindran a manar, son els auténtics ANTI-SISTEMA. Temps al temps
Votem, estimats. Cadascú el que crega, i en qui crega. Però VOTEM!
Salut! :
V.
Espere que no em trobareu a faltar. He estat centrat en empapar-me de les diferents propostes que ens oferixen els partits polítics en aquestes desllavaçades eleccions generals del proper diumenge vint de novembre.
Quines opcions tenim? Quins al.legats es ponderen com els més determinants a l´hora de girar cap a les gavines blaves, o a les "carfoxes" rojes? Dreta o més dreta disfressada? Ultra-Centrisme? Senyor, quin desgavell.
Les notícies que destaquen els events de campanya son desesperançadores; alguns tímids intents del PP d´aconseguir vots a nivell local son l´única mostra d´interés ( en recaptació de vot, no de la voluntat del poble més calguera ), trenquen una tónica descafeinada i descentrada en la veritable magnitud del que ens ve al damunt. El vot, com he dit en moltes ocasions, ha d´anar més enllà de ficar un parell de sobres a les urnes. La veu del poble obstenta el poder de decissió, i és la classe política qui ha de tindre por, i no nosaltres.
Resulta força difícil canviar aquesta tendéncia en tant poc de temps, quan les desbandades d´una Europa que sembla anar a la deriva desvia les atencions del personal, i ens deixa en una situació compromesa. Potser molts creguen que triant el camí fàcil - el vot al PP - trobarem sol.lucions inmediates als problemes que ens tenen ofegats. Però aquesta lectura amaga més coses... tan perilloses com necessàries a recordar.
La obsessió del PP de la "parcialitat" en els informatius de RTVE, que per a un humil servidor han estat un dels grans triomfs a nivell informatiu en els últims vuit anys, convertint-se en un referent a nivell mundial en objectivitat, qualitat e imparcialitat de contigunts, manifesta una tendéncia perillosa cap a un pensament "únic" i "de centre" ( que m´expliquen on veuen els centre els partits de dreta ), que comprometra, com en els temps d´Aznar, la llibertat d´expressió de les entitats públiques. L´ombra de les futures privatitzacions si una victoria de la dreta es produira, fan tremolar els ciments del poc que ens queda de l´estat del benestar que tanta fatiga ens ha costat aconseguir. La sanitat i l´educació esdevindrien en opcions per a families adinerades, i els escasos servicis per a la dependéncia i en recolç social tindrien els dies contats. Com resa la dita : Pa per avuí, fam per a demà. Recordem la febra dels PAIs. No queda tant lluny, veritat? Imagineu, doncs, a nivell nacional. No és cap broma.
La candidatura del PSOE reflexa una apatia preocupant. Els cervells que han orquestrat aquestes campanyes llueixen el desencant i la apatia en que el president en funcions Zapatero ha deixat a tota l´esquerra : condemnada quasi a l´exili polític. Rubalcaba és un bon polític. No hem d´oblidar que les seues gestions al Ministeri d´Interior ha deixat a la banda terrorista ETA en els óssos. El principal problema que arrosega el mateix Rubalcaba resideix al govern. Els qui encara estan manant, lluny de suar la camiseta fins l´últim minut, es desespera amb les desbandades europees, i tiren balons fora sense donar explicacions. Va a resultar molt molt difícil que es puga fer alguna cosa si han llençat la tovallola abans de eixir a combatir. Una llàstima.
Sobra dir que tenim altres opcions, però el desencant general fa difícil focalitzar cap a quin lloc podria centrar-se el vot del indecís, o de l´indignat.
Després d´aquesta letania farcida d´obvietats ( o no ), defendré a títol personal quina serà la meua opció a l´hora de votar aquest diumenge. Però abans, per a il.lustrar tota aquesta verborrea, un poc de música, cortesia d´un correu electrónic que m´ha facilitat aquest enllaç .
No deuríem deixar-nos arrastrar pel pesimisme i la indiferéncia. La veu del poble sempre es legítima, tant si les vaques estan grosses o primes, tant si estem en l´atur, o pagant l´hipoteca amb solvéncia. Hem de considerar que el joc democràtic ens dona la oportunitat de anar més enllà d´un simple vot; que som més que una xifra en un munt d´estadístiques. Així que, fora la complacéncia, i a lluitar!
He decidit trencar amb el que una vegada vaig jurar, i diumenge aniré a votar. Qué em mou a votar? Podré fer alguna cosa per a evitar una majoria absoluta de la dreta? No ho sé, però el que si que vaig a intentar es que una agrupació con Convergéncia i Unió, que el que menys els importa és el que ens puga passar als espanyols, tinguen que decidir mitjançant pactes que és el més important per a Espanya. Com si els importara.
Vaig a votar a UPyD. Anem a vore que passa si alcem aquesta formació ben amunt en la classificació de les forces polítiques del país. És necessari un consens entre partits, però mai amb els nacionalismes ( que com mai em cansaré de repetir son TOTS, per definició, DE DRETES ).
Ara que vinguen a dir-me que soc un anti-sistema. Crec que qui estan manant, o els que vindran a manar, son els auténtics ANTI-SISTEMA. Temps al temps
Votem, estimats. Cadascú el que crega, i en qui crega. Però VOTEM!
Salut! :
V.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)