Reflexions per a una jornada de reflexió.

Benvolguts :

Fa ja algunes hores que intente trobar algunes veus, autoritzades o anónimes, que demostren que ens podem aferrar a la cordura. Veus que ens puguen servir d´inspiració, de reflexió; veus que encenguen al pensament el ciri d´una esperança empresonada pel salvatge i desemesurat atac contra la llibertat de l´electorat nacional, i que rosega amb els ullals de la impunitat contra la quasi terminal economia europea, obeïnt als interessos d´uns pocs ( però que alguns intuím, viuen a l´altra banda de l´Atlàntic ).

Després d´un necessari paracetamol, conseqüéncia de les letanies sensacionalistes i desbrafades que es reflexen als programes del PP i PSOE, no trobe cap consol. Així que vaig a centrar aquest article atorgant el protagonisme a aquelles veus, com deia abans, que poden aportar-nos eixe xic de vitamines per a l´esperit, que millore l´anémia intel.lectual i moral que regenta aquest sistema; però destacant també aquelles que ja fa un temps - més del necessari - es parapeten en la impunitat que oferixen les noves "llibertats informatives 2.0", tirant cudols dialéctics sectaris i reaccionaris que fomenten el desencant i la irascibilitat de les sensibilitats del poble - això si, sempre de traje i corbata, i engullint vi en copes ostentoses als debats unilaterals de la batejada TDT Party -.

Poden resultar óbvies, manides i trillades, però de tant en quant és necessari recordar-mos on estem, i per qué estem com estem. Anem a obrir el poal del fem, i a vore que ens trobem.


El Economista : L´advocat Javier Nart, en recents declaracions, ens ofereix una guia essencial per entendre els desgavells que tant PSOE i PP ens deixen com a heréncia en una societat fraccionada i desencantada.

Diari Público : L´analista Ernesto Ekaizer ens mostra com el vot progressista està més perdut que un ase en un quirófan, desencantat i descentrat.

Diari ABC ( Sí, el diari ABC ) : En un exercici que quasi podríem qualificar d´inédit, ens mostra una classificació de les 50 frases més destacades de la campanya electoral.Trobem algunes perles que no deuríem d´oblidar mai, pel que ens puga deparar el futur a curt i mig plaç. El trist reflexe de la classe política que ens pertoca patir.

Diari La Vanguardia : Jordi Barbeta no s´amaga i tradueix amb el.loqüéncia el vertader significat de la tan revirada parauleta "Talante" que enarbolaba com un llustrós penó el president ( ja quasi en funcions Zapatero ) . "Talante" = Servilisme a els capritxos dels partits catalans. Blanca i en ampolla.

Diari La Razón : Un comentari a una notícia d´un lector anomenat Valeriano resulta esclaridor, i amaga una xispa d´esperança. Cite textualment :

" Desde el momento en que hemos dejado de aprender que todos dependemos de todos y eso nos obliga a respetar para que nos respeten y a no mentir para que no nos den de lado porque luego podemos necesitar y no encontrar (para la progresía eso son prejuicios burgueses y chorradas de los curas) está en peligro no solo la economía sino la propia supervivencia de la sociedad. "

La Gaceta de Intereconomia : Fent sang i encenent focs, amb una prepoténcia regalada i un desinterés fingit, s´obrin pas les incendiàries - com no podria ser d´altra manera - paraules d´Aleix Vidal-Quadras, en que es regodeja de la desfeta socialista. I com un amulet, una estampeta divina salvadora de tota impunitat, la paraula "Centre" en tot allò que puga causar algun tipus de confussió malintencionada. Per a plorar...

Deixe per al final, a mode de colutori bucal que ens lleve aquest regust ranci i retrògrad, el que considere una de les millors i més vàlides postures de la mà d´Iñaki Gabilondo, al seu video-blog del diari El Pais.No hem de perdre el nord, i entendre realment que suposa l´exercici del vot. Son pocs els que ho entenen en tota la seua extensió, i cal estar atents perqué aquestes paraules no caiguen al pou de l´oblit.

Per uns instants, he pensat en deixar a banda tota incidéncia d´aquesta jornada de reflexió de dissabte, i evadir-me d´aquesta pudor. La fatiga colpeja al cap ( sembla que serà necessària una nova dosi de paracetamol ) i quasi m´empenta a prescindir dels informatius, webs i blogs. Però només m´ha passat pel pensament un instant. Estimats, no menyspreeu la oportunitat que ens concedeix el joc democràtic per a demà diumenge. És necessari una consciéncia plena, i una responsabilitat sólida. Com he pregonat en anteriors articles, el ciutadà és més que un vot. És la veu que legitima el poder dels governants, i aquests han de sentir que nosaltres no podem quedar-nos en casa, acatant tots els decrets i retalls que ens assolaran amb més viruléncia que les plagues bíbliques de l´antic testament.

Si els que manen manquen de trellat, demostrem com a poble que queda esperança. Com he dit abans, votem a qui votem, cregam en qui cregam, però votem. Votem pel que és més necessari.

I si per uns instants podem creure que la unió fa la força ( i açò no ha segut mai una utopia ) , llavors haurem aconseguit la victória.

Ens vegem a les urnes demà. Salut per a tots !!:

V.