Salutacions :
Abans de finalitzar aquest 2011, he decidit triar aquest dia per a fer balanç, un tant personal, però més general que res. Un 2011 interessant, inquietant, i plé d´incógnites bé per resoldre, altres més previsibles.
Començàrem amb un govern local capitanejat pel PP i acabem l´any amb un tripartit en el que rés és el que sembla. Des de que assoliren el poder, moltes son les questions que després d´una vibrant i inédita campanya electoral ( més be, pesada i impertinent en alguns casos ), queden encara per resoldre. Recorde com els partits que hui conformen aquesta coalició clamaven als quatre vents que obrarien amb seny i amb esperit quasi catàrtic amb l´heréncia malfeta d´un ajuntament ofegat pels deutes, i tenim que canvien els amos, però no les formes.
Rebaixa dels sous, reestructuracions, préstecs ICO per a pagar proveïdors, millores en l´accessibilitat. Al capdavall, ens trobem amb el mateix : els que manen ara no es baixen els sous, les reestructuracions en questions d´obres públiques no oferixen feina a les empreses locals, el famós préstec ( detallat fins a l´últim céntim ) deixa més dades d´endeutament, i no serveix per a frenar amb solidesa l´increment de treballadors aturats al poble, i pel que respecta a les millores per a fer accesible a les persones incapacitades o amb minusvalies, com el cas de la platja, només queden a l´arxiu per a fer la oportuna foto, i quedar abandonades a les incleméncies del temps i de l´oblit en que es margina al personal que viu amb la discapacitat, que resulta quasi el mateix que viure a la plaja. Sembla una analogia cruel, però replega el sentir de les persones que viuen a vora mar.Sols els queda preguntar.
A l´hivern la plaja no ven, i embastada la tenim encara.Tampoc ven recordar el que considere un petit triomf de la pressió ciutadana en el polémic tema dels bous. Encara que els cotorrencs es penjaren ben prompte la medalla per la massiva assisténcia de veïns ( amb una bateria de dades que van més enllà de la estadística contemplativa ), no volen acceptar fets demostrats com l´ús del personal de la brigada de l´Ajuntament que, en hores de treball, fou enviada a retirar els lletrers reivindicatius que demanaven que no s´erradicara la festa. Cal fer memória, no ens oblidem d´açò. Maneres més pròpies d´uns temps més rancis, de la pura caciqueria o el pensament únic. Cuidadet, son massa “caps pensants” dins del consistori, i de vegades les neurones patinen escandalosament.
Ja ens avançàrem un parell de veus a la mateixa Veu de la Valldigna, vaticinant amb la formació d´aquest govern la proliferació d´actes que poc tenen a vore amb el nacionalisme valencià ( és que fa riure aquesta expressió ), que tant els agrada rosegar a boca plena als nostres governants i webs afins. S´asomaba al programa de festes l´actuació de la “Gossa Borda” eixa, i ara tenim “Festivern” o com punyetes es diga. Contents tenen a la gent del pavelló municipal, que voran les seues instalacions sotmeses a un espectacle que no pot garantir la salvaguarda completa de les mateixes. Encara que sobren diners per forrar de cinta americana el sól del pavelló. Mira per on, no et deixen vore el partit o acostar-te al camp si no dus espardenyes d´esport. Però als partits de futbet o bàsquet no van a lluir-se estelades ni va a cantar-se per la “llibertat”. El mon cap per avall. Açò sembla que si que ven.
Cal esperar si aquest vaticini complert ( que també aventurà la gent de El Ventilador per Tavernes ) es completa amb un correllengua el vinent 2012. Comencem amb les apostes?
En política sempre ens venen la burra. Mane qui mane. El que no es pot dir mai és que d´aquesta aigua no beurem, perqué no som com els que estaven abans. I es veritat... van camí de empitjorar la situació.
Després de tant de fum per despistar al personal : Fallida técnica a l´Ajuntament, les canyes a les plogudes a festes, els edifics del Vergeret ( i ací el PP tindria que donar millors explicacions ), Càritas ( que igual també... ) i l´incesant tema de la casa de les “Indalécies” no son més que patranyes, excuses de mal pagador i reflexe d´una gestió pésima, encara que silenciosa i mitjanament discreta. El fum ven fum. I el fem ven fem. Fem, doncs, política...o fem... fem?
Sempre ens venen la burra. Però hi ha coses que no venen... N´adelantem una per a rematar aquest article.
Ven menys encara que es puga comparar els actes d´uns amb els altres. Recentment, hem asistit al nomenament “democràtic” de Josep Clar com a nou cap de l´empresa de neteja. Un llop de la antiga guàrdia del Bloc, la cúpula que pren les decisions al consistori, amagats rere la figura de Jordi Juan. Casualment, el seu fill Josep ( fill de Josep Clar, s´entén ) fa anys que treballa a aquesta empresa dugent el camió que buida les deixalles dels contenidors per al reciclatge. Casualitat, o no?
Vendrà menys encara, quan algunes veus es pronuncien del tracte que reben d´algun regidor que campa pel consistori amb prepoténcia desemesuarda. Però ja tindrem temps de tractar aquesta història cuan esclate per si mateix, i arribe a la ciutadania (sic).
En aquest “Ball dels Inocents” a 28 de desembre de 2011, ens adonem que d´inocents, a Tavernes, no en queden. Mentira. Si que en queden. Tot els ciutadans censats amb dret a votar. Ens han tornat a vendre la burra. No trobem solucions. No apareixen solucions. On està el canvi? No hi ha canvi. Els que diuen que manen, no manen. Abans savíem a qui encarar-mos, però ara tenim que el corporatiu municipal podria ser un joc de titelles en mans d´un grup de persones que no foren refrendades amb els nostres vots. Es un joc perillós, ja que arribarà un punt en que aquestes figures que ens representen parlaran amb paraules d´altres, i actuaran amb decisió d´altres ( si no ho fan ja ). Em pregunte, i vos pregunte, si és el que triareu a les eleccions de maig. Jo, presonalment, no.
Aquesta manca de transparéncia és un acte manifest que recorda a altres tipus de política que es practiquen a altres països, en diferents regims. Només som un poblet, podeu pensar. Efectivament. Però no per ser menys en nombre signfica que no sigam menys que la resta.
És cosa d´hores que deixem enrere aquest 2011. Cal exigir respostes, i cal exigir velocitat i efectivitat. El preu del vot obliga ( deuria ) a actuar per i pel poble, segons els fonaments en que s´alça un estat democràtic. Per definició, aquest govern no carbura. Està en les nostres mans recordar-ho, i exigir-ho. Està en mans dels partits que formen govern, com de l´opossició el aportar, d´una volta per totes, solucions pràctiques i honestes. Aquesta situació durà conseqüéncies imprevisibles. Cal saber per on xafiguem, i ara mateix resulta quasi imposible tropessar amb pandocaes per tot arreu. Està en mans dels mandataris...
Pel que a mi respecta, el de sempre. Ací estaré, només per incordiar. Son més de 4000 visites en 4 mesos d´activitat, i és bo que la gent tinga una perspectiva diferent ( no dolenta ).
Incordiar en el bon sentit, en el de dir el que pense;per pensar en “colors”, quan només ens deixen triar entre roig o blau no hauria d´ésser cap bogeria. L´arc de Sant Martí en té més per a triar ( com el que tant agrada vore des de la finestra de l´Ajuntament ). Només per incordiar. I qui es pique, ja sap que fer. I a qui no li agrade, no passa res. Només té que ficar-li més sucre, com fan altres.
Bon any a tots, estimats. Salut! :
V.
28 dic 2011
5 dic 2011
Les coses clares
Benvolguts:
He estat un temps desconectat per qüestions técniques (el meu ordenador no està funcionant correctament,i ja ha visitat un parell de vegades al servici técnic) i encara que estic pràcticament refet d'una incidéncia personal, aprofite l'estimada ajuda d'un bon company que ha tingut a bé el prestar-me durant uns instants la seua màquina per aclarir un assumpte que es quedà pendent fa unes setmanes.
Tornem a l'article en el que comentarem el problema dels mals fums i olors que assolen al poble. Com abans férem, una volta ens arribà informació fidedigna i contrastada, rectificàrem l'article amb les al.legacions que esmentà, al seu moment, l'empresa vallera Envases Grau.
Ara pertoca fer un incís i rectificar un altra informació provinent de Don Hierro. Més que rectificar, el que farem es informar correctament.
De banda d'en José Roselló Ciscar, cal aportar la següent informació que aclareix que aquesta empresa també gaudeix dels certificats sanitaris pertinents. Cite textualment el missatge que en José ens ha fet arribar (en castellà) :
"Al respecto le indicamos que desde el año 2002 estamos en posesiòn del Certificado de Gestiòn Medioambiental ISO 14001, auditada por la certificadora alemana TUV Reiland Gmbh , con todo lo que ello comporta.
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn."
M'en alegre que aquestes empreses ( Envases Grau i Don Hierro ) hajen estimat oportú el fer arribar als lectors d'aquest blog aquesta informació. Com mai em cansaré de repetir, aquest espai preten abarcar a tanta gent i idearis com siga possible, i que tothom puga participar en un marc respectuós, obert i plural.
I també em cal fer autocrítica, ja que del meu article sembla que l'intenció que desprén es que acuse del.liberadament. Tot açò respongué, en el seu temps, a una hipótesi; suposicions que ens donen algun punt de vista diferent que puga mostrar altres vies d'encarar un problema que ahí està, i que es veu, s'ol i es sent.
Novament, agraïr a la geréncia de Don Hierro les explicacions pertinents, i els pregue humilment que accepten les meues disculpes si en algun moment els he dispensat alguna moléstia. Ni de lluny fou la meua intenció, ni ho serà.
Salut, i espere que fins aviat !:
V.
He estat un temps desconectat per qüestions técniques (el meu ordenador no està funcionant correctament,i ja ha visitat un parell de vegades al servici técnic) i encara que estic pràcticament refet d'una incidéncia personal, aprofite l'estimada ajuda d'un bon company que ha tingut a bé el prestar-me durant uns instants la seua màquina per aclarir un assumpte que es quedà pendent fa unes setmanes.
Tornem a l'article en el que comentarem el problema dels mals fums i olors que assolen al poble. Com abans férem, una volta ens arribà informació fidedigna i contrastada, rectificàrem l'article amb les al.legacions que esmentà, al seu moment, l'empresa vallera Envases Grau.
Ara pertoca fer un incís i rectificar un altra informació provinent de Don Hierro. Més que rectificar, el que farem es informar correctament.
De banda d'en José Roselló Ciscar, cal aportar la següent informació que aclareix que aquesta empresa també gaudeix dels certificats sanitaris pertinents. Cite textualment el missatge que en José ens ha fet arribar (en castellà) :
"Al respecto le indicamos que desde el año 2002 estamos en posesiòn del Certificado de Gestiòn Medioambiental ISO 14001, auditada por la certificadora alemana TUV Reiland Gmbh , con todo lo que ello comporta.
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn."
M'en alegre que aquestes empreses ( Envases Grau i Don Hierro ) hajen estimat oportú el fer arribar als lectors d'aquest blog aquesta informació. Com mai em cansaré de repetir, aquest espai preten abarcar a tanta gent i idearis com siga possible, i que tothom puga participar en un marc respectuós, obert i plural.
I també em cal fer autocrítica, ja que del meu article sembla que l'intenció que desprén es que acuse del.liberadament. Tot açò respongué, en el seu temps, a una hipótesi; suposicions que ens donen algun punt de vista diferent que puga mostrar altres vies d'encarar un problema que ahí està, i que es veu, s'ol i es sent.
Novament, agraïr a la geréncia de Don Hierro les explicacions pertinents, i els pregue humilment que accepten les meues disculpes si en algun moment els he dispensat alguna moléstia. Ni de lluny fou la meua intenció, ni ho serà.
Salut, i espere que fins aviat !:
V.
19 nov 2011
Reflexions per a una jornada de reflexió.
Benvolguts :
Fa ja algunes hores que intente trobar algunes veus, autoritzades o anónimes, que demostren que ens podem aferrar a la cordura. Veus que ens puguen servir d´inspiració, de reflexió; veus que encenguen al pensament el ciri d´una esperança empresonada pel salvatge i desemesurat atac contra la llibertat de l´electorat nacional, i que rosega amb els ullals de la impunitat contra la quasi terminal economia europea, obeïnt als interessos d´uns pocs ( però que alguns intuím, viuen a l´altra banda de l´Atlàntic ).
Després d´un necessari paracetamol, conseqüéncia de les letanies sensacionalistes i desbrafades que es reflexen als programes del PP i PSOE, no trobe cap consol. Així que vaig a centrar aquest article atorgant el protagonisme a aquelles veus, com deia abans, que poden aportar-nos eixe xic de vitamines per a l´esperit, que millore l´anémia intel.lectual i moral que regenta aquest sistema; però destacant també aquelles que ja fa un temps - més del necessari - es parapeten en la impunitat que oferixen les noves "llibertats informatives 2.0", tirant cudols dialéctics sectaris i reaccionaris que fomenten el desencant i la irascibilitat de les sensibilitats del poble - això si, sempre de traje i corbata, i engullint vi en copes ostentoses als debats unilaterals de la batejada TDT Party -.
Poden resultar óbvies, manides i trillades, però de tant en quant és necessari recordar-mos on estem, i per qué estem com estem. Anem a obrir el poal del fem, i a vore que ens trobem.
El Economista : L´advocat Javier Nart, en recents declaracions, ens ofereix una guia essencial per entendre els desgavells que tant PSOE i PP ens deixen com a heréncia en una societat fraccionada i desencantada.
Diari Público : L´analista Ernesto Ekaizer ens mostra com el vot progressista està més perdut que un ase en un quirófan, desencantat i descentrat.
Diari ABC ( Sí, el diari ABC ) : En un exercici que quasi podríem qualificar d´inédit, ens mostra una classificació de les 50 frases més destacades de la campanya electoral.Trobem algunes perles que no deuríem d´oblidar mai, pel que ens puga deparar el futur a curt i mig plaç. El trist reflexe de la classe política que ens pertoca patir.
Diari La Vanguardia : Jordi Barbeta no s´amaga i tradueix amb el.loqüéncia el vertader significat de la tan revirada parauleta "Talante" que enarbolaba com un llustrós penó el president ( ja quasi en funcions Zapatero ) . "Talante" = Servilisme a els capritxos dels partits catalans. Blanca i en ampolla.
Diari La Razón : Un comentari a una notícia d´un lector anomenat Valeriano resulta esclaridor, i amaga una xispa d´esperança. Cite textualment :
" Desde el momento en que hemos dejado de aprender que todos dependemos de todos y eso nos obliga a respetar para que nos respeten y a no mentir para que no nos den de lado porque luego podemos necesitar y no encontrar (para la progresía eso son prejuicios burgueses y chorradas de los curas) está en peligro no solo la economía sino la propia supervivencia de la sociedad. "
La Gaceta de Intereconomia : Fent sang i encenent focs, amb una prepoténcia regalada i un desinterés fingit, s´obrin pas les incendiàries - com no podria ser d´altra manera - paraules d´Aleix Vidal-Quadras, en que es regodeja de la desfeta socialista. I com un amulet, una estampeta divina salvadora de tota impunitat, la paraula "Centre" en tot allò que puga causar algun tipus de confussió malintencionada. Per a plorar...
Deixe per al final, a mode de colutori bucal que ens lleve aquest regust ranci i retrògrad, el que considere una de les millors i més vàlides postures de la mà d´Iñaki Gabilondo, al seu video-blog del diari El Pais.No hem de perdre el nord, i entendre realment que suposa l´exercici del vot. Son pocs els que ho entenen en tota la seua extensió, i cal estar atents perqué aquestes paraules no caiguen al pou de l´oblit.
Per uns instants, he pensat en deixar a banda tota incidéncia d´aquesta jornada de reflexió de dissabte, i evadir-me d´aquesta pudor. La fatiga colpeja al cap ( sembla que serà necessària una nova dosi de paracetamol ) i quasi m´empenta a prescindir dels informatius, webs i blogs. Però només m´ha passat pel pensament un instant. Estimats, no menyspreeu la oportunitat que ens concedeix el joc democràtic per a demà diumenge. És necessari una consciéncia plena, i una responsabilitat sólida. Com he pregonat en anteriors articles, el ciutadà és més que un vot. És la veu que legitima el poder dels governants, i aquests han de sentir que nosaltres no podem quedar-nos en casa, acatant tots els decrets i retalls que ens assolaran amb més viruléncia que les plagues bíbliques de l´antic testament.
Si els que manen manquen de trellat, demostrem com a poble que queda esperança. Com he dit abans, votem a qui votem, cregam en qui cregam, però votem. Votem pel que és més necessari.
I si per uns instants podem creure que la unió fa la força ( i açò no ha segut mai una utopia ) , llavors haurem aconseguit la victória.
Ens vegem a les urnes demà. Salut per a tots !!:
V.
Fa ja algunes hores que intente trobar algunes veus, autoritzades o anónimes, que demostren que ens podem aferrar a la cordura. Veus que ens puguen servir d´inspiració, de reflexió; veus que encenguen al pensament el ciri d´una esperança empresonada pel salvatge i desemesurat atac contra la llibertat de l´electorat nacional, i que rosega amb els ullals de la impunitat contra la quasi terminal economia europea, obeïnt als interessos d´uns pocs ( però que alguns intuím, viuen a l´altra banda de l´Atlàntic ).
Després d´un necessari paracetamol, conseqüéncia de les letanies sensacionalistes i desbrafades que es reflexen als programes del PP i PSOE, no trobe cap consol. Així que vaig a centrar aquest article atorgant el protagonisme a aquelles veus, com deia abans, que poden aportar-nos eixe xic de vitamines per a l´esperit, que millore l´anémia intel.lectual i moral que regenta aquest sistema; però destacant també aquelles que ja fa un temps - més del necessari - es parapeten en la impunitat que oferixen les noves "llibertats informatives 2.0", tirant cudols dialéctics sectaris i reaccionaris que fomenten el desencant i la irascibilitat de les sensibilitats del poble - això si, sempre de traje i corbata, i engullint vi en copes ostentoses als debats unilaterals de la batejada TDT Party -.
Poden resultar óbvies, manides i trillades, però de tant en quant és necessari recordar-mos on estem, i per qué estem com estem. Anem a obrir el poal del fem, i a vore que ens trobem.
El Economista : L´advocat Javier Nart, en recents declaracions, ens ofereix una guia essencial per entendre els desgavells que tant PSOE i PP ens deixen com a heréncia en una societat fraccionada i desencantada.
Diari Público : L´analista Ernesto Ekaizer ens mostra com el vot progressista està més perdut que un ase en un quirófan, desencantat i descentrat.
Diari ABC ( Sí, el diari ABC ) : En un exercici que quasi podríem qualificar d´inédit, ens mostra una classificació de les 50 frases més destacades de la campanya electoral.Trobem algunes perles que no deuríem d´oblidar mai, pel que ens puga deparar el futur a curt i mig plaç. El trist reflexe de la classe política que ens pertoca patir.
Diari La Vanguardia : Jordi Barbeta no s´amaga i tradueix amb el.loqüéncia el vertader significat de la tan revirada parauleta "Talante" que enarbolaba com un llustrós penó el president ( ja quasi en funcions Zapatero ) . "Talante" = Servilisme a els capritxos dels partits catalans. Blanca i en ampolla.
Diari La Razón : Un comentari a una notícia d´un lector anomenat Valeriano resulta esclaridor, i amaga una xispa d´esperança. Cite textualment :
" Desde el momento en que hemos dejado de aprender que todos dependemos de todos y eso nos obliga a respetar para que nos respeten y a no mentir para que no nos den de lado porque luego podemos necesitar y no encontrar (para la progresía eso son prejuicios burgueses y chorradas de los curas) está en peligro no solo la economía sino la propia supervivencia de la sociedad. "
La Gaceta de Intereconomia : Fent sang i encenent focs, amb una prepoténcia regalada i un desinterés fingit, s´obrin pas les incendiàries - com no podria ser d´altra manera - paraules d´Aleix Vidal-Quadras, en que es regodeja de la desfeta socialista. I com un amulet, una estampeta divina salvadora de tota impunitat, la paraula "Centre" en tot allò que puga causar algun tipus de confussió malintencionada. Per a plorar...
Deixe per al final, a mode de colutori bucal que ens lleve aquest regust ranci i retrògrad, el que considere una de les millors i més vàlides postures de la mà d´Iñaki Gabilondo, al seu video-blog del diari El Pais.No hem de perdre el nord, i entendre realment que suposa l´exercici del vot. Son pocs els que ho entenen en tota la seua extensió, i cal estar atents perqué aquestes paraules no caiguen al pou de l´oblit.
Per uns instants, he pensat en deixar a banda tota incidéncia d´aquesta jornada de reflexió de dissabte, i evadir-me d´aquesta pudor. La fatiga colpeja al cap ( sembla que serà necessària una nova dosi de paracetamol ) i quasi m´empenta a prescindir dels informatius, webs i blogs. Però només m´ha passat pel pensament un instant. Estimats, no menyspreeu la oportunitat que ens concedeix el joc democràtic per a demà diumenge. És necessari una consciéncia plena, i una responsabilitat sólida. Com he pregonat en anteriors articles, el ciutadà és més que un vot. És la veu que legitima el poder dels governants, i aquests han de sentir que nosaltres no podem quedar-nos en casa, acatant tots els decrets i retalls que ens assolaran amb més viruléncia que les plagues bíbliques de l´antic testament.
Si els que manen manquen de trellat, demostrem com a poble que queda esperança. Com he dit abans, votem a qui votem, cregam en qui cregam, però votem. Votem pel que és més necessari.
I si per uns instants podem creure que la unió fa la força ( i açò no ha segut mai una utopia ) , llavors haurem aconseguit la victória.
Ens vegem a les urnes demà. Salut per a tots !!:
V.
15 nov 2011
Ni peix ni carn. Coca de Mestall !
Estimats :
Espere que no em trobareu a faltar. He estat centrat en empapar-me de les diferents propostes que ens oferixen els partits polítics en aquestes desllavaçades eleccions generals del proper diumenge vint de novembre.
Quines opcions tenim? Quins al.legats es ponderen com els més determinants a l´hora de girar cap a les gavines blaves, o a les "carfoxes" rojes? Dreta o més dreta disfressada? Ultra-Centrisme? Senyor, quin desgavell.
Les notícies que destaquen els events de campanya son desesperançadores; alguns tímids intents del PP d´aconseguir vots a nivell local son l´única mostra d´interés ( en recaptació de vot, no de la voluntat del poble més calguera ), trenquen una tónica descafeinada i descentrada en la veritable magnitud del que ens ve al damunt. El vot, com he dit en moltes ocasions, ha d´anar més enllà de ficar un parell de sobres a les urnes. La veu del poble obstenta el poder de decissió, i és la classe política qui ha de tindre por, i no nosaltres.
Resulta força difícil canviar aquesta tendéncia en tant poc de temps, quan les desbandades d´una Europa que sembla anar a la deriva desvia les atencions del personal, i ens deixa en una situació compromesa. Potser molts creguen que triant el camí fàcil - el vot al PP - trobarem sol.lucions inmediates als problemes que ens tenen ofegats. Però aquesta lectura amaga més coses... tan perilloses com necessàries a recordar.
La obsessió del PP de la "parcialitat" en els informatius de RTVE, que per a un humil servidor han estat un dels grans triomfs a nivell informatiu en els últims vuit anys, convertint-se en un referent a nivell mundial en objectivitat, qualitat e imparcialitat de contigunts, manifesta una tendéncia perillosa cap a un pensament "únic" i "de centre" ( que m´expliquen on veuen els centre els partits de dreta ), que comprometra, com en els temps d´Aznar, la llibertat d´expressió de les entitats públiques. L´ombra de les futures privatitzacions si una victoria de la dreta es produira, fan tremolar els ciments del poc que ens queda de l´estat del benestar que tanta fatiga ens ha costat aconseguir. La sanitat i l´educació esdevindrien en opcions per a families adinerades, i els escasos servicis per a la dependéncia i en recolç social tindrien els dies contats. Com resa la dita : Pa per avuí, fam per a demà. Recordem la febra dels PAIs. No queda tant lluny, veritat? Imagineu, doncs, a nivell nacional. No és cap broma.
La candidatura del PSOE reflexa una apatia preocupant. Els cervells que han orquestrat aquestes campanyes llueixen el desencant i la apatia en que el president en funcions Zapatero ha deixat a tota l´esquerra : condemnada quasi a l´exili polític. Rubalcaba és un bon polític. No hem d´oblidar que les seues gestions al Ministeri d´Interior ha deixat a la banda terrorista ETA en els óssos. El principal problema que arrosega el mateix Rubalcaba resideix al govern. Els qui encara estan manant, lluny de suar la camiseta fins l´últim minut, es desespera amb les desbandades europees, i tiren balons fora sense donar explicacions. Va a resultar molt molt difícil que es puga fer alguna cosa si han llençat la tovallola abans de eixir a combatir. Una llàstima.
Sobra dir que tenim altres opcions, però el desencant general fa difícil focalitzar cap a quin lloc podria centrar-se el vot del indecís, o de l´indignat.
Després d´aquesta letania farcida d´obvietats ( o no ), defendré a títol personal quina serà la meua opció a l´hora de votar aquest diumenge. Però abans, per a il.lustrar tota aquesta verborrea, un poc de música, cortesia d´un correu electrónic que m´ha facilitat aquest enllaç .
No deuríem deixar-nos arrastrar pel pesimisme i la indiferéncia. La veu del poble sempre es legítima, tant si les vaques estan grosses o primes, tant si estem en l´atur, o pagant l´hipoteca amb solvéncia. Hem de considerar que el joc democràtic ens dona la oportunitat de anar més enllà d´un simple vot; que som més que una xifra en un munt d´estadístiques. Així que, fora la complacéncia, i a lluitar!
He decidit trencar amb el que una vegada vaig jurar, i diumenge aniré a votar. Qué em mou a votar? Podré fer alguna cosa per a evitar una majoria absoluta de la dreta? No ho sé, però el que si que vaig a intentar es que una agrupació con Convergéncia i Unió, que el que menys els importa és el que ens puga passar als espanyols, tinguen que decidir mitjançant pactes que és el més important per a Espanya. Com si els importara.
Vaig a votar a UPyD. Anem a vore que passa si alcem aquesta formació ben amunt en la classificació de les forces polítiques del país. És necessari un consens entre partits, però mai amb els nacionalismes ( que com mai em cansaré de repetir son TOTS, per definició, DE DRETES ).
Ara que vinguen a dir-me que soc un anti-sistema. Crec que qui estan manant, o els que vindran a manar, son els auténtics ANTI-SISTEMA. Temps al temps
Votem, estimats. Cadascú el que crega, i en qui crega. Però VOTEM!
Salut! :
V.
Espere que no em trobareu a faltar. He estat centrat en empapar-me de les diferents propostes que ens oferixen els partits polítics en aquestes desllavaçades eleccions generals del proper diumenge vint de novembre.
Quines opcions tenim? Quins al.legats es ponderen com els més determinants a l´hora de girar cap a les gavines blaves, o a les "carfoxes" rojes? Dreta o més dreta disfressada? Ultra-Centrisme? Senyor, quin desgavell.
Les notícies que destaquen els events de campanya son desesperançadores; alguns tímids intents del PP d´aconseguir vots a nivell local son l´única mostra d´interés ( en recaptació de vot, no de la voluntat del poble més calguera ), trenquen una tónica descafeinada i descentrada en la veritable magnitud del que ens ve al damunt. El vot, com he dit en moltes ocasions, ha d´anar més enllà de ficar un parell de sobres a les urnes. La veu del poble obstenta el poder de decissió, i és la classe política qui ha de tindre por, i no nosaltres.
Resulta força difícil canviar aquesta tendéncia en tant poc de temps, quan les desbandades d´una Europa que sembla anar a la deriva desvia les atencions del personal, i ens deixa en una situació compromesa. Potser molts creguen que triant el camí fàcil - el vot al PP - trobarem sol.lucions inmediates als problemes que ens tenen ofegats. Però aquesta lectura amaga més coses... tan perilloses com necessàries a recordar.
La obsessió del PP de la "parcialitat" en els informatius de RTVE, que per a un humil servidor han estat un dels grans triomfs a nivell informatiu en els últims vuit anys, convertint-se en un referent a nivell mundial en objectivitat, qualitat e imparcialitat de contigunts, manifesta una tendéncia perillosa cap a un pensament "únic" i "de centre" ( que m´expliquen on veuen els centre els partits de dreta ), que comprometra, com en els temps d´Aznar, la llibertat d´expressió de les entitats públiques. L´ombra de les futures privatitzacions si una victoria de la dreta es produira, fan tremolar els ciments del poc que ens queda de l´estat del benestar que tanta fatiga ens ha costat aconseguir. La sanitat i l´educació esdevindrien en opcions per a families adinerades, i els escasos servicis per a la dependéncia i en recolç social tindrien els dies contats. Com resa la dita : Pa per avuí, fam per a demà. Recordem la febra dels PAIs. No queda tant lluny, veritat? Imagineu, doncs, a nivell nacional. No és cap broma.
La candidatura del PSOE reflexa una apatia preocupant. Els cervells que han orquestrat aquestes campanyes llueixen el desencant i la apatia en que el president en funcions Zapatero ha deixat a tota l´esquerra : condemnada quasi a l´exili polític. Rubalcaba és un bon polític. No hem d´oblidar que les seues gestions al Ministeri d´Interior ha deixat a la banda terrorista ETA en els óssos. El principal problema que arrosega el mateix Rubalcaba resideix al govern. Els qui encara estan manant, lluny de suar la camiseta fins l´últim minut, es desespera amb les desbandades europees, i tiren balons fora sense donar explicacions. Va a resultar molt molt difícil que es puga fer alguna cosa si han llençat la tovallola abans de eixir a combatir. Una llàstima.
Sobra dir que tenim altres opcions, però el desencant general fa difícil focalitzar cap a quin lloc podria centrar-se el vot del indecís, o de l´indignat.
Després d´aquesta letania farcida d´obvietats ( o no ), defendré a títol personal quina serà la meua opció a l´hora de votar aquest diumenge. Però abans, per a il.lustrar tota aquesta verborrea, un poc de música, cortesia d´un correu electrónic que m´ha facilitat aquest enllaç .
No deuríem deixar-nos arrastrar pel pesimisme i la indiferéncia. La veu del poble sempre es legítima, tant si les vaques estan grosses o primes, tant si estem en l´atur, o pagant l´hipoteca amb solvéncia. Hem de considerar que el joc democràtic ens dona la oportunitat de anar més enllà d´un simple vot; que som més que una xifra en un munt d´estadístiques. Així que, fora la complacéncia, i a lluitar!
He decidit trencar amb el que una vegada vaig jurar, i diumenge aniré a votar. Qué em mou a votar? Podré fer alguna cosa per a evitar una majoria absoluta de la dreta? No ho sé, però el que si que vaig a intentar es que una agrupació con Convergéncia i Unió, que el que menys els importa és el que ens puga passar als espanyols, tinguen que decidir mitjançant pactes que és el més important per a Espanya. Com si els importara.
Vaig a votar a UPyD. Anem a vore que passa si alcem aquesta formació ben amunt en la classificació de les forces polítiques del país. És necessari un consens entre partits, però mai amb els nacionalismes ( que com mai em cansaré de repetir son TOTS, per definició, DE DRETES ).
Ara que vinguen a dir-me que soc un anti-sistema. Crec que qui estan manant, o els que vindran a manar, son els auténtics ANTI-SISTEMA. Temps al temps
Votem, estimats. Cadascú el que crega, i en qui crega. Però VOTEM!
Salut! :
V.
22 oct 2011
Amb la salut no es juga
Benvolguts:
Ja millor dels meus "achaques", i desfullant ací i allà el que es coia als diferents espais informatius, s´em va passar per alt resaltar un fet considere necessari comentar, i alhora, aprofitar per a reflexionar.
Com és costum, excel.lent tot s´ha de dir, dijous vegerem a les activíssimes col.laboradores de la AECC, en una nova jornada de recolecta per fer front a aquesta malaltia que, desgraciadament, campa amb tanta facilitat per la Valldigna.
El Diari de Tavernes, ens recorda que en la pasada legislatura, un vehicle competéncia de la Generalitat Valenciana, en el seu departament de salut i benestar social, visità Tavernes per a practicar mamografies i informar sobre la prevenció i el diagnòstic del càncer de mama. Aquest oportunisme, junt a la foto de rigor que tant agrada al tripartit, ens mostra una manca d´ética professional per banda de la classe política, alimentant una discòrdia que no deu xafigar aquests actes, necessaris i imprescindibles.
Es temps per a reflexionar, i per a ser pragmàtics. Deia la Bíblia " Doneu al César el que és del César, i a Deu el que és de Deu ". Doncs bé, si la diputació i la AECC segueixen aquests protocols per tot arreu, no és merit ni dels que manen ara, i encara menys dels que estaven abans.
Novament, cride a la reflexió i que els mitjans afins i no tant afins al govern informen d´allò que REALMENT siga profitós per al poble, i si realment volen parlar de lluita contra el càncer, és molt senzill : hi ha molts estudis realitzats per organismes locals i foranis, que els empren per a que una comissió especial en aquesta malaltia vinga a investigar perqué la taxa de malalts per habitant en tota la Valldigna és tan desproporcionada; que s´habilite un espai determintat i obert durant tot l´any; una seu local de la mateixa AECC que complemente a la delegació provincial de Valéncia, on les famílies troben informació, ajudes a nivell médic, burocràtic i psicológic, i que no es limite a una o dos colectes per any. Si volem parlar de conciéncia i solidaritat amb aquest organisme, fem-ho amb dos collons. Ens trobaríem amb un excel.lent precedent, que serviria d´eixemple per a la resta de municipis. I, a curt termini, profitós per a tota la Valldigna.
Sense desmereixer a l´Associacio Espanyola Contra el Càncer, els espais web deuen tractar i trasmetre el que siga més profitós per al ciutadà valler. Les medalletes, per a les olimpíades, senyors. Amb la salut, pròpia i aliena, no es juga.
Salut, ara més que mai ! :
V.
Ja millor dels meus "achaques", i desfullant ací i allà el que es coia als diferents espais informatius, s´em va passar per alt resaltar un fet considere necessari comentar, i alhora, aprofitar per a reflexionar.
Com és costum, excel.lent tot s´ha de dir, dijous vegerem a les activíssimes col.laboradores de la AECC, en una nova jornada de recolecta per fer front a aquesta malaltia que, desgraciadament, campa amb tanta facilitat per la Valldigna.
El Diari de Tavernes, ens recorda que en la pasada legislatura, un vehicle competéncia de la Generalitat Valenciana, en el seu departament de salut i benestar social, visità Tavernes per a practicar mamografies i informar sobre la prevenció i el diagnòstic del càncer de mama. Aquest oportunisme, junt a la foto de rigor que tant agrada al tripartit, ens mostra una manca d´ética professional per banda de la classe política, alimentant una discòrdia que no deu xafigar aquests actes, necessaris i imprescindibles.
Es temps per a reflexionar, i per a ser pragmàtics. Deia la Bíblia " Doneu al César el que és del César, i a Deu el que és de Deu ". Doncs bé, si la diputació i la AECC segueixen aquests protocols per tot arreu, no és merit ni dels que manen ara, i encara menys dels que estaven abans.
Novament, cride a la reflexió i que els mitjans afins i no tant afins al govern informen d´allò que REALMENT siga profitós per al poble, i si realment volen parlar de lluita contra el càncer, és molt senzill : hi ha molts estudis realitzats per organismes locals i foranis, que els empren per a que una comissió especial en aquesta malaltia vinga a investigar perqué la taxa de malalts per habitant en tota la Valldigna és tan desproporcionada; que s´habilite un espai determintat i obert durant tot l´any; una seu local de la mateixa AECC que complemente a la delegació provincial de Valéncia, on les famílies troben informació, ajudes a nivell médic, burocràtic i psicológic, i que no es limite a una o dos colectes per any. Si volem parlar de conciéncia i solidaritat amb aquest organisme, fem-ho amb dos collons. Ens trobaríem amb un excel.lent precedent, que serviria d´eixemple per a la resta de municipis. I, a curt termini, profitós per a tota la Valldigna.
Sense desmereixer a l´Associacio Espanyola Contra el Càncer, els espais web deuen tractar i trasmetre el que siga més profitós per al ciutadà valler. Les medalletes, per a les olimpíades, senyors. Amb la salut, pròpia i aliena, no es juga.
Salut, ara més que mai ! :
V.
20 oct 2011
Qui mou les cames, exercita el cor.
Estimats! :
Després d´uns dies absent per problemes de salut, estic actualitzant-me revisant els continguts dels diferents espais a la web, així com als periódics.
Per un costat, trobe bones sensacions al govern local, que està emprenent algunes iniciatives interessants i que son ben rebudes, com la licitació de personal sanitari a les escoles, i la revisió a la baixa dels valors catastrals. Bones iniciatives, i amb seny.
Per un altra banda, la gent es queixa del que passa tots els anys per aquestes dates. Mentre a l´agost tots som bons per a fer-mos la foto en les zones accesibles de la platja, ara aquestes instal.lacions queden compromeses a un destí ja anunciat : el quasi abandonament de les mateixes, així com de la resta de les instal.lacions de la platja, sempre que arriben els últims dies d´octubre, fins quasi setmana santa. Seguim coixejant amb els mateixos errors, i no es just que no es faça res al respecte.
En altres tesitures, trobem altres qüestions que creia ja solventades, i que ens duran altra vegada a disputes sense trellat. Encara van bambant les canyes pels marges del riu, i seguim explotant una via tan morta com innecessària. Aquestes xiquilleries no deurien d´empanyar el millor més del govern local, i que espere que no quede en una "xispa" de bones obres. I tampoc es de rebut que amb la facilitat en que s´acusa a la legislació anterior de les caréncies actuales, també s´expropien els projectes que començaren enlloc. Temps tindrem de incidir en aquests casos de manera més detallada.
En altres aspectes, la caçeria desbocada a la cerca de multes de trànsit, sempre i quan siguen procedents, que continue, però no unflem tant els preus ja que aquesta mesura pot resultar problemàtica i contraproducent a curt termini. Aquestes respostes tan clares i vehements, tot un avís a l´ordre de cara als ciutadans, serà rebuda amb més clamor i els viandants VEGEM el mateix de portes cap a dins del consistori. I amb boniques fotografies als periodics, i a la xarxa, seguim tapant que encara queda molt per fer, i ja hem perdut massa temps esperant noves solucions d´urgéncia. Però, seguim pagant els mateixos.
De la mateixa manera que paguem els fums que malbaraten amb brutalitat l´aire que respirem a Tavernes. Son necessàries més probes, o més malalts, per prendre mesures de xoc contra aquest atac a la salut pública de tota la Valldigna?
Bé, encara em queda un poc per restablir-me del tot, i de ficar-me al dia en totes les qüestions tractades en aquests dies. Es veu, per fí, un poc de moviment. Així doncs, que no pare. El moviment és un bon senyal, sempre i quan la conseqüéncia d´aquest ens duga per bons camins.
Ara, amb bona lletra. Salut!:
V.
Després d´uns dies absent per problemes de salut, estic actualitzant-me revisant els continguts dels diferents espais a la web, així com als periódics.
Per un costat, trobe bones sensacions al govern local, que està emprenent algunes iniciatives interessants i que son ben rebudes, com la licitació de personal sanitari a les escoles, i la revisió a la baixa dels valors catastrals. Bones iniciatives, i amb seny.
Per un altra banda, la gent es queixa del que passa tots els anys per aquestes dates. Mentre a l´agost tots som bons per a fer-mos la foto en les zones accesibles de la platja, ara aquestes instal.lacions queden compromeses a un destí ja anunciat : el quasi abandonament de les mateixes, així com de la resta de les instal.lacions de la platja, sempre que arriben els últims dies d´octubre, fins quasi setmana santa. Seguim coixejant amb els mateixos errors, i no es just que no es faça res al respecte.
En altres tesitures, trobem altres qüestions que creia ja solventades, i que ens duran altra vegada a disputes sense trellat. Encara van bambant les canyes pels marges del riu, i seguim explotant una via tan morta com innecessària. Aquestes xiquilleries no deurien d´empanyar el millor més del govern local, i que espere que no quede en una "xispa" de bones obres. I tampoc es de rebut que amb la facilitat en que s´acusa a la legislació anterior de les caréncies actuales, també s´expropien els projectes que començaren enlloc. Temps tindrem de incidir en aquests casos de manera més detallada.
En altres aspectes, la caçeria desbocada a la cerca de multes de trànsit, sempre i quan siguen procedents, que continue, però no unflem tant els preus ja que aquesta mesura pot resultar problemàtica i contraproducent a curt termini. Aquestes respostes tan clares i vehements, tot un avís a l´ordre de cara als ciutadans, serà rebuda amb més clamor i els viandants VEGEM el mateix de portes cap a dins del consistori. I amb boniques fotografies als periodics, i a la xarxa, seguim tapant que encara queda molt per fer, i ja hem perdut massa temps esperant noves solucions d´urgéncia. Però, seguim pagant els mateixos.
De la mateixa manera que paguem els fums que malbaraten amb brutalitat l´aire que respirem a Tavernes. Son necessàries més probes, o més malalts, per prendre mesures de xoc contra aquest atac a la salut pública de tota la Valldigna?
Bé, encara em queda un poc per restablir-me del tot, i de ficar-me al dia en totes les qüestions tractades en aquests dies. Es veu, per fí, un poc de moviment. Així doncs, que no pare. El moviment és un bon senyal, sempre i quan la conseqüéncia d´aquest ens duga per bons camins.
Ara, amb bona lletra. Salut!:
V.
9 oct 2011
Ja és 9 d´Octubre ... o va ser ahir?
Estimats, molt bon dia! :
Huí és el dia gran de nostra terra, i a l´Ajuntament ho saben. En un nou acte d´improvissació i de populisme oportunista, garbella uns esdeveniments amb altres i ens ho serveix en un llustrós "pack", on trobem una jornada "de portes obertes" (o això sembla segons les notícies de La Veu) i unes exhibicions de tall de pernil, cata de formatges i vins, concert al carrer Escorxador ( On està el "matadero"? ), i la presentació del disc de en Ximo Caffarena. Però, amb la excepció del lliurament de premis del ral.li fotogràfic - un acte de les festes patronals - , el concert ( com és costum en aquestes dates ), i el indeterminat acte al consistori a les 10 del matí, la resta d´actes "conmemoratius" ... ja han passat !!
Tota una cel.lebració "express" !!
Però, hi ha altres temes que hui son més necessaris a tractar, desgraciadament...
Novament, la nota prové de les durísimes dades de l´atur que El Ventilador ha avançat al seu espai web. Senyors, és igual com vullguen mirar-ho, o disfressar-ho o senzillament, ingnorar-ho. Aquest és un PROBLEMA de proporcions DRAMÀTIQUES!
Recorde vivament quan el Braç Treballador s´alçava de les seues runes, reconvertit en una extensió viva del SERVEF(?) a Tavernes. Anuncis realment interessants com el famós "viver d´empreses" que prometia el PP no arriba, ni tampoc està en mans del programa del actual govern. El que queda en aquelles parets es quedà en un cúmul de bones intencions...
Desconec el funcionament intern d´aquest organisme, però espere que aquelles persones aturades troben respostes, propostes, recolç i sol.lucions als seus problemes.
Estic tornant a llegir les dades : 1884 aturats. No és cap broma.
El govern local té ara una oportunitat única per prendre mesures al respecte. És ara, senyors, ara!Moltes famílies de Tavernes no arriben a cap de mes, i no es pot permetre. Demostren la seua preparació, els seus programes, les seues propostes; aquelles que lluíen com l´or en les orelles dels votants dels partits d´esquerra, famolencs d´una nova realitat i, en ocasions, famolencs perqué no en ténen res que endur-se a la boca. Demostren, si es que poden, que han arribat al govern per a impulsar el canvi.
Lluiten pel canvi. Un servidor els recolçarà en tot allò que supose un canvi sincer, sense mitjes tintes, auténtic i EFECTIU. I la oposició té un paper vital en aquest terme, ja que deu conéixer al personal que està treballant enlloc, ja que aquest organisme és va inaugurar durant el mandat del PP, i caldria investigar si desempenyen els seus càrrecs amb diligéncia i efectivitat. Senyors, tots, busquem sol.lucions. Ens fan falta des d´ahir. Però sense rencors, i amb metes comuns. Amb bones maneres i TOTS de la mà, CONFIE en que és possible.
I ara, toca gaudir en la mesura de les nostres possibilitats d´un nou 9 d´octubre. Felicitats a tots els Valencians i desitgem el millor per un futur que s´ens presenta molt complicat.
Salut, i Visca Lo Regne de Valéncia! :
V.
Huí és el dia gran de nostra terra, i a l´Ajuntament ho saben. En un nou acte d´improvissació i de populisme oportunista, garbella uns esdeveniments amb altres i ens ho serveix en un llustrós "pack", on trobem una jornada "de portes obertes" (o això sembla segons les notícies de La Veu) i unes exhibicions de tall de pernil, cata de formatges i vins, concert al carrer Escorxador ( On està el "matadero"? ), i la presentació del disc de en Ximo Caffarena. Però, amb la excepció del lliurament de premis del ral.li fotogràfic - un acte de les festes patronals - , el concert ( com és costum en aquestes dates ), i el indeterminat acte al consistori a les 10 del matí, la resta d´actes "conmemoratius" ... ja han passat !!
Tota una cel.lebració "express" !!
Però, hi ha altres temes que hui son més necessaris a tractar, desgraciadament...
Novament, la nota prové de les durísimes dades de l´atur que El Ventilador ha avançat al seu espai web. Senyors, és igual com vullguen mirar-ho, o disfressar-ho o senzillament, ingnorar-ho. Aquest és un PROBLEMA de proporcions DRAMÀTIQUES!
Recorde vivament quan el Braç Treballador s´alçava de les seues runes, reconvertit en una extensió viva del SERVEF(?) a Tavernes. Anuncis realment interessants com el famós "viver d´empreses" que prometia el PP no arriba, ni tampoc està en mans del programa del actual govern. El que queda en aquelles parets es quedà en un cúmul de bones intencions...
Desconec el funcionament intern d´aquest organisme, però espere que aquelles persones aturades troben respostes, propostes, recolç i sol.lucions als seus problemes.
Estic tornant a llegir les dades : 1884 aturats. No és cap broma.
El govern local té ara una oportunitat única per prendre mesures al respecte. És ara, senyors, ara!Moltes famílies de Tavernes no arriben a cap de mes, i no es pot permetre. Demostren la seua preparació, els seus programes, les seues propostes; aquelles que lluíen com l´or en les orelles dels votants dels partits d´esquerra, famolencs d´una nova realitat i, en ocasions, famolencs perqué no en ténen res que endur-se a la boca. Demostren, si es que poden, que han arribat al govern per a impulsar el canvi.
Lluiten pel canvi. Un servidor els recolçarà en tot allò que supose un canvi sincer, sense mitjes tintes, auténtic i EFECTIU. I la oposició té un paper vital en aquest terme, ja que deu conéixer al personal que està treballant enlloc, ja que aquest organisme és va inaugurar durant el mandat del PP, i caldria investigar si desempenyen els seus càrrecs amb diligéncia i efectivitat. Senyors, tots, busquem sol.lucions. Ens fan falta des d´ahir. Però sense rencors, i amb metes comuns. Amb bones maneres i TOTS de la mà, CONFIE en que és possible.
I ara, toca gaudir en la mesura de les nostres possibilitats d´un nou 9 d´octubre. Felicitats a tots els Valencians i desitgem el millor per un futur que s´ens presenta molt complicat.
Salut, i Visca Lo Regne de Valéncia! :
V.
5 oct 2011
Crisi moral, crisi elemental... crisi mediambiental
Benvolguts :
Com molts veïns a estes hores, tinc les finestres tancades. La pesta que surt de les xemeneies d´algunes empreses que campen per la zona oest de Tavernes, embrutant intencionadament l´oxígen que respirem comença a ser més que preocupant.
Però açò va més enllà de la obvietat. Sí, el crit majoritari va encarat cap Asfaltos Chova, i es vox populi que aquesta gran empresa ha modificat alguns dels seus criteris de producció per "envenenar" l´ambient amb la complicitat de la nit. Caldria buscar sol.lucions inmediates per evitar aquesta barbàrie contra l´entorn, malbaratant un element crucial per a l´existéncia humana com l´aire que respirem.
Però, potser deuriem de pensar en l´aigua. El riu Vaca també està sotmés a un maltracte brutal per part d´altres empreses que aboquen impunement el seu merder sense mirament, repercutint en les explotacions agrícoles, introduïnt aquest inquebrantable verí en la cadena alimentícia.Envases Grau *, Don Hierro **, o Limsert a Benifairó son tres tristos exiemples que també mereixen d´un replantejament en les polítiques mediambientals d´aquestes empreses. Però això costa diners, i tocar la bujaca dels ejecutius és, a dia de huí, quasi penable com una blasfémia.
Tavernes, i la resta de la Valldigna per al.lusions, és un niu on el càncer brolla com els bolets a la tardor. Estudis realitzats al llarg dels últims vints anys ho corroboren i, el que és més trist, la pérduda irreparable de centeners de vides humanes per, presuntament, causes com aquesta. Cal reflexionar profundament, i actuar en conseqüéncia. Aquestes empreses deurien de deixar de fer propaganda enganyosa - com la de Chova al llibret de festes ( sense comentaris )- , i seguir al peu de la lletra els protocols necessaris per filtrar totes les deixalles per que el seu impacte al medi ambient siga el menys violent possible. Cal invertir en solucions netes, sense sacrificar la productivitat. On està el problema?
Vaja, ho habia oblidat : els diners. Però no els diners que no tenen, sino els diners d´aquells que viuen d´allò més bé i que no els dona la gana mirar pel Tavernes que heretaran les pròximes generacions.
Cal ser responsable i mostrar fortalesa i seny davant dels grups empresaris que no acompleixen amb les normes bàsiques de seguretat mediambiental. No podem permetre aquesta barbàrie contra el nostre entorn.
Ho sent per aquells que es pensaven que només fique les meues mires en els "animals de ploma" . Açò ens compet a tots, i és responsabilitat nostra el actuar per evitar aquests actes tan asquerosos com perjudicials.
Arribarà un dia en que el diners no serviran per desfer tanta merda. Eixe dia, serà ja massa tard.
Mentre ens quede, companys... Salut !:
V.
Via Facebook he rebut un missatge de En Salvador Ferrando Grau, que m´explica gustosament que a Envases Grau hi ha instal.lada una depuradora fisioquímica des de 2007, on es tracten les aigues residuals que genera dita empresa, sent tractades i supervisades a més per un encarregat dedicat a aquesta feina. Agraïsc de tot cor les aclaracions pertinents enviades per Salvador i lamente profundament no haver estat conectat i haver publicat aquesta correció a temps. Des d´ací vull demanar disculpes públicament als responsables d´Envases Grau, i el seu nom quedarà tatxat al article.
Aprofite novament per a reivindicar el caràcter participatiu d´aquest espai, on tots teniu veu per a oferir els vostres comentaris i , com és el cas, rectificar una informació incorrecta, cumplint amb el que podem i el que deguem : apropar un nou punt de vista, un altra manera de vore i entendre una realitat que no podem negar.
Com molts veïns a estes hores, tinc les finestres tancades. La pesta que surt de les xemeneies d´algunes empreses que campen per la zona oest de Tavernes, embrutant intencionadament l´oxígen que respirem comença a ser més que preocupant.
Però açò va més enllà de la obvietat. Sí, el crit majoritari va encarat cap Asfaltos Chova, i es vox populi que aquesta gran empresa ha modificat alguns dels seus criteris de producció per "envenenar" l´ambient amb la complicitat de la nit. Caldria buscar sol.lucions inmediates per evitar aquesta barbàrie contra l´entorn, malbaratant un element crucial per a l´existéncia humana com l´aire que respirem.
Però, potser deuriem de pensar en l´aigua. El riu Vaca també està sotmés a un maltracte brutal per part d´altres empreses que aboquen impunement el seu merder sense mirament, repercutint en les explotacions agrícoles, introduïnt aquest inquebrantable verí en la cadena alimentícia.
Tavernes, i la resta de la Valldigna per al.lusions, és un niu on el càncer brolla com els bolets a la tardor. Estudis realitzats al llarg dels últims vints anys ho corroboren i, el que és més trist, la pérduda irreparable de centeners de vides humanes per, presuntament, causes com aquesta. Cal reflexionar profundament, i actuar en conseqüéncia. Aquestes empreses deurien de deixar de fer propaganda enganyosa - com la de Chova al llibret de festes ( sense comentaris )- , i seguir al peu de la lletra els protocols necessaris per filtrar totes les deixalles per que el seu impacte al medi ambient siga el menys violent possible. Cal invertir en solucions netes, sense sacrificar la productivitat. On està el problema?
Vaja, ho habia oblidat : els diners. Però no els diners que no tenen, sino els diners d´aquells que viuen d´allò més bé i que no els dona la gana mirar pel Tavernes que heretaran les pròximes generacions.
Cal ser responsable i mostrar fortalesa i seny davant dels grups empresaris que no acompleixen amb les normes bàsiques de seguretat mediambiental. No podem permetre aquesta barbàrie contra el nostre entorn.
Ho sent per aquells que es pensaven que només fique les meues mires en els "animals de ploma" . Açò ens compet a tots, i és responsabilitat nostra el actuar per evitar aquests actes tan asquerosos com perjudicials.
Arribarà un dia en que el diners no serviran per desfer tanta merda. Eixe dia, serà ja massa tard.
Mentre ens quede, companys... Salut !:
V.
*** NOTA ACLARATÒRIA ***
Via Facebook he rebut un missatge de En Salvador Ferrando Grau, que m´explica gustosament que a Envases Grau hi ha instal.lada una depuradora fisioquímica des de 2007, on es tracten les aigues residuals que genera dita empresa, sent tractades i supervisades a més per un encarregat dedicat a aquesta feina. Agraïsc de tot cor les aclaracions pertinents enviades per Salvador i lamente profundament no haver estat conectat i haver publicat aquesta correció a temps. Des d´ací vull demanar disculpes públicament als responsables d´Envases Grau, i el seu nom quedarà tatxat al article.
Aprofite novament per a reivindicar el caràcter participatiu d´aquest espai, on tots teniu veu per a oferir els vostres comentaris i , com és el cas, rectificar una informació incorrecta, cumplint amb el que podem i el que deguem : apropar un nou punt de vista, un altra manera de vore i entendre una realitat que no podem negar.
** Ara Don Hierro, de la mà del seu gerent en José Roselló Ciscar, també ens ha facilitat informació contrastada, en la que aquesta empresa acompleix amb les condicions de salubritat pertinents. Cite textualment :
"Al respecto le indicamos que desde el año 2002 estamos en posesiòn del Certificado de Gestiòn Medioambiental ISO 14001, auditada por la certificadora alemana TUV Reiland Gmbh , con todo lo que ello comporta.
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn. "
Por todo ello le manifestamos nuestra total disconformidad con todas sus manifestaciones del citado artìculo, por lo que a nuestra Fàbrica comporta.
Ruego averigue el alcance de la certificaciòn que le adjuntamos, y emita la correspondiente Nota Aclaratoria, tanto en el artìculo en cuestiòn, como en un artìculo actual, ya que si no lo hace asì, lectores suyos que no lean artìculos viejos no se enteraran de la citada rectificaciòn. "
Salut :
V.
2 oct 2011
Canyes podrides : Fem fum que ve plovent !
Estimats, com estem?:
La cosa va de canyes, i ningú s´arranca a pagar-ne una al bar. Més enllà del xiste fàcil, la xarxa s´embruta de les mateixes, com el riu Vaca, però amb premeditació i nocturnitat.
La notícia venia, com no, del pardalot. Que si neteja del riu Vaca, que si previsió de les pluges, que si actuacions impecables, ratllant la perfecció i el virtuosisme absolut, i després de vore com el canyar venia de Benifairó i Simat, a buscar culpables. Un punt per a la gent de El Ventall Eléctric, que dúu una ratxa de dos colps de realisme consecutius a l´equip cotorrenc. Felicitats!
El que realment preocupa és la manca d´humiltat i la inexistent capacitat reflexiva que llueix l´animal de ploma, de plomes ilustrades i resabudes, que tornen a la càrrega de la pitjor manera possible, afegint canyes i fang d´un passat que ens va servir per aprendre dels nostres errors i que, amb to infantiloide i provocador, ens dona el bon dia d´aquest diumenge, 2 d´octubre de 2011.
La cosa te collons, senyors. Tornem a ficar la pota fins al muscle!
La desfeta del 2007 també vingué precedida per una neteja del riu Vaca, i el PP no va buscar culpables a cap lloc. En canvi, actua amb rapidesa tancant l´accés i cridant a un grup de técnics que valorara els possibles danys que poguera tindre el pont. Una gestió encertada i concreta, i sense propaganda, i sense mirar malament a ningú ni assenyalar als possibles culpables d´aqueixa situació. Em costa fer memória sobre que va fer l´oposició en aquells dies. Ah, ja ho recorde : renegar sense trellat al vore la notícia al Levante, perqué alguns ni s´en adonaren. Ja apuntaven maneres!
Coses del canvi (altra vegada el "canvi), el noticiari del govern ataca novament amb regust reaccionari i, esgotat els recursos, tirant del passat; els mateixos que assenyalen amb veheméncia com aquells que no compartixen els seus designis, vivim en el passat. La caréncia de trellat es manifesta en tot el seu significat : tornem a fer fum, i a caure sempre de peu, com els gats.
Tots recordem el desbordament del Vaca, i buscar culpables d´un accident natural i on el principal orige prové del cel ( en forma de pluja incesant ) i del desbordament del riu des de Simat, no és motiu ni excusa per a - altra vegada - tirar pedres als governs anteriors, culpant-los fins de la excessiva quantitat de litres per metre quadrat acumulats en aquells tres dies fatídics.
Em sembla vergonyós, molt vergonyós, que uns senyors tan lletrats i, s´els suposa, resabuts i titulats com l´equip de la cotorra, es comporten com una colla de reaccionaris destrellatats que no saben on amagar el cap després de l´excés d´entusiasme - quasi heroic - en que narren cada paseta que dona el govern local, mentre manquen de la mínima capacitat d´autocrítica i de l´humiltat necessària per a admetre que son éssers humans. Ni els anteriors governs eren uns trapatroles, ni el govern dirigit per Jordi Juan és un cresol de virtud i perfecció. Senyors, açò no és seriós.
Deixem-nos ja de tonteries, per favor. Octubre just acaba d´escomençar i no tenim res que oferir al poble que no siga FUM, FUM i MÉS FUM?
Quan ens fiqueu a tre-ba-llar?
Quan començareu a valorar la posició de privilegi i la oportunitat que té el govern de fer história i rescatar Tavernes d´una situació cada dia més precària?
Quan deixareu les "xiquillades" a una vora, i tracteu de buscar metes comunes, sempre pel poble?
Quan trobarem una reacció ràpida, eficaç i productiva de l´oposició, que tambés té a dir ( i molt ) pels més de 4000 persones que els votaren el 22 de maig?
Sembla que moure les neurones, o fer per que alguns les moguen, és més complicat del que m´esperaba, però no és motiu per a deixar d´intentar-ho. A més, aquestes activitats a la xarxa ens oferiran en el futur una sort d´hemeroteca 2.0 que ens servirà per a valorar, calibrar i entendre amb la perspectiva del temps, que ens està passant a Tavernes, i on hem errat.
Vaja, ara que veig el calendari... Queda una setmana justeta per al 9 d´octubre. Estic impacient per vore quina sorpresa ens tindrà preparada el tripartit per a un dia tan assenyalat.
Ja esta tot dit, de moment. Salut, i les canyes al bar, redell !:
V.
La cosa va de canyes, i ningú s´arranca a pagar-ne una al bar. Més enllà del xiste fàcil, la xarxa s´embruta de les mateixes, com el riu Vaca, però amb premeditació i nocturnitat.
La notícia venia, com no, del pardalot. Que si neteja del riu Vaca, que si previsió de les pluges, que si actuacions impecables, ratllant la perfecció i el virtuosisme absolut, i després de vore com el canyar venia de Benifairó i Simat, a buscar culpables. Un punt per a la gent de El Ventall Eléctric, que dúu una ratxa de dos colps de realisme consecutius a l´equip cotorrenc. Felicitats!
El que realment preocupa és la manca d´humiltat i la inexistent capacitat reflexiva que llueix l´animal de ploma, de plomes ilustrades i resabudes, que tornen a la càrrega de la pitjor manera possible, afegint canyes i fang d´un passat que ens va servir per aprendre dels nostres errors i que, amb to infantiloide i provocador, ens dona el bon dia d´aquest diumenge, 2 d´octubre de 2011.
La cosa te collons, senyors. Tornem a ficar la pota fins al muscle!
La desfeta del 2007 també vingué precedida per una neteja del riu Vaca, i el PP no va buscar culpables a cap lloc. En canvi, actua amb rapidesa tancant l´accés i cridant a un grup de técnics que valorara els possibles danys que poguera tindre el pont. Una gestió encertada i concreta, i sense propaganda, i sense mirar malament a ningú ni assenyalar als possibles culpables d´aqueixa situació. Em costa fer memória sobre que va fer l´oposició en aquells dies. Ah, ja ho recorde : renegar sense trellat al vore la notícia al Levante, perqué alguns ni s´en adonaren. Ja apuntaven maneres!
Coses del canvi (altra vegada el "canvi), el noticiari del govern ataca novament amb regust reaccionari i, esgotat els recursos, tirant del passat; els mateixos que assenyalen amb veheméncia com aquells que no compartixen els seus designis, vivim en el passat. La caréncia de trellat es manifesta en tot el seu significat : tornem a fer fum, i a caure sempre de peu, com els gats.
Tots recordem el desbordament del Vaca, i buscar culpables d´un accident natural i on el principal orige prové del cel ( en forma de pluja incesant ) i del desbordament del riu des de Simat, no és motiu ni excusa per a - altra vegada - tirar pedres als governs anteriors, culpant-los fins de la excessiva quantitat de litres per metre quadrat acumulats en aquells tres dies fatídics.
Em sembla vergonyós, molt vergonyós, que uns senyors tan lletrats i, s´els suposa, resabuts i titulats com l´equip de la cotorra, es comporten com una colla de reaccionaris destrellatats que no saben on amagar el cap després de l´excés d´entusiasme - quasi heroic - en que narren cada paseta que dona el govern local, mentre manquen de la mínima capacitat d´autocrítica i de l´humiltat necessària per a admetre que son éssers humans. Ni els anteriors governs eren uns trapatroles, ni el govern dirigit per Jordi Juan és un cresol de virtud i perfecció. Senyors, açò no és seriós.
Deixem-nos ja de tonteries, per favor. Octubre just acaba d´escomençar i no tenim res que oferir al poble que no siga FUM, FUM i MÉS FUM?
Quan ens fiqueu a tre-ba-llar?
Quan començareu a valorar la posició de privilegi i la oportunitat que té el govern de fer história i rescatar Tavernes d´una situació cada dia més precària?
Quan deixareu les "xiquillades" a una vora, i tracteu de buscar metes comunes, sempre pel poble?
Quan trobarem una reacció ràpida, eficaç i productiva de l´oposició, que tambés té a dir ( i molt ) pels més de 4000 persones que els votaren el 22 de maig?
Sembla que moure les neurones, o fer per que alguns les moguen, és més complicat del que m´esperaba, però no és motiu per a deixar d´intentar-ho. A més, aquestes activitats a la xarxa ens oferiran en el futur una sort d´hemeroteca 2.0 que ens servirà per a valorar, calibrar i entendre amb la perspectiva del temps, que ens està passant a Tavernes, i on hem errat.
Vaja, ara que veig el calendari... Queda una setmana justeta per al 9 d´octubre. Estic impacient per vore quina sorpresa ens tindrà preparada el tripartit per a un dia tan assenyalat.
Ja esta tot dit, de moment. Salut, i les canyes al bar, redell !:
V.
24 sept 2011
Ningú és perfecte, més calguera !
Estimats :
Tenia ganes de vore aquesta fotografia, vista en La Veu :
Com diu el títol d´aquest brevíssim article, tots som humans, i hui justifique la meua condició humana, amb una rialla MONUMENTAL.
Quin paperot el de Jordi Juan, redell. I quin discurset ( i quins collons ) per a tragar amb semblant cudolada als principis en que nostre alcalde fou educat. Tota una exhibició d´hipocresia d´alta costura.
Potser la gent més jove no conega, no sàpiga o bé no els interesse recordar que en els primers, i vibrants temps, en que el bloc va néixer, els seus membres i simpatitzants assenyalaven a aquelles persones de dretes i supostament blaveres (encara que no ho foren), amb el malnom de "FALLEROS".
I, ara, ací ho tenim. Un alcalde del Bloc, ficant les bandes a les Falleres Majors de Tavernes - una delicada prenda, on llueix la bandera Espanyola -. Com diria l´anunci : "Para todo lo demás, MasterCard" .
Ai, Visente. Respira, respira un poc.
Mentre trobe de recuperar l´alé i respirar una mica, seguiré gaudint d´aquesta evocadora estampa. Hui empre aqueste llicéncia humorística per a fer memória. Els "falleros" no son ciutadans de tercera i molts simpatizants i membres del bloc ho son. On cap tanta entelèquia i fantasia, disfressada de"nacionalisme valencià"i camuflant-se en una festivitat idiosincràtica i primordial en els arrels de la indentitat Valenciana?
Ja m´he ficat seriós, i hui només vull riure!
Salut! :
V.
Tenia ganes de vore aquesta fotografia, vista en La Veu :
Com diu el títol d´aquest brevíssim article, tots som humans, i hui justifique la meua condició humana, amb una rialla MONUMENTAL.
Quin paperot el de Jordi Juan, redell. I quin discurset ( i quins collons ) per a tragar amb semblant cudolada als principis en que nostre alcalde fou educat. Tota una exhibició d´hipocresia d´alta costura.
Potser la gent més jove no conega, no sàpiga o bé no els interesse recordar que en els primers, i vibrants temps, en que el bloc va néixer, els seus membres i simpatitzants assenyalaven a aquelles persones de dretes i supostament blaveres (encara que no ho foren), amb el malnom de "FALLEROS".
I, ara, ací ho tenim. Un alcalde del Bloc, ficant les bandes a les Falleres Majors de Tavernes - una delicada prenda, on llueix la bandera Espanyola -. Com diria l´anunci : "Para todo lo demás, MasterCard" .
Ai, Visente. Respira, respira un poc.
Mentre trobe de recuperar l´alé i respirar una mica, seguiré gaudint d´aquesta evocadora estampa. Hui empre aqueste llicéncia humorística per a fer memória. Els "falleros" no son ciutadans de tercera i molts simpatizants i membres del bloc ho son. On cap tanta entelèquia i fantasia, disfressada de"nacionalisme valencià"i camuflant-se en una festivitat idiosincràtica i primordial en els arrels de la indentitat Valenciana?
Ja m´he ficat seriós, i hui només vull riure!
Salut! :
V.
21 sept 2011
El llop mostra els ullals
Amics, com estem? :
Al principi, sempre costa un poc acostumar-se, a creure com algunes persones, baix la encisadora i perturbadora seguretat quasi-omniscient que concedix el bastó del consistori, canvien del cel a la terra en questió de segons. Ja ho vaig anunciar a un anterior article, on comentaba els iquietants canvis del pardal tropical. Ara, en canvi, sembla un llop dispost a mossegar sense mirament.
Abans de començar amb la caceria, un saludable exercici d´auto-crítica (?) amb la notícia dels solars bruts i abandonats de la zona de Malta. Resulta tan infantil, com patétic, i cap comentari és necessari al respecte.
Després, seguim amb un assumpte que era "vox populi", i que no pensaba que tirarien mà d´ell tan prompte : les mencions al redactor de Las Provincias, i el seu presumpte servilisme al govern anterior. Ara, diu el pardalet, busca "fer amics". Aquest to tan elevat de prepoténcia no es gens saludable, i menys quan es mostra, per fí, com a blog "oficiós i oficial" del Bloc. Seguim perdent les maneres, i la moderació queda al mateix racó que quedà el progresisme, la pluralitat, i la tol.lerància... al calaix dels records de la campanya de maig.
Continuem amb la bipolaritat d´aquest espai informatiu amb la notícia de la falta de neteja a l´escola de música. Costa seguir el ritme d´aquests canvis d´ídem.
Tornem a l´atac, amb la "pax christiana" signada per l´alcalde i Jose Vicente Calza, en un bar; cosa d´agraïr que aquests organismes es puguen entendre, malgrat tindre posicions contràries. Però, i tornem amb el to en que el pardal s´engrandeix, i pega mos amb provocacions tendencioses. Cite textualment :
"L'església, com fan altres religions i es fa en la resta d'Europa, hauria de no tindre privilegis en un estat aconfessional i s'hauria de finançar dels seus fidels i no dels diners públics, que després els temples i edificis eclessials són seus i ens cobren entrada per visitar-los, encara que es mantinguen amb diners de tots, dels fidels i dels infidels."
Si açò és "signar la pau", i encapçalem l´escrit amb un sarcàstic "Que la pau del senyor siga amb tots", crec que la cotorra deuria d´anar al veterinari, a vore si li ha pujat la calentura, ja que abusa desmesuradament de la bona fe del rector (no pretenia ser sarcàstic, però ho deixeu tan fàcil...).
El temps, el poder i la enganyosa impunitat que el precedix (només tenim que fer una ullada al anterior alcalde), comença a desgastar les maneres del blog tropical. Senyors, encara no fa ni cinc mesos que el vostre Jordi Juan és al gran despatx del consistori, i heu esdevingut en un desgavell reaccionari que cada vegada vos costa mesurar més i més. Impropi d´un partit "progresista", d´"esquerres" (?) i "nacionalista valencià" (???)
En fí, desitge una propera recuperació de l´au per antonomàsia de la Valldigna, amb el permís del paput, i que tornen a lluir les seues "plomes" , tan ilustres com moderades, tan cultes com serenes, metódiques i reflexives. I, per favor, que ens conte com avança el govern de Tavernes en millorar la situació d´aquest ( lo dels bitxos a les palmeres no es res nou, ja ho van fer l´any passsat, recordeu? ).
Redell, quin desgavell! :
V.
Al principi, sempre costa un poc acostumar-se, a creure com algunes persones, baix la encisadora i perturbadora seguretat quasi-omniscient que concedix el bastó del consistori, canvien del cel a la terra en questió de segons. Ja ho vaig anunciar a un anterior article, on comentaba els iquietants canvis del pardal tropical. Ara, en canvi, sembla un llop dispost a mossegar sense mirament.
Abans de començar amb la caceria, un saludable exercici d´auto-crítica (?) amb la notícia dels solars bruts i abandonats de la zona de Malta. Resulta tan infantil, com patétic, i cap comentari és necessari al respecte.
Després, seguim amb un assumpte que era "vox populi", i que no pensaba que tirarien mà d´ell tan prompte : les mencions al redactor de Las Provincias, i el seu presumpte servilisme al govern anterior. Ara, diu el pardalet, busca "fer amics". Aquest to tan elevat de prepoténcia no es gens saludable, i menys quan es mostra, per fí, com a blog "oficiós i oficial" del Bloc. Seguim perdent les maneres, i la moderació queda al mateix racó que quedà el progresisme, la pluralitat, i la tol.lerància... al calaix dels records de la campanya de maig.
Continuem amb la bipolaritat d´aquest espai informatiu amb la notícia de la falta de neteja a l´escola de música. Costa seguir el ritme d´aquests canvis d´ídem.
Tornem a l´atac, amb la "pax christiana" signada per l´alcalde i Jose Vicente Calza, en un bar; cosa d´agraïr que aquests organismes es puguen entendre, malgrat tindre posicions contràries. Però, i tornem amb el to en que el pardal s´engrandeix, i pega mos amb provocacions tendencioses. Cite textualment :
"L'església, com fan altres religions i es fa en la resta d'Europa, hauria de no tindre privilegis en un estat aconfessional i s'hauria de finançar dels seus fidels i no dels diners públics, que després els temples i edificis eclessials són seus i ens cobren entrada per visitar-los, encara que es mantinguen amb diners de tots, dels fidels i dels infidels."
Si açò és "signar la pau", i encapçalem l´escrit amb un sarcàstic "Que la pau del senyor siga amb tots", crec que la cotorra deuria d´anar al veterinari, a vore si li ha pujat la calentura, ja que abusa desmesuradament de la bona fe del rector (no pretenia ser sarcàstic, però ho deixeu tan fàcil...).
El temps, el poder i la enganyosa impunitat que el precedix (només tenim que fer una ullada al anterior alcalde), comença a desgastar les maneres del blog tropical. Senyors, encara no fa ni cinc mesos que el vostre Jordi Juan és al gran despatx del consistori, i heu esdevingut en un desgavell reaccionari que cada vegada vos costa mesurar més i més. Impropi d´un partit "progresista", d´"esquerres" (?) i "nacionalista valencià" (???)
En fí, desitge una propera recuperació de l´au per antonomàsia de la Valldigna, amb el permís del paput, i que tornen a lluir les seues "plomes" , tan ilustres com moderades, tan cultes com serenes, metódiques i reflexives. I, per favor, que ens conte com avança el govern de Tavernes en millorar la situació d´aquest ( lo dels bitxos a les palmeres no es res nou, ja ho van fer l´any passsat, recordeu? ).
Redell, quin desgavell! :
V.
20 sept 2011
Bufem les brases, que no queda fum
Estimats tots, bon dia :
Hui dimarts 20 de setembre, un servidor segueix campejant per un poble on impera la passivitat i el silenci, i en un esforç interior, intentant captar eixa essència que "el poeta dulce" troba per tot arreu en una "Primavera" que li queda un dia per a ser tardor.
Tocarà seguir esperant a que nostres polítics comencen a actuar amb seny i bones intencions, però als insondables espais de la web, tenim un rebombori muntat...
Després d´una ullada als blogs, on tots tenen en comú la recent actuació del Xavi Castillo, i la polémica missa on els membres del consistori van rebre una severa reprimenda del rector, veig com novament entrem en una discusió totalment prescindible. Una nova dosi de fum, per ambdúes parts, que torna a enmascarar aquest silenci tan pesat com la pedra que vesteix les muntanyes de nostra vall.
Mentre l´au tropical renega del sermó eclesiàstic, i assenyala al rector amb veheméncia desmesurada, el diari sent com els seus valors son ridiculitzats i minats per un humorista de baixa categoria, el ventilador troba aquest acte com una retribució merescuda, a conseqüéncia d´un acte hipócrita. Qui s´enduu el premi? Tots, i ningú, a ulls d´aquest observador subjectiu i subversiu.
És sempre saludable, i obligatori per a mi, un valor humà com l´humor, que sempre ens ha de precedir fins i tot en els moments més difícils de nostra existéncia. Altra cosa és entrar en valoracions, però sempre ha d´esser un instrument per a relatar tot tipus d´históries i situacions en un to amable, incissiu i provocador. Un dels pilars dels humoristes ( almenys dels més reconeguts ) és que sempre es parodia allò que t´agrada, sino passaries pel damunt sense fer-li cas.
Seguint aquesta norma, i sense entrar en valoracions, no trobe que l´actuació de Castillo vullga denostar i soterrar la fe dels cristians vallers. Almenys, no intencionadament. Si en el fons així ho pensaba, i aquest fora el seu propósit, el temps s´encarregarà de pagar-li amb els éxits que es mereix, i serà la prova pel qual el recordarem... o no.
El que sempre passa quan s´esmenta a un dels pilars del poder establert, és que aquest puga sentir-se ofés i, consequentment, es manifeste al respecte tal i com el rector de Sant Pere va fer en la missa que conclogué amb les festes - festes, recordem, que estan consgrades al patró de Tavernes, el Santíssim Crist de la Sang -.
Ara bé, en un estat demócrata i laïc com Espanya, encara de majoria católica/cristiana, està permesea la llibertat d´expressió. Com he dit abans, no entraré en valoracions personals respecte a l´actuació de Castillo, però em fa gràcia que el pardalet valler s´indigne per qué el rector no li veja la gràcia a aquesta paròdia ( sense entrar tampoc en les valoracions d´aquest ). Però en aquest joc, un ha de saber rebre i entendre que hi ha gent que tol.lera més o menys les bromes ( altra volta, la "tol.lerància" ) i no pot saltar fet una fera a assenyalar el que fa el rector. La manca d´esperit esportiu és preocupant, i està lluny del to "progressista" que tant pregona, i que poc practica. Mal fet, altra vegada.
A la gent del diari. S´ha de comprendre que tots tenim les nostres creéncies, algunes arrelades en sistemes basats en dogmes i manats presuntament divins, totes respectables. Però si de veritat creuen en aqueixes paraules, no tenen per qué patir. Si la seua fe és real, res ( segons els seus escrits i preceptes ) la podrà perturbar i, alhora, els farà lliures. Que bonic.
I no trobe que fican´t més llenya al foc traguem trellat d´un fet anecdòtic que ha de quedar en el que és, i no donar-li més importància del que mereix. Prou de fum, per favor. Prou.
Ara queda Tavernes, novament, en ridícula i vergonyosa evidéncia. Volem un poble que SEMPRE patisca del mateix i ningú faça rés per aportar solucions? Un humil servidor, no.
Senyors regidors i oposició, ja es dimarts. Quan ens posem a treballar?
Salut, i humor a grapats ! :
V.
Hui dimarts 20 de setembre, un servidor segueix campejant per un poble on impera la passivitat i el silenci, i en un esforç interior, intentant captar eixa essència que "el poeta dulce" troba per tot arreu en una "Primavera" que li queda un dia per a ser tardor.
Tocarà seguir esperant a que nostres polítics comencen a actuar amb seny i bones intencions, però als insondables espais de la web, tenim un rebombori muntat...
Després d´una ullada als blogs, on tots tenen en comú la recent actuació del Xavi Castillo, i la polémica missa on els membres del consistori van rebre una severa reprimenda del rector, veig com novament entrem en una discusió totalment prescindible. Una nova dosi de fum, per ambdúes parts, que torna a enmascarar aquest silenci tan pesat com la pedra que vesteix les muntanyes de nostra vall.
Mentre l´au tropical renega del sermó eclesiàstic, i assenyala al rector amb veheméncia desmesurada, el diari sent com els seus valors son ridiculitzats i minats per un humorista de baixa categoria, el ventilador troba aquest acte com una retribució merescuda, a conseqüéncia d´un acte hipócrita. Qui s´enduu el premi? Tots, i ningú, a ulls d´aquest observador subjectiu i subversiu.
És sempre saludable, i obligatori per a mi, un valor humà com l´humor, que sempre ens ha de precedir fins i tot en els moments més difícils de nostra existéncia. Altra cosa és entrar en valoracions, però sempre ha d´esser un instrument per a relatar tot tipus d´históries i situacions en un to amable, incissiu i provocador. Un dels pilars dels humoristes ( almenys dels més reconeguts ) és que sempre es parodia allò que t´agrada, sino passaries pel damunt sense fer-li cas.
Seguint aquesta norma, i sense entrar en valoracions, no trobe que l´actuació de Castillo vullga denostar i soterrar la fe dels cristians vallers. Almenys, no intencionadament. Si en el fons així ho pensaba, i aquest fora el seu propósit, el temps s´encarregarà de pagar-li amb els éxits que es mereix, i serà la prova pel qual el recordarem... o no.
El que sempre passa quan s´esmenta a un dels pilars del poder establert, és que aquest puga sentir-se ofés i, consequentment, es manifeste al respecte tal i com el rector de Sant Pere va fer en la missa que conclogué amb les festes - festes, recordem, que estan consgrades al patró de Tavernes, el Santíssim Crist de la Sang -.
Ara bé, en un estat demócrata i laïc com Espanya, encara de majoria católica/cristiana, està permesea la llibertat d´expressió. Com he dit abans, no entraré en valoracions personals respecte a l´actuació de Castillo, però em fa gràcia que el pardalet valler s´indigne per qué el rector no li veja la gràcia a aquesta paròdia ( sense entrar tampoc en les valoracions d´aquest ). Però en aquest joc, un ha de saber rebre i entendre que hi ha gent que tol.lera més o menys les bromes ( altra volta, la "tol.lerància" ) i no pot saltar fet una fera a assenyalar el que fa el rector. La manca d´esperit esportiu és preocupant, i està lluny del to "progressista" que tant pregona, i que poc practica. Mal fet, altra vegada.
A la gent del diari. S´ha de comprendre que tots tenim les nostres creéncies, algunes arrelades en sistemes basats en dogmes i manats presuntament divins, totes respectables. Però si de veritat creuen en aqueixes paraules, no tenen per qué patir. Si la seua fe és real, res ( segons els seus escrits i preceptes ) la podrà perturbar i, alhora, els farà lliures. Que bonic.
I no trobe que fican´t més llenya al foc traguem trellat d´un fet anecdòtic que ha de quedar en el que és, i no donar-li més importància del que mereix. Prou de fum, per favor. Prou.
Ara queda Tavernes, novament, en ridícula i vergonyosa evidéncia. Volem un poble que SEMPRE patisca del mateix i ningú faça rés per aportar solucions? Un humil servidor, no.
Senyors regidors i oposició, ja es dimarts. Quan ens posem a treballar?
Salut, i humor a grapats ! :
V.
17 sept 2011
Fi de festes. Fem memòria
Benvolguts :
Ja no ens queda res per a concloure els festejos de nostre patró, i si bé encara ens quedà la "pujà" i la tant esperada per alguns actuació de la Brossa Borda ( hui tampoc m´ix ), i amb les valoracions fetes en l´anterior article, poc resta que dir de les festes d´enguany. No em vaig equivocar en remarcar que serien unes dades que mai oblidariem, o més bé, que cal recordar amb molta cura i atenció.
El nostre pardalet preferit, amb les seues cróniques tendres i colpidores ( quan es tracta de "cultura" ), i devastadores en ocasions ( quan vol llençar cortines de fum ), ha acabat definint-se com el celebérrim personatge de Robert Louis Stevenson : el Dr.Jekyll i Mr. Hyde.
No hem tingut prou amb el trillat tema dels bous al carrer que, una vegada acabades les dades d´aquests i desmuntats els cadafals, ja ens avancen amb una ambigüetat preocupant ( la disfressa preferida del nacionalisme, junt els eufemismes ) que "ja vorem" que passa l´any que vé. Però si es tracta de donar dades, ahí traguem pit i amollem la xifra ben grossa, i a presumir d´éxit, tenint el valor que ha estat una "decissió presa pel govern local", ningunejant i faltant el respecte a la pressió ciutadana, i tallant d´arrel les seues manifestacions públiques, com la retirada dels lletrers reivindicatius per operaris de l´Ajuntament, repetisc, en horari laboral i "teledirigits" des de el Carrer Major. No vos equivoqueu;aquestes "medalles de llauna" que es penja el pardalet i que atorga al nostre govern no tenen cap valor, i encara menys polític. La victòria moral pertany al poble, i aquest no deuria d´oblidar-ho mai. No deixem que ens venguen la moto. Com es veu, i es seguira vegent, el temps comença a fincar enlloc tot, i a tots.
Respecte a la nit de les paelles, cal fer justícia als beneficis que obtindrà ADISVA, en compensació a la prohibició a la que fou sotmesa aquesta organització en la Fira de Sant Jaume a la platja; cal recordar-ho també, perqué no sols de bunyols poden passar aquestes persones. La compensació era necessària, i esperem que no es tinga que improvissar a preses i carreres per fer les coses com cal.
Ara bé, dins de "l´harmonia i veïnatge" que hi va haver, s´ha de mencionar algunes anécdotes destacables.
Per començar, les previsions d´afluéncia al acte no foren les convenients, ja que vora una vintena de paelles no tenien carn, cosa que gràcies a l´atenció d´alguns operaris del consistori, es pogué solucionar ràpidament, això sí, en el tema de la beguda fou més complicat, ja que algunes persones es queixaren amargament que no en tenien. És fàcil que passen aquestes coses ( quasi sempre passen ), però tots sabem que si es demana un poc per dalt de les previsions, sempre queda la devolució, almenys, de la beguda o productes envasats. Però com deia el meu iaio, en aquest poble "O bé es passa molta fam, o tots tenen la gola massa ampla".
També corre el rumor d´alguns intercanvis de paraules entre regidors, regidores i operaris, però aquestes coses son moneda comú en aquest, i en tots els ajuntaments. Ells sabran com arreglar-se-ho,no?
El pardalet es queixa de la manca de participació a la nit de les disfresses. Com tot en esta vida, va per cicles, i si els premis toranen a ser més sucosos ( ara es pot entendre perfectament que toca estalviar, veritat, Pilar? ), animarien als joves un poc més. I no necessàriament és pot premiar económicament. Emprem el cabet, que alternatives en tenim.
M´encanta amb la suspicàcia que fa menció el paradalot sobre la comparsa del PP, en que anaven vestits com els pamploniques dels Sant Fermins. Realment divertida aquesta menció tan infantil com fora de lloc perqué, de la mateixa manera, alguns podrien trobar sospitós que la comparsa guanyadora s´anomenara "pardal tropical".
Pardal Tropical. Que entretinguda "casualitat", veritat?
Però, després d´aquesta nit, s´ha acabat el crédit de les excuses. No es pot permetre tanta torpesa. Si s´ha pecat d´inocéncia o s´ha pagat la novatada, ja és hora de fer les coses bé i ficar-se mans a l´obra ( mai millor dit ). Tavernes no es pot permetre el luxe de tanta improvissació i tant desgavell que amague la manca de qualificació i efectivitat que aquest govern llueix des de que va assolir el poder. Ara toca lluitar, de debó, pel que és més necessari, i mai em cansaré de repetir : pel bé dels més necessitats, per aquells que tenen poc, o no gens, i impulsar i incentivar una dinàmica de prosperitat i restauració dels bens que nostres ciutdans mereixen, i necessiten urgentment. Amb austeritat i bon criteri, és possible. Els regidors ho saben, però falten ganes. Coses del canvi (?)...
Ara bé, també s´ha de tindre en compte que la opossició s´ha de ficar les piles, ja que tampoc està centrada en aquests termes. És moment de buscar punts de trobada (no el jove, que està tancat), on destaquen el consens, objectius comuns i afins a la veu d´un poble que ja no pot suportar més aquesta situació fastigosa. I si no estan per la llavor, seran tan culpables com els actuals membres del consistori del que puga passar.
Tingam seny, deixem els colors i les bandertes a una vora, i no caigam en actes reaccionaris. És un luxe que Tavernes no es pot permetre, i podria obrir una via d´aigua on tots - mandataris i ciutadans - podem caure ofegats.
Els ciutadans de Tavernes hem de assolir un nou futur, on prime l´esperança i la vertadera GERMANOR. Respectem-nos entre tots, que no consta un xavo, i avant!
Salut :
V.
Ja no ens queda res per a concloure els festejos de nostre patró, i si bé encara ens quedà la "pujà" i la tant esperada per alguns actuació de la Brossa Borda ( hui tampoc m´ix ), i amb les valoracions fetes en l´anterior article, poc resta que dir de les festes d´enguany. No em vaig equivocar en remarcar que serien unes dades que mai oblidariem, o més bé, que cal recordar amb molta cura i atenció.
El nostre pardalet preferit, amb les seues cróniques tendres i colpidores ( quan es tracta de "cultura" ), i devastadores en ocasions ( quan vol llençar cortines de fum ), ha acabat definint-se com el celebérrim personatge de Robert Louis Stevenson : el Dr.Jekyll i Mr. Hyde.
No hem tingut prou amb el trillat tema dels bous al carrer que, una vegada acabades les dades d´aquests i desmuntats els cadafals, ja ens avancen amb una ambigüetat preocupant ( la disfressa preferida del nacionalisme, junt els eufemismes ) que "ja vorem" que passa l´any que vé. Però si es tracta de donar dades, ahí traguem pit i amollem la xifra ben grossa, i a presumir d´éxit, tenint el valor que ha estat una "decissió presa pel govern local", ningunejant i faltant el respecte a la pressió ciutadana, i tallant d´arrel les seues manifestacions públiques, com la retirada dels lletrers reivindicatius per operaris de l´Ajuntament, repetisc, en horari laboral i "teledirigits" des de el Carrer Major. No vos equivoqueu;aquestes "medalles de llauna" que es penja el pardalet i que atorga al nostre govern no tenen cap valor, i encara menys polític. La victòria moral pertany al poble, i aquest no deuria d´oblidar-ho mai. No deixem que ens venguen la moto. Com es veu, i es seguira vegent, el temps comença a fincar enlloc tot, i a tots.
Respecte a la nit de les paelles, cal fer justícia als beneficis que obtindrà ADISVA, en compensació a la prohibició a la que fou sotmesa aquesta organització en la Fira de Sant Jaume a la platja; cal recordar-ho també, perqué no sols de bunyols poden passar aquestes persones. La compensació era necessària, i esperem que no es tinga que improvissar a preses i carreres per fer les coses com cal.
Ara bé, dins de "l´harmonia i veïnatge" que hi va haver, s´ha de mencionar algunes anécdotes destacables.
Per començar, les previsions d´afluéncia al acte no foren les convenients, ja que vora una vintena de paelles no tenien carn, cosa que gràcies a l´atenció d´alguns operaris del consistori, es pogué solucionar ràpidament, això sí, en el tema de la beguda fou més complicat, ja que algunes persones es queixaren amargament que no en tenien. És fàcil que passen aquestes coses ( quasi sempre passen ), però tots sabem que si es demana un poc per dalt de les previsions, sempre queda la devolució, almenys, de la beguda o productes envasats. Però com deia el meu iaio, en aquest poble "O bé es passa molta fam, o tots tenen la gola massa ampla".
També corre el rumor d´alguns intercanvis de paraules entre regidors, regidores i operaris, però aquestes coses son moneda comú en aquest, i en tots els ajuntaments. Ells sabran com arreglar-se-ho,no?
El pardalet es queixa de la manca de participació a la nit de les disfresses. Com tot en esta vida, va per cicles, i si els premis toranen a ser més sucosos ( ara es pot entendre perfectament que toca estalviar, veritat, Pilar? ), animarien als joves un poc més. I no necessàriament és pot premiar económicament. Emprem el cabet, que alternatives en tenim.
M´encanta amb la suspicàcia que fa menció el paradalot sobre la comparsa del PP, en que anaven vestits com els pamploniques dels Sant Fermins. Realment divertida aquesta menció tan infantil com fora de lloc perqué, de la mateixa manera, alguns podrien trobar sospitós que la comparsa guanyadora s´anomenara "pardal tropical".
Pardal Tropical. Que entretinguda "casualitat", veritat?
Però, després d´aquesta nit, s´ha acabat el crédit de les excuses. No es pot permetre tanta torpesa. Si s´ha pecat d´inocéncia o s´ha pagat la novatada, ja és hora de fer les coses bé i ficar-se mans a l´obra ( mai millor dit ). Tavernes no es pot permetre el luxe de tanta improvissació i tant desgavell que amague la manca de qualificació i efectivitat que aquest govern llueix des de que va assolir el poder. Ara toca lluitar, de debó, pel que és més necessari, i mai em cansaré de repetir : pel bé dels més necessitats, per aquells que tenen poc, o no gens, i impulsar i incentivar una dinàmica de prosperitat i restauració dels bens que nostres ciutdans mereixen, i necessiten urgentment. Amb austeritat i bon criteri, és possible. Els regidors ho saben, però falten ganes. Coses del canvi (?)...
Ara bé, també s´ha de tindre en compte que la opossició s´ha de ficar les piles, ja que tampoc està centrada en aquests termes. És moment de buscar punts de trobada (no el jove, que està tancat), on destaquen el consens, objectius comuns i afins a la veu d´un poble que ja no pot suportar més aquesta situació fastigosa. I si no estan per la llavor, seran tan culpables com els actuals membres del consistori del que puga passar.
Tingam seny, deixem els colors i les bandertes a una vora, i no caigam en actes reaccionaris. És un luxe que Tavernes no es pot permetre, i podria obrir una via d´aigua on tots - mandataris i ciutadans - podem caure ofegats.
Els ciutadans de Tavernes hem de assolir un nou futur, on prime l´esperança i la vertadera GERMANOR. Respectem-nos entre tots, que no consta un xavo, i avant!
Salut :
V.
15 sept 2011
Les festes a punt de caramel (?)
Estimadíssims :
Abans de continuar amb la resta dels festejos que ens queden, voldria fer una ulladeta al que ja hem deixat arrere en aquestes festes "del canvi" .
- La principal novetat, els bous al carrer, més enllà de donar un nou aspecte al sofrit carrer major, ha esdevingut en un documental en viu on podem contemplar el comportament de les vaquetes quan es veuen sobre-expostes al sol : corren amunt i aball buscant l´ombra. Encara que hui el dia s´alçà fresquet, la tendéncia potser que siga la mateixa. En definitiva, els documentals de la 2 son més económics que açò. Si volem fer els bous al carrer com es feien abans, que pregunten als que els han viscut i participat. Com els de ara, no en volem més, i damunt pagats per les butjaques dels ciutadans .
- Els diferents actes a la plaça no deixen de ser els mateixos, però complixen una funció necessària i reivindicativa. Potser siga l´única ocasió en que el grup de Balls Populars recorde els anys de dur treball i esforç per mantindre una tradició viva, al igual que el festival de bandes. Considere que son actes que no s´han de modificar per qüestions ja históriques. Res a objectar.
- Les nits per els jovens : les iniciatives privades tornen a tindre la mà en donar entreteniment al personal. La Falla Passeig amb una idea molt efectista ha encertat en la diana. La resta de falles deurien prendre nota, ja que els convé cridar l´atenció del públic per aconseguir financiar-se per la seua pròpia causa ( no crec que l´ajuntament estiga per la llavor de tirar una manera ). L´actuació d´Hora Zulu, un estrepitós fracàs. Seguim amb una manca d´oferta que cobrisca tots els espectres i que s´en ixca de l´eterna oferta que ens revenen any rere any.
- La nit dels "artistes" locals o, com diria un amic, el "Karaoke de la Vall". Com digué Andy Warhol, tothom mereix cinc minuts de fama; jo els en donaria tres. Amb l´agradable salvetat del xicot que va tocar un poc de flamenc ( es va atrevir amb temes del mestre Paco de Lucia ), "más de lo mismo". I un toc d´atenció al que estava encarregat del so, perqué quan el pobre xic estava tocant no es sentia prou ( els murmulls el tapaven en ocasions ) , i en canvi vinga a posar veu i "reverb" als cataors, pa tapar fallos. D´on no hi ha, no es pot traure.
- L´esperat Xavi Castillo em va deixar un tant fred,o bé serà que no pillaba els xistes ( de vegades, sembla que no estic en l´ona o que estic envellint molt depressa ). Realment, hi ha moltes maneres de ser més graciós ( aquest blog, per eixemple ).
I ens queden les paelles, disfresses i la Bossa Gorda ( o Sorda, com era? ); no és necessari incidir en el que són, encara, les festes patronals de Tavernes. I no es pot demanar res a un poble en que ningú està mai content!
A mi personalment, no em fan massa. Però també trobe que molta gent critica d´oida. Enguany he decidit acudir a tots els actes que he pogut, participar d´ella, prendre el pols a peu de carrer i, reconec, que hi ha moments en que es pot disfrutar de veritat de les festes, però que s´ha de treballar molt per que recuperen el seu bon nom. L´actual model de col.laboració pública i privada és vàlid, però crec que aquest govern progressista i plural, hauria de concedir més espai a les iniciatives privades, i ajudar sempre que es puga per a que dugen a terme les propostes.
Es poden fer les coses millor? Sempre! Queixar-se no serveix de res, més enllà de expulsar un poc de bilis i quedar-se a gust. Anem a vore si els actes que queden podem disfrutar-les amb bona companyia i millor ambient, sense incidents que mencionar. Però després, més enllà de qualsevol balanç, s´ha de treballar pel poble, que ja han passat quasi quatre mesos i seguim sense vore avanços en el que és més necessari : aconseguir que la gent aturada, que les famílies que estan patint d´aquesta crisi puguen tirar endavant. És l´única prioritat.
I, abusant de la vostra confiança, vullc llençar un repte : anime a tot aquell jove que s´arrime a vore el concert de la Brossa Grossa ( redell, no m´ix el nom ) i que em diga si veu alguna bandera d´aquestes.
Fent ús de les meues capacitats adivinatòries (mare meua quin "paraulot"), segur que cap, perqué qui tinga la mala idea d´arrimar-se amb una, podria eixir malparat. Però, de les altres, amb "estreletes", segur que lluiran unes quantes, veritat?
Millor no feu-ne cas. No val la pena. Bones festes i salut per a tots ! :
V:
Abans de continuar amb la resta dels festejos que ens queden, voldria fer una ulladeta al que ja hem deixat arrere en aquestes festes "del canvi" .
- La principal novetat, els bous al carrer, més enllà de donar un nou aspecte al sofrit carrer major, ha esdevingut en un documental en viu on podem contemplar el comportament de les vaquetes quan es veuen sobre-expostes al sol : corren amunt i aball buscant l´ombra. Encara que hui el dia s´alçà fresquet, la tendéncia potser que siga la mateixa. En definitiva, els documentals de la 2 son més económics que açò. Si volem fer els bous al carrer com es feien abans, que pregunten als que els han viscut i participat. Com els de ara, no en volem més, i damunt pagats per les butjaques dels ciutadans .
- Els diferents actes a la plaça no deixen de ser els mateixos, però complixen una funció necessària i reivindicativa. Potser siga l´única ocasió en que el grup de Balls Populars recorde els anys de dur treball i esforç per mantindre una tradició viva, al igual que el festival de bandes. Considere que son actes que no s´han de modificar per qüestions ja históriques. Res a objectar.
- Les nits per els jovens : les iniciatives privades tornen a tindre la mà en donar entreteniment al personal. La Falla Passeig amb una idea molt efectista ha encertat en la diana. La resta de falles deurien prendre nota, ja que els convé cridar l´atenció del públic per aconseguir financiar-se per la seua pròpia causa ( no crec que l´ajuntament estiga per la llavor de tirar una manera ). L´actuació d´Hora Zulu, un estrepitós fracàs. Seguim amb una manca d´oferta que cobrisca tots els espectres i que s´en ixca de l´eterna oferta que ens revenen any rere any.
- La nit dels "artistes" locals o, com diria un amic, el "Karaoke de la Vall". Com digué Andy Warhol, tothom mereix cinc minuts de fama; jo els en donaria tres. Amb l´agradable salvetat del xicot que va tocar un poc de flamenc ( es va atrevir amb temes del mestre Paco de Lucia ), "más de lo mismo". I un toc d´atenció al que estava encarregat del so, perqué quan el pobre xic estava tocant no es sentia prou ( els murmulls el tapaven en ocasions ) , i en canvi vinga a posar veu i "reverb" als cataors, pa tapar fallos. D´on no hi ha, no es pot traure.
- L´esperat Xavi Castillo em va deixar un tant fred,o bé serà que no pillaba els xistes ( de vegades, sembla que no estic en l´ona o que estic envellint molt depressa ). Realment, hi ha moltes maneres de ser més graciós ( aquest blog, per eixemple ).
I ens queden les paelles, disfresses i la Bossa Gorda ( o Sorda, com era? ); no és necessari incidir en el que són, encara, les festes patronals de Tavernes. I no es pot demanar res a un poble en que ningú està mai content!
A mi personalment, no em fan massa. Però també trobe que molta gent critica d´oida. Enguany he decidit acudir a tots els actes que he pogut, participar d´ella, prendre el pols a peu de carrer i, reconec, que hi ha moments en que es pot disfrutar de veritat de les festes, però que s´ha de treballar molt per que recuperen el seu bon nom. L´actual model de col.laboració pública i privada és vàlid, però crec que aquest govern progressista i plural, hauria de concedir més espai a les iniciatives privades, i ajudar sempre que es puga per a que dugen a terme les propostes.
Es poden fer les coses millor? Sempre! Queixar-se no serveix de res, més enllà de expulsar un poc de bilis i quedar-se a gust. Anem a vore si els actes que queden podem disfrutar-les amb bona companyia i millor ambient, sense incidents que mencionar. Però després, més enllà de qualsevol balanç, s´ha de treballar pel poble, que ja han passat quasi quatre mesos i seguim sense vore avanços en el que és més necessari : aconseguir que la gent aturada, que les famílies que estan patint d´aquesta crisi puguen tirar endavant. És l´única prioritat.
I, abusant de la vostra confiança, vullc llençar un repte : anime a tot aquell jove que s´arrime a vore el concert de la Brossa Grossa ( redell, no m´ix el nom ) i que em diga si veu alguna bandera d´aquestes.
Fent ús de les meues capacitats adivinatòries (mare meua quin "paraulot"), segur que cap, perqué qui tinga la mala idea d´arrimar-se amb una, podria eixir malparat. Però, de les altres, amb "estreletes", segur que lluiran unes quantes, veritat?
Millor no feu-ne cas. No val la pena. Bones festes i salut per a tots ! :
V:
11 sept 2011
Cultura per a tots (?)
Estimats tots, com van les festes?:
Comencem amb aires renovadors (?) i noves propostes, com el sopar-homenatge al genial poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, ubicat a la plaçeta de Teodoro Llorente ( els símbolisme és manifest ) i on quasi encaixonats assistiren unes cent cinquanta persones, servidor inclós.
La tendresa amb que la cotorra esmenta tal esdeveniment és colpidora. Però l´ambient que es respiraba enlloc no ho era tant, almenys des de l´humil i subjectivíssim criteri que em caracteritza.
Per moments, em vaig sentir plé i orgullós de les mostres de respecte cap al poeta, especialment en algunes lectures i aportacions musicals; veritablement, fetes des de el cor.
Però el que no es podia amagar era la imperiosa necessitat de fer-se notar que alguns dels presents emanaben, fent un especial incís en el moment en que Jordi Juan començà a recitar Assumiràs la veu d´un poble. Els rumors brollaven, i a sota vocce, escoltava algun "visca la terra lliure","independéncia" o "visca els països catalans" reflectint, tímidament, algunes de les intencions encobertes d´un acte, novament, embrutat per les tendencioses mans de la política, almenys entre els assistents. Deixarem a banda aquest bany de "masses" que abastí amb més kilograms d´egocentrisme al senyor alcalde, però no puc seguir sense recordar un dels últims versos del mateix poema, per qué prenga bona nota .
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
I cap on camina, temps al temps.
Crec que la cultura ha de ser lliure, per a tots, i representant dels anels i les inquietuds íntimes i personals dels artistes, i no una eina per a reivindicar unes intencions que, encara que coste creure a alguns, ni es corresponen a la realitat ni tenen cap rigor históric, saltant pel damunt a l´àmbit constitucional que demarca quines son, actualment, les competéncies pertinents a cada regió o comunitat autònoma.
El regust un tant agredolç d´aquest acte no lleva la satisfacció, reitere novament, que aquestes manifestacions culturals son necessàries i saludables per a tots. Per a tots, i no per a "uns pocs".
Al capdavall i, subjectivament, aquest acte que podria haver sentat un agradable precedent, esdevingué en un sopar amb un marcat sectarisme, on les mirades inquisidores et travessaven com navalles, (igual fou degut a que duia al damunt la càmara de fotos, potser)quasi convidante a l´éxode. Més enllà d´acusar deliberadament a algú en particular - qué no és el cas -, he decidit actuar discretament,i no publicar ni les fotos ni els videos que vaig captar.
Seguirem amb atenció que ens deixarà aquests festejos. Anem a escalfar que venen els bous, i l´Ajuntament ja està eximint-se de responsabilitats en cas d´accident.
Salut i bones festes a tots !:
V.
Comencem amb aires renovadors (?) i noves propostes, com el sopar-homenatge al genial poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, ubicat a la plaçeta de Teodoro Llorente ( els símbolisme és manifest ) i on quasi encaixonats assistiren unes cent cinquanta persones, servidor inclós.
La tendresa amb que la cotorra esmenta tal esdeveniment és colpidora. Però l´ambient que es respiraba enlloc no ho era tant, almenys des de l´humil i subjectivíssim criteri que em caracteritza.
Per moments, em vaig sentir plé i orgullós de les mostres de respecte cap al poeta, especialment en algunes lectures i aportacions musicals; veritablement, fetes des de el cor.
Però el que no es podia amagar era la imperiosa necessitat de fer-se notar que alguns dels presents emanaben, fent un especial incís en el moment en que Jordi Juan començà a recitar Assumiràs la veu d´un poble. Els rumors brollaven, i a sota vocce, escoltava algun "visca la terra lliure","independéncia" o "visca els països catalans" reflectint, tímidament, algunes de les intencions encobertes d´un acte, novament, embrutat per les tendencioses mans de la política, almenys entre els assistents. Deixarem a banda aquest bany de "masses" que abastí amb més kilograms d´egocentrisme al senyor alcalde, però no puc seguir sense recordar un dels últims versos del mateix poema, per qué prenga bona nota .
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
I cap on camina, temps al temps.
Crec que la cultura ha de ser lliure, per a tots, i representant dels anels i les inquietuds íntimes i personals dels artistes, i no una eina per a reivindicar unes intencions que, encara que coste creure a alguns, ni es corresponen a la realitat ni tenen cap rigor históric, saltant pel damunt a l´àmbit constitucional que demarca quines son, actualment, les competéncies pertinents a cada regió o comunitat autònoma.
El regust un tant agredolç d´aquest acte no lleva la satisfacció, reitere novament, que aquestes manifestacions culturals son necessàries i saludables per a tots. Per a tots, i no per a "uns pocs".
Al capdavall i, subjectivament, aquest acte que podria haver sentat un agradable precedent, esdevingué en un sopar amb un marcat sectarisme, on les mirades inquisidores et travessaven com navalles, (igual fou degut a que duia al damunt la càmara de fotos, potser)quasi convidante a l´éxode. Més enllà d´acusar deliberadament a algú en particular - qué no és el cas -, he decidit actuar discretament,i no publicar ni les fotos ni els videos que vaig captar.
Seguirem amb atenció que ens deixarà aquests festejos. Anem a escalfar que venen els bous, i l´Ajuntament ja està eximint-se de responsabilitats en cas d´accident.
Salut i bones festes a tots !:
V.
8 sept 2011
Fum, fum ... i més fum.
Benvolguts :
Em semblaba que no tindria que aportar res de nou al blog fins que acabaren les festes patronals, però és difícil fugir de l´olor a fum que corre pels carrers del poble. Fum que ve del carrer major, i que transmet una sensació de intranquilitat preocupant.
D´una banda, tenim les interessants aportacions de el ventilador per Tavernes, on es tracta amb dades concises, l´extrany cas de la "normalització" en el organigrama de la policia local. Ací teniu les dades pertinents, a més d´altres rumors que manifesten certes divergéncies en el tripartit. Realmente interessant.
I ara tenim una, que es de repicam del colze. Segons ens conta la cotorra, ha aparegut un document "falsificat" (temps tindrem d´explicar les cometes) en el que es preten abusar del veinat amb el tema de tancar els carrers a l´hora de competir en el concurs de carrers engalanats. Segons aquesta nota, supostament firmada per l´actual alcalde, es tractava d´acobardir als veins del carrers participants en el concurs de carrers engalanats que toca celebrarse enguany. Quin culebró !
Imatge treta de la mateixa cotorra.
Ara anem al que toca, que és comprobar de primera ma la validesa d´aquest document.
Si tenim a be a vore l´encapçalat, vorem com aquest llueix com una énesima fotocópia de la fotocópia de la fotocópia, mentre la resta del text està més clar en la tipografia. El cos del document cau lleugerament cap a la dreta i la signatura, altra volta ultra-copiada, no ve acompanyada d´un segell oficial.Deixarem a banda, de moment, el contigunt i la gramàtica del mateix.
Quines conclusions podem traure d´aquest paperet? La primera que, presuntament, es tracta d´una burda falsificació, a més feta amb mala folla. Els diferents sectors del mateix manifesten que s´ha fet malament, amb preses i carreres, i agafant un paper a l´us en que només consta que és pertanyent a l´ajuntament, i després afegint les coses sense mirament.
El contingut, és més que insultant : les exigéncies exposades per al concurs de carrers engalanats son excessives, i no es corresponen amb els preus estipulats per l´anterior mandatari (qualsevol membre d´alguna falla sabran del que parle). La redacció del mateix fa vergonya; el maltracte al que es sotmés a nivell linguístic deixa als seus autors en una situació realment trista.
I, encara més sospitós, el fet que TOT document ha de passar pel departament de regularització linguística, que SEMPRE corregix els esborranys abans de ferlos oficials. I, encara que manara la dreta, aquest departament sempre ha obrat amb independéncia i seguint els criteris linguistics que marquen les legislacions pertinents.
Sense segell estampat, fotocopiadora en ma, i pegant trossos mal escrits. Com a opinió personal, sospite que els autors d´aquesta pantomima rebien ordres concretes, i m´atrevisc a dir que maliccioses, i vaig més enllà en la meua hipótesi, pensant que ha estat orquestrat per a deixar en mal lloc al PP de manera deliberada i oportunista. Però, és una hipótesi. No sabem més enllà del que es mostra en aquet paperet.
Ja deixant els supostos a banda, que no son gens agradables, si que hi ha una cosa clara; hi ha molt de fum,molt. Ens volen "gasejar" a mentires, patranyes i actes dramàtics i desesperats. Simptomes que al triparit, potser, no siga tot de color de rosa. O venen els bombers, o al final no podrem ni respirar.
Salut i bones festes !:
V.
Em semblaba que no tindria que aportar res de nou al blog fins que acabaren les festes patronals, però és difícil fugir de l´olor a fum que corre pels carrers del poble. Fum que ve del carrer major, i que transmet una sensació de intranquilitat preocupant.
D´una banda, tenim les interessants aportacions de el ventilador per Tavernes, on es tracta amb dades concises, l´extrany cas de la "normalització" en el organigrama de la policia local. Ací teniu les dades pertinents, a més d´altres rumors que manifesten certes divergéncies en el tripartit. Realmente interessant.
I ara tenim una, que es de repicam del colze. Segons ens conta la cotorra, ha aparegut un document "falsificat" (temps tindrem d´explicar les cometes) en el que es preten abusar del veinat amb el tema de tancar els carrers a l´hora de competir en el concurs de carrers engalanats. Segons aquesta nota, supostament firmada per l´actual alcalde, es tractava d´acobardir als veins del carrers participants en el concurs de carrers engalanats que toca celebrarse enguany. Quin culebró !
Imatge treta de la mateixa cotorra.
Ara anem al que toca, que és comprobar de primera ma la validesa d´aquest document.
Si tenim a be a vore l´encapçalat, vorem com aquest llueix com una énesima fotocópia de la fotocópia de la fotocópia, mentre la resta del text està més clar en la tipografia. El cos del document cau lleugerament cap a la dreta i la signatura, altra volta ultra-copiada, no ve acompanyada d´un segell oficial.Deixarem a banda, de moment, el contigunt i la gramàtica del mateix.
Quines conclusions podem traure d´aquest paperet? La primera que, presuntament, es tracta d´una burda falsificació, a més feta amb mala folla. Els diferents sectors del mateix manifesten que s´ha fet malament, amb preses i carreres, i agafant un paper a l´us en que només consta que és pertanyent a l´ajuntament, i després afegint les coses sense mirament.
El contingut, és més que insultant : les exigéncies exposades per al concurs de carrers engalanats son excessives, i no es corresponen amb els preus estipulats per l´anterior mandatari (qualsevol membre d´alguna falla sabran del que parle). La redacció del mateix fa vergonya; el maltracte al que es sotmés a nivell linguístic deixa als seus autors en una situació realment trista.
I, encara més sospitós, el fet que TOT document ha de passar pel departament de regularització linguística, que SEMPRE corregix els esborranys abans de ferlos oficials. I, encara que manara la dreta, aquest departament sempre ha obrat amb independéncia i seguint els criteris linguistics que marquen les legislacions pertinents.
Sense segell estampat, fotocopiadora en ma, i pegant trossos mal escrits. Com a opinió personal, sospite que els autors d´aquesta pantomima rebien ordres concretes, i m´atrevisc a dir que maliccioses, i vaig més enllà en la meua hipótesi, pensant que ha estat orquestrat per a deixar en mal lloc al PP de manera deliberada i oportunista. Però, és una hipótesi. No sabem més enllà del que es mostra en aquet paperet.
Ja deixant els supostos a banda, que no son gens agradables, si que hi ha una cosa clara; hi ha molt de fum,molt. Ens volen "gasejar" a mentires, patranyes i actes dramàtics i desesperats. Simptomes que al triparit, potser, no siga tot de color de rosa. O venen els bombers, o al final no podrem ni respirar.
Salut i bones festes !:
V.
6 sept 2011
Unes festes que mai oblidarem
Benvolguts :
Queden pocs dies per a que es done inici a les festes patronals. Les de enguany promenten ser molt especials, i amb uns continguts carregats d´espectatives.
Com van a ser moltes emocions, moltes les sensacions que ens esperen en pròximes jornades, vaig a agafar-me uns dies per a disfrutar-los plenament i, de primera ma i a peu de carrer, ja tindrem temps d´intercanviar opinions i comentaris una vegada concloses (Sempre i quant algun succés d´extraordiària relevància ocórrega enmig de tants actes).
Aprofite per desijar-vos a tots uns excel.lents festejos, i que ho passeu molt be.
Salut ! :
V.
Queden pocs dies per a que es done inici a les festes patronals. Les de enguany promenten ser molt especials, i amb uns continguts carregats d´espectatives.
Com van a ser moltes emocions, moltes les sensacions que ens esperen en pròximes jornades, vaig a agafar-me uns dies per a disfrutar-los plenament i, de primera ma i a peu de carrer, ja tindrem temps d´intercanviar opinions i comentaris una vegada concloses (Sempre i quant algun succés d´extraordiària relevància ocórrega enmig de tants actes).
Aprofite per desijar-vos a tots uns excel.lents festejos, i que ho passeu molt be.
Salut ! :
V.
3 sept 2011
Demagògia engabiada
Salut i bon dia, benvolguts :
És trist, ho dic de tot cor, contemplar con els pensaments no poden compartir un espai comú, encara que vinguen o promoguen unes idees a sovint contrapostes. Recentment, he intentat comentar un parell de notícies a La Cotorra de la Vall, emprant un to distés i, sempre, des de el respecte i amb esperit esportiu i constructiu.
Però no ens equivoquem, els propietaris dels blogs tenen el dret de moderar i publicar els comentaris com creguen oportú i, al capdavall, els continguts resultants venen garbellats pels seus amos.
Com deia abans, em sent trist, ja que no m´agrada que en uns espais on hauria d´imperar la pluralitat i la tol.lerància, vegem com la Cotorra s´oblida del sedàs i deixa que perles com aquestes vegen la llum; cite textualment.
"La realidad es que la oposición (el PP) ha optado por liarse la manta a la cabeza y convertir a sus cargos electos locales y simpatizantes (que son muchos) en francotiradores de todo lo que haga el gobierno local actual.
Van por ahí, máquina fotográfica en ristre, para sacar en prensa hasta la gilipollez más absoluta, sin valorar contenidos y sin contrastar la información.
Y esta gente utiliza como vocero un libelo-blog que desinforma y maleduca (la redacción es peor que la que haría cualquier niño de primero de ESO) a sabiendas de lo que dice es falso.
Y hasta ahora lo único que están consiguiendo es mostrar una mediocridad extremada y hacer el ridículo una y otra vez.
Tavernes no se merece esta oposición. No se han dado cuenta de que ha sido precisamente la crítica constructiva la que ha propiciado un cambio de gobierno en Tavernes."
Il.lús de mi, mai aprendré la lliçó. Volia creure que a la gran xarxa es podia conversar lliurement sense caure en conductes tan tendencioses, però jo no perd l´esperança que, en un futur, siga possible conviure i debatir amb sentit comú i desde el respecte, tot tema que esdevinga a la Valldigna sense tindre que arribar a el recurs fàcil, i als insults gratuïts.
A títol personal, vull fer arribar a aquest usuari anònim el meu paréixer. Pel que em pertoca, no em sent al.ludit. Crec que la principal càrrega d´aquestes desafortunades declaracions van cap a la gent de El Diari de Tavernes que, al cap i a la fí, estan informant del que passa al carrer i aportant documentació gràfica d´una realitat que, ara si, incomoda a molta gent.
Com he repetit en diverses ocasions, no estic vinculat a cap formació política - es més, soc apolític declarat -, en tot cas reivindique les males arts que s´empren en nom de la mateixa. No crec que estigam "maleducant" a ningú, ni crec que s´haja de fer cas a una persona que considere el fet de informar des d´un altre punt de vista que no siga el seu, siga una "gilipollez" .
Senyors, mesurem. No volia traure el tema, no m´agrada que s´aleteren les voluntats i els ànims, però no és fàcil digerir tanta demagògia en tant poc de temps. Seria molt fàcil llençar pedres a la Cotorra per aquest fet, però faltaria a l´educació que he rebut dels meus pares.
A mi m´agrada RAONAR, no faltar el respecte perqué si. I sempre amb criteri, respecte i coneiximent.
Ara toca... trauren´s el graduat de la ESO, no?
Humor, estimats : HUMOR. Salut per a tots !! :
V.
Per via de el ventilador per Tavernes, trobem una mostra més del desgavell de infortunis que empren els "progressites" amb comentaris com aquests; cite ...
"Anónimo dijo...
Menuda m... i col·lecció de barbaritats, desficacis i mentires la V de Vendetta. Fins i tot copies la carasseta.
Fins que algú el denuncie via judicial i te la carregues, amic."
Enviar-me a juí per emprar una carasseta popular, com la de Guido Fawkes? L´aspecte que llueix ara el blog és cortesia d´una font anónima que va tindre a bé el enviarme-la. Una de les meues intencions es donar-li al blog un aspecte diferent cada un temps determinat. Respecte a la gent que vol publicar els seus comentaris, no entenc les qüestions técniques que demanen tindre un registre. Faré el que puga per esbrinar el que passa i intentaré solucionar-ho només puga. Sal.lutacions a la gent de El Ventilador .
És trist, ho dic de tot cor, contemplar con els pensaments no poden compartir un espai comú, encara que vinguen o promoguen unes idees a sovint contrapostes. Recentment, he intentat comentar un parell de notícies a La Cotorra de la Vall, emprant un to distés i, sempre, des de el respecte i amb esperit esportiu i constructiu.
Però no ens equivoquem, els propietaris dels blogs tenen el dret de moderar i publicar els comentaris com creguen oportú i, al capdavall, els continguts resultants venen garbellats pels seus amos.
Com deia abans, em sent trist, ja que no m´agrada que en uns espais on hauria d´imperar la pluralitat i la tol.lerància, vegem com la Cotorra s´oblida del sedàs i deixa que perles com aquestes vegen la llum; cite textualment.
"La realidad es que la oposición (el PP) ha optado por liarse la manta a la cabeza y convertir a sus cargos electos locales y simpatizantes (que son muchos) en francotiradores de todo lo que haga el gobierno local actual.
Van por ahí, máquina fotográfica en ristre, para sacar en prensa hasta la gilipollez más absoluta, sin valorar contenidos y sin contrastar la información.
Y esta gente utiliza como vocero un libelo-blog que desinforma y maleduca (la redacción es peor que la que haría cualquier niño de primero de ESO) a sabiendas de lo que dice es falso.
Y hasta ahora lo único que están consiguiendo es mostrar una mediocridad extremada y hacer el ridículo una y otra vez.
Tavernes no se merece esta oposición. No se han dado cuenta de que ha sido precisamente la crítica constructiva la que ha propiciado un cambio de gobierno en Tavernes."
Il.lús de mi, mai aprendré la lliçó. Volia creure que a la gran xarxa es podia conversar lliurement sense caure en conductes tan tendencioses, però jo no perd l´esperança que, en un futur, siga possible conviure i debatir amb sentit comú i desde el respecte, tot tema que esdevinga a la Valldigna sense tindre que arribar a el recurs fàcil, i als insults gratuïts.
A títol personal, vull fer arribar a aquest usuari anònim el meu paréixer. Pel que em pertoca, no em sent al.ludit. Crec que la principal càrrega d´aquestes desafortunades declaracions van cap a la gent de El Diari de Tavernes que, al cap i a la fí, estan informant del que passa al carrer i aportant documentació gràfica d´una realitat que, ara si, incomoda a molta gent.
Com he repetit en diverses ocasions, no estic vinculat a cap formació política - es més, soc apolític declarat -, en tot cas reivindique les males arts que s´empren en nom de la mateixa. No crec que estigam "maleducant" a ningú, ni crec que s´haja de fer cas a una persona que considere el fet de informar des d´un altre punt de vista que no siga el seu, siga una "gilipollez" .
Senyors, mesurem. No volia traure el tema, no m´agrada que s´aleteren les voluntats i els ànims, però no és fàcil digerir tanta demagògia en tant poc de temps. Seria molt fàcil llençar pedres a la Cotorra per aquest fet, però faltaria a l´educació que he rebut dels meus pares.
A mi m´agrada RAONAR, no faltar el respecte perqué si. I sempre amb criteri, respecte i coneiximent.
Ara toca... trauren´s el graduat de la ESO, no?
Humor, estimats : HUMOR. Salut per a tots !! :
V.
** EDITEM LA NOTA A ÚLTIMA HORA **
Per via de el ventilador per Tavernes, trobem una mostra més del desgavell de infortunis que empren els "progressites" amb comentaris com aquests; cite ...
"Anónimo dijo...
Menuda m... i col·lecció de barbaritats, desficacis i mentires la V de Vendetta. Fins i tot copies la carasseta.
Fins que algú el denuncie via judicial i te la carregues, amic."
Enviar-me a juí per emprar una carasseta popular, com la de Guido Fawkes? L´aspecte que llueix ara el blog és cortesia d´una font anónima que va tindre a bé el enviarme-la. Una de les meues intencions es donar-li al blog un aspecte diferent cada un temps determinat. Respecte a la gent que vol publicar els seus comentaris, no entenc les qüestions técniques que demanen tindre un registre. Faré el que puga per esbrinar el que passa i intentaré solucionar-ho només puga. Sal.lutacions a la gent de El Ventilador .
La cria de la Hidra de la Vall
Estimats, salut a tots ! :
Tots sabem que tindre a la casa un animalet, qualsevol, és una responsabilitat per a tots els membres que la habiten. Hem d´alimentar-la, procurar-li el seu espai i mirar per la seua salut, per disfrutar el millor que aquestes criatures ens poden oferir.
Quan es tracta de gossos, gats, canaris i fins i tot, cotorres, les tasques son conegudes per la majoria de tots nosaltres, encara que sempre escapen algunes. Ací és on els veterinaris o els propietaris de les tendes especialitzades ens poden ajudar a solventar qualsevol eventualitat. Però no és el cas.
El cas es que a la casa del poble tenim una hidra.
No vull explaiar-me en excés en definir aquest animal tan particular, però si queda per ahí algú que vaja un poc despistat, vos comente gustosament com és aquesta criatura. Aquesta fera és com una sargantana, quasi recordant a un drac, però amb molts caps. A la mitologia grega es molt coneguda , ja que va caure a mans d´Hércules. Aquesta fou una de les dures exigéncies del pare Zeus que, junt amb altres, completen els coneguts Dotze Treballs que el legitimarien per a ser digne de pertanyer a la cort dels deus de l´olimp. Ja ho vegeu, encarar-se amb un bitxo com aquest no es cosa de mortals.
Que fa la hidra que tenim a l´Ajuntament? Com ha arribat a dia de hui una béstia com aquesta, fer-se amb el control del consistori? La resposta és senzilla : pactant.
Criar una hidra com aquesta, que ha de subsistir dels impostos dels ciutadans no és fácil. Son molts caps pensant (?), i pot sorgir el problema en que tots els cervells no vaigen encaminats a un fí comú...
I ara tenim una de les primeres conseqüéncies de tanta poli-cefalia. La polémica dels bous. Ja vaig tractar el tema en un anterior article, però vull convidar-vos a reflexionar sobre un fet que pot ser molt revelador. Seguim.
En la veu, tenim les paraules de l´ex-alcalde Manolo Vidal, fent constar la seua satisfacció per la rectificació de l´ajuntament en els esmentats bous a festes. La cosa va més lluny quan vegem els comentaris que han esdevingut a l´arrel de la notícia.
Els mateixos votants, o bé simpatizants de la hidra, ja estan mostrant públicament les vergonyes que s´amaguen darrere de tants i tants caps que, és cosa fàcil, no aconseguixen en arribar a un acord en com mostrar-se després de la feta.
Les ramificacions d´aquesta bestiola arriben a tants llocs que un no pot deixar de plantejar la seguent una qüestió, tan irritant com elemental: Qui mana realment a l´Ajuntament? Qui pren les decisions? Qui està en possessió de donar una versió oficial que no deixe en bragues als membres del consistori?
Trobar una resposta a un enigma tan fosc és una pérdua de temps. Però, aprofitant una ocasió com aquesta i ja que hem arribat ací, vaig a plantejar una hipótesi . Avise : només una hipótesi. Ahí va ...
Tots sabem de l´odi irracional que tenen els del bloc i els seus amics, els catalans, a tot allò que recorde o olga a espanyolisme. Tots coneixem com els bous son, precisament, un objectiu encobert polític, al que han conseguit afegir a un sector pro-ecologista, sense importar-los un pebre. Qué demana el jovent seguidor del bloc i la resta de la quadrilla? Bous fora. Doncs bous fora.
Ara bé, si una segon ( i una tercera, mai se sap ) persona, plena de fervor nacionalista, s´encabota en dur al poble un grup de clara tendéncia pro-catalana com La Gossa Sorda, i damunt demanar 5 euros d´entrada, tot al vol, les conseqüéncies poden ser grosses.
Que ha pogut passar? Un "cap" de la hidra ha fet la guerra pel seu compte, i hala, Gossa Sorda. I un altre ha vist que el panorama que es veia vindre resultaba massa descarat. Com arreglar-ho? Portem novament els bous, però, per que el poble sàpiga que som gent lletrada, anem a fer-ho reivindicant històricament els bous dels nostres pares i iaios. Fem política, quedem com uns senyors i ... tenim un cap de hidra penjant d´un filet per la moguda d´una Gossa.
Tornem a lo de sempre, desgraciadament. No tenim les idees clares, vivim de l´expropiació histórica que sempre li ha funcionat tan be als procatalans, deixant les auténtiques arrels valencianes en el fang de l´oblit, i quan fiquem els peus a l´ajuntament, al ciutadà que li donen pel cul, sempre i quan respecten els idearis dels governants; qui paga, mana.
Final de la hipótesi.
Ja n´hi ha prou de quedar-mos en casa formulant-mos les mateixes preguntes una i altra vegada. Els ciutadans som més que un vot, som més que una xifra puntual, som més que un rebut de la contribució. I, ara que el poble s´ha mogut, no podem parar. No deguem parar. Tots junts, aconseguirem igualtat i justícia. No deixeu que decidisquen per vosaltres.
Preguntem als nostres pares : "Ens dones diners pa anar a vore la gossa sorda?" i a vore quina cara vos posen... Ahí tindreu una part de la resposta que necessita el poble.
I una cosa està més que clara : l´alcalde i els seu regidors no pagaran entrada i, els seus pares, també estaran ahí.
Salut! :
V.
Tots sabem que tindre a la casa un animalet, qualsevol, és una responsabilitat per a tots els membres que la habiten. Hem d´alimentar-la, procurar-li el seu espai i mirar per la seua salut, per disfrutar el millor que aquestes criatures ens poden oferir.
Quan es tracta de gossos, gats, canaris i fins i tot, cotorres, les tasques son conegudes per la majoria de tots nosaltres, encara que sempre escapen algunes. Ací és on els veterinaris o els propietaris de les tendes especialitzades ens poden ajudar a solventar qualsevol eventualitat. Però no és el cas.
El cas es que a la casa del poble tenim una hidra.
No vull explaiar-me en excés en definir aquest animal tan particular, però si queda per ahí algú que vaja un poc despistat, vos comente gustosament com és aquesta criatura. Aquesta fera és com una sargantana, quasi recordant a un drac, però amb molts caps. A la mitologia grega es molt coneguda , ja que va caure a mans d´Hércules. Aquesta fou una de les dures exigéncies del pare Zeus que, junt amb altres, completen els coneguts Dotze Treballs que el legitimarien per a ser digne de pertanyer a la cort dels deus de l´olimp. Ja ho vegeu, encarar-se amb un bitxo com aquest no es cosa de mortals.
Que fa la hidra que tenim a l´Ajuntament? Com ha arribat a dia de hui una béstia com aquesta, fer-se amb el control del consistori? La resposta és senzilla : pactant.
Criar una hidra com aquesta, que ha de subsistir dels impostos dels ciutadans no és fácil. Son molts caps pensant (?), i pot sorgir el problema en que tots els cervells no vaigen encaminats a un fí comú...
I ara tenim una de les primeres conseqüéncies de tanta poli-cefalia. La polémica dels bous. Ja vaig tractar el tema en un anterior article, però vull convidar-vos a reflexionar sobre un fet que pot ser molt revelador. Seguim.
En la veu, tenim les paraules de l´ex-alcalde Manolo Vidal, fent constar la seua satisfacció per la rectificació de l´ajuntament en els esmentats bous a festes. La cosa va més lluny quan vegem els comentaris que han esdevingut a l´arrel de la notícia.
Els mateixos votants, o bé simpatizants de la hidra, ja estan mostrant públicament les vergonyes que s´amaguen darrere de tants i tants caps que, és cosa fàcil, no aconseguixen en arribar a un acord en com mostrar-se després de la feta.
Les ramificacions d´aquesta bestiola arriben a tants llocs que un no pot deixar de plantejar la seguent una qüestió, tan irritant com elemental: Qui mana realment a l´Ajuntament? Qui pren les decisions? Qui està en possessió de donar una versió oficial que no deixe en bragues als membres del consistori?
Trobar una resposta a un enigma tan fosc és una pérdua de temps. Però, aprofitant una ocasió com aquesta i ja que hem arribat ací, vaig a plantejar una hipótesi . Avise : només una hipótesi. Ahí va ...
Tots sabem de l´odi irracional que tenen els del bloc i els seus amics, els catalans, a tot allò que recorde o olga a espanyolisme. Tots coneixem com els bous son, precisament, un objectiu encobert polític, al que han conseguit afegir a un sector pro-ecologista, sense importar-los un pebre. Qué demana el jovent seguidor del bloc i la resta de la quadrilla? Bous fora. Doncs bous fora.
Ara bé, si una segon ( i una tercera, mai se sap ) persona, plena de fervor nacionalista, s´encabota en dur al poble un grup de clara tendéncia pro-catalana com La Gossa Sorda, i damunt demanar 5 euros d´entrada, tot al vol, les conseqüéncies poden ser grosses.
Que ha pogut passar? Un "cap" de la hidra ha fet la guerra pel seu compte, i hala, Gossa Sorda. I un altre ha vist que el panorama que es veia vindre resultaba massa descarat. Com arreglar-ho? Portem novament els bous, però, per que el poble sàpiga que som gent lletrada, anem a fer-ho reivindicant històricament els bous dels nostres pares i iaios. Fem política, quedem com uns senyors i ... tenim un cap de hidra penjant d´un filet per la moguda d´una Gossa.
Tornem a lo de sempre, desgraciadament. No tenim les idees clares, vivim de l´expropiació histórica que sempre li ha funcionat tan be als procatalans, deixant les auténtiques arrels valencianes en el fang de l´oblit, i quan fiquem els peus a l´ajuntament, al ciutadà que li donen pel cul, sempre i quan respecten els idearis dels governants; qui paga, mana.
Final de la hipótesi.
Ja n´hi ha prou de quedar-mos en casa formulant-mos les mateixes preguntes una i altra vegada. Els ciutadans som més que un vot, som més que una xifra puntual, som més que un rebut de la contribució. I, ara que el poble s´ha mogut, no podem parar. No deguem parar. Tots junts, aconseguirem igualtat i justícia. No deixeu que decidisquen per vosaltres.
Preguntem als nostres pares : "Ens dones diners pa anar a vore la gossa sorda?" i a vore quina cara vos posen... Ahí tindreu una part de la resposta que necessita el poble.
I una cosa està més que clara : l´alcalde i els seu regidors no pagaran entrada i, els seus pares, també estaran ahí.
Salut! :
V.
30 ago 2011
Una xicoteta victòria
Salut :
Ja és oficial, Tavernes tindrà bous segons les últimes informacions de la veu de la valldigna, qui torna aleshores a permetre comentar les notícies als usuaris. Son bones notícies per ambdós costats, si. Però, nem amb cura ...
Els senyors del tripartit, fent ús del cabet i del populisme, ara s´anoten el punt de fer política amb uns bous que, en realitat no volen vore ni en pintura, i que capgiren al seu gust disfressant una reivindicació legítima en una oportuna "recuperació d´una tradició històrica" . Els nivells de demagògia son ja alarmants. No és questió de estar sempre a la contra, senzillament es tracta de llegir entre línies; els bous sempre seran més suportables per a uns catalans disfressats mentre no hi haja plaça de bous. Tot allò que recorde al espanyolisme més "cañí", i que tinga forma de toril, sembla que els cause urticària.
Esperem que tot es faça com calga, que les companyies d´assegurançes no facen de les seues i, almenys, els comerços del carrer major puguen fer caixa ( encara que sembla que només ells son els que en fan ... )
Pel que toca a la veu, a vore si deixe´m d´anar donant bandades d´un costat a l´altre i deixem de ficar i llevar les opcions de comentar les notícies. M´en alegre que ,a dia de hui, tot torne a la normalitat.
I una última coseta. Tot açò obeix a un fet concret. Els membres del consistori han cedit a la pressió popular, i al fet de no vorés un macro-botelló el dia del pregó de les festes a les portes de l´ajuntament, junt a la osadia que han mostrat al ofertar per als ciutadans en aquestes festes l´actuació de La Gossa Sorda.
Els ciutadans hem de ser verdaderament conscients que, units, podem lluitar pel poble i ser escoltats. No ha de caure en sac trencat aquest xicotet triomf. Hem de prendre aquest fet com un eixemple, i que no caiga en l´oblit.
Son els governants qui han de tindre por del poble, i mai al revés.
Salut, i no baixem la guàrdia. Si no continuem lluitant, de rés ens servirà ! :
V.
Ja és oficial, Tavernes tindrà bous segons les últimes informacions de la veu de la valldigna, qui torna aleshores a permetre comentar les notícies als usuaris. Son bones notícies per ambdós costats, si. Però, nem amb cura ...
Els senyors del tripartit, fent ús del cabet i del populisme, ara s´anoten el punt de fer política amb uns bous que, en realitat no volen vore ni en pintura, i que capgiren al seu gust disfressant una reivindicació legítima en una oportuna "recuperació d´una tradició històrica" . Els nivells de demagògia son ja alarmants. No és questió de estar sempre a la contra, senzillament es tracta de llegir entre línies; els bous sempre seran més suportables per a uns catalans disfressats mentre no hi haja plaça de bous. Tot allò que recorde al espanyolisme més "cañí", i que tinga forma de toril, sembla que els cause urticària.
Esperem que tot es faça com calga, que les companyies d´assegurançes no facen de les seues i, almenys, els comerços del carrer major puguen fer caixa ( encara que sembla que només ells son els que en fan ... )
Pel que toca a la veu, a vore si deixe´m d´anar donant bandades d´un costat a l´altre i deixem de ficar i llevar les opcions de comentar les notícies. M´en alegre que ,a dia de hui, tot torne a la normalitat.
I una última coseta. Tot açò obeix a un fet concret. Els membres del consistori han cedit a la pressió popular, i al fet de no vorés un macro-botelló el dia del pregó de les festes a les portes de l´ajuntament, junt a la osadia que han mostrat al ofertar per als ciutadans en aquestes festes l´actuació de La Gossa Sorda.
Els ciutadans hem de ser verdaderament conscients que, units, podem lluitar pel poble i ser escoltats. No ha de caure en sac trencat aquest xicotet triomf. Hem de prendre aquest fet com un eixemple, i que no caiga en l´oblit.
Son els governants qui han de tindre por del poble, i mai al revés.
Salut, i no baixem la guàrdia. Si no continuem lluitant, de rés ens servirà ! :
V.
28 ago 2011
Per a quan el correllengua? Perque la Gossa Sorda ve a festes ...
Es veia vindre, veritat?
Després d´un bon café i un parell de llesques de pa torrat amb oli d´oliva, m´ha vingut al cap visitar eixa web tan polifacética, que tant te ara que dir pel que representa, i a qui representa, com es la cotorra de la vall.
Encara recorde, quan es podien afegir comentaris a la veu de la valldigna, com alguns usuaris, calents i previsors per la infàmia dels bous, ja vaticinaven que només faltava el correllengua i actuacions de grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda.
No sé si tindrem poders paranormals, o be qualitats precongnitives però... Qué passa que no ens hem enganyat tampoc en aquesta ocasió?
Efectivament. La cotorra ens confirma que La Gossa Sorda acturarà aquestes festes del poble, i més calguera, cobrant entrada. Diuen que no hi ha encara confirmació oficial. Deixeu, llavors , que ho facen públic els nostres multi-regidors. Ja s´en adonareu de les reaccions del personal ...
Aquesta cotorra, ma que sap, che!:
V:
Després d´un bon café i un parell de llesques de pa torrat amb oli d´oliva, m´ha vingut al cap visitar eixa web tan polifacética, que tant te ara que dir pel que representa, i a qui representa, com es la cotorra de la vall.
Encara recorde, quan es podien afegir comentaris a la veu de la valldigna, com alguns usuaris, calents i previsors per la infàmia dels bous, ja vaticinaven que només faltava el correllengua i actuacions de grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda.
No sé si tindrem poders paranormals, o be qualitats precongnitives però... Qué passa que no ens hem enganyat tampoc en aquesta ocasió?
Efectivament. La cotorra ens confirma que La Gossa Sorda acturarà aquestes festes del poble, i més calguera, cobrant entrada. Diuen que no hi ha encara confirmació oficial. Deixeu, llavors , que ho facen públic els nostres multi-regidors. Ja s´en adonareu de les reaccions del personal ...
Aquesta cotorra, ma que sap, che!:
V:
La censura al segle XXI
Bon dia, estimats :
Hui he de confesar que estic frustrat, un poc malcarat i a l´hora, preocupat. Aquells que denuncien coses com el maltractament animal, o la transparéncia en les gestions administratives municipals, així com la principal font d´informació ( almenys, la més coneguda ) de la xarxa, ara actuen amb pràctiques que no poden ser admesses en l´actualitat.
Faig referéncia als actes de censura que, des de el propi Ajuntament de Tavernes i amb la complicitat de la veu de la Valldigna, intenten soterrar uns fets tan greus com importants, que mereixen un tractament rigurós i que han d´arribar a tota la ciutadania de la Valldigna.
No es pot permetre que el propi ajuntament envie operaris, en horari laboral, a retirar uns cartells on la gent demana que Tavernes tinga bous per a festes, i no resultar impunes. Afegint més caldo a l´olla, tenim als administradors de la veu de la Valldigna, que han deshabilitat l´opció de comentar les notícies que es publiquen a la mateixa, restant un dret fonamental en un estat democràtic com és la llibertat d´expressió.
No entenc per qué aquesta web ha decidit ( o be ha cedit a presions externes ) llevar-li "la veu" als ciutadans que, si be son bons per a votar, ara no poden manifestar les seues inquietuds. Des d´aquest blog demane encaridament als administradors que reconsideren la seua postura i tinguen el que s´ha de tindre per mantindre el bon nom de la web, així com no deixar caure en el poal de les deixalles anys i anys de treball informant al poble.
A les persones del consistori, els recomanaria que feren un exercici d´autocrítica. Per qué empren aquesta metodologia feixista? El poble, torne a repetir, té el dret de manifestar-se lliurement, baix les normes constitucionals que foren refrendades en l´any 1978, on es reconeix la llibertat d´expressió, associació i demés. Restar aquest dret al poble, és un acte de covardia. Una patranya feixista que retrata amb tota claretat de quina pasta està fet aquest govern "plural","progressista" i "tolerant".
Ja n´hi ha prou de tanta demagògia recalcitrant. Ja n´hi ha prou de burlar-se dels ciutadans. On estan aquells dies de campanya on anaveu casa per casa, amb un somriure d´orella a orella, quasi exigint el vot com si vos anara la vida? Es que ara el ciutadà té que callar i punt? Els nostres drets acaben quan fiquem la papereta en les urnes? Per qué ens haveu prés?
Durants tots aquests anys he vist pintades per tot arreu del poble. La majoria, obviament, anaven per al PP. Fins i tot algunes fetes amb una espécie de plantilla que es podien vore en alguns contenidors de fem. Vull convidar-vos a tots a que fem un passeiget pel poble, i dediquem uns segons a les pintades que llueixen a algunes parets. Veritat que segueixen ahí? I, filant un poc més prim, conteu les que no mencionen al PP... Qué tenim? Efectivament : pintades pro-catalanistes. Estan esborrades? Algunes estan repintades per altres que pensen el contrari que els seus autors, però ningun operari de l´ajuntament ha anat en hores de faena a llevar-les, ni a repintar-les.
No és cap broma. En un estat democràtic no es poden tol.lerar actuacions com les que s´estan duguent a terme desde l´ajuntament de Tavernes. Es un atentat flagrant contra els drets fonamentals dels ciutdans, i aquests a més de tindre unes bones festes, necessiten de gent que treballe pel be del poble. I el famós "canvi" que ens venia el tripartit el que està aconseguint és precissament el que alguns ens esperàvem: l´implantació d´un ideari de tall catalanista, insuflat per la vella guardia del bloc ( on tenim a familiars dels actuals mandataris vallers ) per a impossar per lo civil o lo criminal les seues idees, important-los un pebre el que les famílies de Tavernes no puguen treballar ni guanyar-se el pa.
Es molt fàcil acusar a les dretes de feixistes, però que poca resisténcia tenen els impulsors del canvi quan el poble remuga. Estimats, açò és només el començament. Si no voleu que vos toquen les pilotes, no deixeu el poble en l´ignorància i no es burleu d´ell. Que bonico es demanar que emitisquen TV3, denunciar el aborregament dels mitjans autonómics com Canal 9 i, ara que obreu amb el poder, fer EL MATEIX.
La conclusió a tot aquest desgavell és elemental : tots els nacionalismes son, per definició i actitud, de DRETES. I quan més nacionalisme hi ha al perol, més olor a feixisme ix del mateix.
Per als postres, la saviesa de Plató és definitiva : La mesura de l´home resideix en com obra amb el poder. Ho tenia clar o no?
Ja n´hi ha prou de burlar-se de la gent. Fem politica,fem ... FEM !
V.
PS : I açò és un no parar ... atents a la següent entrada al blog. Si seguixen així, van camí de batre tots els récords.
Hui he de confesar que estic frustrat, un poc malcarat i a l´hora, preocupat. Aquells que denuncien coses com el maltractament animal, o la transparéncia en les gestions administratives municipals, així com la principal font d´informació ( almenys, la més coneguda ) de la xarxa, ara actuen amb pràctiques que no poden ser admesses en l´actualitat.
Faig referéncia als actes de censura que, des de el propi Ajuntament de Tavernes i amb la complicitat de la veu de la Valldigna, intenten soterrar uns fets tan greus com importants, que mereixen un tractament rigurós i que han d´arribar a tota la ciutadania de la Valldigna.
No es pot permetre que el propi ajuntament envie operaris, en horari laboral, a retirar uns cartells on la gent demana que Tavernes tinga bous per a festes, i no resultar impunes. Afegint més caldo a l´olla, tenim als administradors de la veu de la Valldigna, que han deshabilitat l´opció de comentar les notícies que es publiquen a la mateixa, restant un dret fonamental en un estat democràtic com és la llibertat d´expressió.
No entenc per qué aquesta web ha decidit ( o be ha cedit a presions externes ) llevar-li "la veu" als ciutadans que, si be son bons per a votar, ara no poden manifestar les seues inquietuds. Des d´aquest blog demane encaridament als administradors que reconsideren la seua postura i tinguen el que s´ha de tindre per mantindre el bon nom de la web, així com no deixar caure en el poal de les deixalles anys i anys de treball informant al poble.
A les persones del consistori, els recomanaria que feren un exercici d´autocrítica. Per qué empren aquesta metodologia feixista? El poble, torne a repetir, té el dret de manifestar-se lliurement, baix les normes constitucionals que foren refrendades en l´any 1978, on es reconeix la llibertat d´expressió, associació i demés. Restar aquest dret al poble, és un acte de covardia. Una patranya feixista que retrata amb tota claretat de quina pasta està fet aquest govern "plural","progressista" i "tolerant".
Ja n´hi ha prou de tanta demagògia recalcitrant. Ja n´hi ha prou de burlar-se dels ciutadans. On estan aquells dies de campanya on anaveu casa per casa, amb un somriure d´orella a orella, quasi exigint el vot com si vos anara la vida? Es que ara el ciutadà té que callar i punt? Els nostres drets acaben quan fiquem la papereta en les urnes? Per qué ens haveu prés?
Durants tots aquests anys he vist pintades per tot arreu del poble. La majoria, obviament, anaven per al PP. Fins i tot algunes fetes amb una espécie de plantilla que es podien vore en alguns contenidors de fem. Vull convidar-vos a tots a que fem un passeiget pel poble, i dediquem uns segons a les pintades que llueixen a algunes parets. Veritat que segueixen ahí? I, filant un poc més prim, conteu les que no mencionen al PP... Qué tenim? Efectivament : pintades pro-catalanistes. Estan esborrades? Algunes estan repintades per altres que pensen el contrari que els seus autors, però ningun operari de l´ajuntament ha anat en hores de faena a llevar-les, ni a repintar-les.
No és cap broma. En un estat democràtic no es poden tol.lerar actuacions com les que s´estan duguent a terme desde l´ajuntament de Tavernes. Es un atentat flagrant contra els drets fonamentals dels ciutdans, i aquests a més de tindre unes bones festes, necessiten de gent que treballe pel be del poble. I el famós "canvi" que ens venia el tripartit el que està aconseguint és precissament el que alguns ens esperàvem: l´implantació d´un ideari de tall catalanista, insuflat per la vella guardia del bloc ( on tenim a familiars dels actuals mandataris vallers ) per a impossar per lo civil o lo criminal les seues idees, important-los un pebre el que les famílies de Tavernes no puguen treballar ni guanyar-se el pa.
Es molt fàcil acusar a les dretes de feixistes, però que poca resisténcia tenen els impulsors del canvi quan el poble remuga. Estimats, açò és només el començament. Si no voleu que vos toquen les pilotes, no deixeu el poble en l´ignorància i no es burleu d´ell. Que bonico es demanar que emitisquen TV3, denunciar el aborregament dels mitjans autonómics com Canal 9 i, ara que obreu amb el poder, fer EL MATEIX.
La conclusió a tot aquest desgavell és elemental : tots els nacionalismes son, per definició i actitud, de DRETES. I quan més nacionalisme hi ha al perol, més olor a feixisme ix del mateix.
Per als postres, la saviesa de Plató és definitiva : La mesura de l´home resideix en com obra amb el poder. Ho tenia clar o no?
Ja n´hi ha prou de burlar-se de la gent. Fem politica,fem ... FEM !
V.
PS : I açò és un no parar ... atents a la següent entrada al blog. Si seguixen així, van camí de batre tots els récords.
El Blog llueix nou disseny
Com esteu ? :
Si, es dissabte a la nit, i deuria fer altres coses però un correu electrónic inesperat m´ha tingut prou entretingut al ordenador. Una font anónima m´ha enviat aquest disseny per engalanar el blog. La curiositat m´ha pogut i, després de no poques intentones, crec que ja està tot enlloc.
De moment ens quedarem en aquest, encara que els tons de color tan foscos no em van. Però no seré jo qui jutge aquest regal. Agraït de tot cor.
Demà tractarem un tema que em te preocupat. Ara, crec que encara es hora de fer-mos una copeta. Salut i passeu-ho be ! :
V.
Si, es dissabte a la nit, i deuria fer altres coses però un correu electrónic inesperat m´ha tingut prou entretingut al ordenador. Una font anónima m´ha enviat aquest disseny per engalanar el blog. La curiositat m´ha pogut i, després de no poques intentones, crec que ja està tot enlloc.
De moment ens quedarem en aquest, encara que els tons de color tan foscos no em van. Però no seré jo qui jutge aquest regal. Agraït de tot cor.
Demà tractarem un tema que em te preocupat. Ara, crec que encara es hora de fer-mos una copeta. Salut i passeu-ho be ! :
V.
26 ago 2011
La nova de Jose Llácer : Nyenya pa tots !!
Salut, estimats :
Dona igual que siga agost, i que el país semble paralitzat; per a l´infatigable Jose Llácer no hi ha descans per seguir fent "mérits" a pasos de gegant.
Ací el tenim, ara millor vestit aixó si, que ens sorpren a cada decissió que pren a la seua multi-regiduria. Coses del progrés, la pluralitat i la tol.lerància.
Nem per parts. La cosa va de nyenya , o llenya, com vullgau; de TRONCS va la cosa, perqué s´ha de ser molt tronc per a deixar pràcticament a la vista de tothom , un munt de branques que faríen les delícies d´aquells que volgueren improvisar una falla a la Torre de Guaita.
Els motius de semblant despropósit s´escuden amb els seüents arguments, explicats pel mateix multi-regidor en les seues paraules :
1- Acusen al PP de desvetlar l´ubicació de la llenya, per si algun "il.luminat" té ganes d´encendre un foc. Impressionant ( !! )
2- Cita textual : “per una simple qüestió de previsió i per evitar improvisacions, hem estat arreplegant llenya pel terme amb el temps suficient per abastir totes les paelles. La prevenció i preparació del govern actual sembla ser que ha molestat al PP, perquè ells buscaven la llenya els últims dies sense pensar que la seua falta de prevenció podia deixar a molts vallers sense participar la nit de les paelles”.
Sap aquesta persona que els operaris esperaven als últims dies, precisament , per evitar l´acumulació en llocs determinats i, amparats per les previsions de l´oratge, evitar així qualsevol tipus d´incendi. Fins ara, mai ha faltat nyenya per a les paelles de festes, ni per a les de les falles, etcétera, etcétera, etcétera ...
3- Seguim citant : "no s’ha dipositat en cap zona d’oci sinó en un descampat, prop del Camí Marenys i lluny de la urbanització”
Tu bota-li foc, i voràs com acaben els veïns del cami marenys ( si es que considereu que existeixen, cosa que dubten molts ).Senzillament insinuar que no s´ha dipositat en cap zona d´oci és una ofensa al poble, i el trist reflexe de les poques llums que, presuntament, té al cap aquesta persona .
4- Acusem gratuítament al PP de crear "un efecte de crida als pirómans" i "que el PP es preocupara dels problemes greus que té Tavernes i no dedique la seua atenció a assumptes nimis i sense cap trascendència".
En que quedem : És un assumpte sense cap transcendéncia, o comencem a tremolar per si una olejada de pirómans compulsius li boten foc a mig camí dels marenys? Senyors, no hem anat a l´escola? No tenim un títol universitari acàs? No cregueu que seria necessari tindre un poc d´idea abans de fer el que no sabem fer?Ja no els queden recursos que incidim perillosament en repetides contradiccions i en demagògia , damunt, de la més barata?
Una mostra més del canvi, del progrés, la pluralitat i la tol.lerància. I un punt més al impressionant expedient del regidor més en forma del consistori !
Fem política. Fem ... FEM ! :
V.
Dona igual que siga agost, i que el país semble paralitzat; per a l´infatigable Jose Llácer no hi ha descans per seguir fent "mérits" a pasos de gegant.
Nem per parts. La cosa va de nyenya , o llenya, com vullgau; de TRONCS va la cosa, perqué s´ha de ser molt tronc per a deixar pràcticament a la vista de tothom , un munt de branques que faríen les delícies d´aquells que volgueren improvisar una falla a la Torre de Guaita.
Els motius de semblant despropósit s´escuden amb els seüents arguments, explicats pel mateix multi-regidor en les seues paraules :
1- Acusen al PP de desvetlar l´ubicació de la llenya, per si algun "il.luminat" té ganes d´encendre un foc. Impressionant ( !! )
2- Cita textual : “per una simple qüestió de previsió i per evitar improvisacions, hem estat arreplegant llenya pel terme amb el temps suficient per abastir totes les paelles. La prevenció i preparació del govern actual sembla ser que ha molestat al PP, perquè ells buscaven la llenya els últims dies sense pensar que la seua falta de prevenció podia deixar a molts vallers sense participar la nit de les paelles”.
Sap aquesta persona que els operaris esperaven als últims dies, precisament , per evitar l´acumulació en llocs determinats i, amparats per les previsions de l´oratge, evitar així qualsevol tipus d´incendi. Fins ara, mai ha faltat nyenya per a les paelles de festes, ni per a les de les falles, etcétera, etcétera, etcétera ...
3- Seguim citant : "no s’ha dipositat en cap zona d’oci sinó en un descampat, prop del Camí Marenys i lluny de la urbanització”
Tu bota-li foc, i voràs com acaben els veïns del cami marenys ( si es que considereu que existeixen, cosa que dubten molts ).Senzillament insinuar que no s´ha dipositat en cap zona d´oci és una ofensa al poble, i el trist reflexe de les poques llums que, presuntament, té al cap aquesta persona .
4- Acusem gratuítament al PP de crear "un efecte de crida als pirómans" i "que el PP es preocupara dels problemes greus que té Tavernes i no dedique la seua atenció a assumptes nimis i sense cap trascendència".
En que quedem : És un assumpte sense cap transcendéncia, o comencem a tremolar per si una olejada de pirómans compulsius li boten foc a mig camí dels marenys? Senyors, no hem anat a l´escola? No tenim un títol universitari acàs? No cregueu que seria necessari tindre un poc d´idea abans de fer el que no sabem fer?Ja no els queden recursos que incidim perillosament en repetides contradiccions i en demagògia , damunt, de la més barata?
Una mostra més del canvi, del progrés, la pluralitat i la tol.lerància. I un punt més al impressionant expedient del regidor més en forma del consistori !
Fem política. Fem ... FEM ! :
V.
25 ago 2011
Bous : si o no? Tots volen tindre raó
Salut, estimats :
Dies després de les aparicions al pont de Borderia d´uns lletrers demanant a Jorge Juan que no lleven els bous a les festes locals, sembla que la cosa està calfant-se per moments.
Manolo Vidal ha sabut expressar el sentir que molts ciutadans tenim al vore com actua el govern actual valler. I es que el tripartit no deixa titella amb cap a l´hora d´eixir-s´en amb la seua. El prímer objectiu, tan obvi com revelador, ha vingut de la mà dels bous.
Qui coneix un poc de que va el conte, sap que el bou - el pobre bou - ha esdevingut en una sort de símbol emprat per la política , tant de la dreta com de l´esquerra, que es usat per a reivindicar unes idees que fomenten odi i separatisme a parts iguals. A nivell nacional tenim els eixemples més clars a la cadena de televisió "lliure" ( ja els val ..) anomenada Intereconomia, i pel que toca als "progressistes" d´eixe país que hi ha al nord d´Espanya anomenta Catalunya , en paraules del Pep Guardiola ( paradigma de la perfecció humana absoluta ), es contrarrestat amb un ase, o burro, o com vullguen anomenar-lo. Una analogia totalment infantil, i que demostra que els extrems sempre tenen una meta en comú , i sempre sol ser la mateixa.
Qué saben els bous de política? Quines idees fomenta un animal que pasta al camp, i que en mans dels seus amos, espera aportar beneficis económics a aquelles persones que s´encarreguen que no els falte de res, per que les seues respectives famílies puguen menjar a final de mes? Quin paper té la política en tot açò?
Estava clar que les arrels catalanes del tripartit anaven a tirar cap al blanc fàcil, així aconseguiexen reivindicar la seua condició de "nacionalistes", però no valencians : catalans. Qué es pot esperar d´un partit que es proclama com a tal i , per no parlar, no parlen ni en VALENCIÀ?
Ara bé. Llevem els bous a les festes. Recordem que en tots els llibrets de festes - quasi sense excepció - sempre s´ha demanat que siga el poble qui realment faça dels festeigos un ent viu, que participen plenament del que el consistori els ofereix. I qui son els principal participants de les festes, qui les manté sense queixar-se, fins ara, i que demostren que encara que hi haja poc on triar, viuen les festes tal i com venen ? La resposta cau pel seu propi pes : les persones que van TOTS ELS DIES a vore els bous a la plaçeta.
I ara anem amb un apunt, respecte a una de les manifestacions de la regiduria del tripartit que s´anomena en la web del poble
Vanessa Martí - la senyoreta de la fotografia - no ha tardat en fer ús d´informació interna en lo que respecta al tema del projecte de la plaçeta de bous i les condicions en que es desenvolupen els actes. No li lleve la raó en que les coses es poden fer millor, i ara té la oportunitat de demostrar-ho. Al mateix temps que fa pública aquesta informació, per qué no nomena que tots els actes de les festes de 2011 estaven signats mesos abans dels comicis de maig? Sembla que no interessa, ja que l´alteració dels contractes i esdeveniments programats suposarien més despeses, i en un ajuntament en fallida técnica, no convé airejar que tindran que afluixar la butxaca per que no tinga bous Tavernes. Tot siga pel progrés, la pluralitat i la tolerància.
Si açò es fer política, jo soc físic nuclear titulat en Harvard. Però, al remat, qué es pot esperar d´una generació de "cervells rentats" pels seus pares i/o professors que han estat tota la vida clavant-los papallones al cap, esvaïnt la veritat i - encara hui - manipulant i filtrant totes i cadascuna de les decisions que ixen de la boca de la majoria de regidros del consisitori?
Senyors regidors , si lleven els bous ... Agarreu-se els matxos, perqué el poble no ho perdonarà. No falteu el respecte dels ciutadans que disfruten dels bous, no penseu en "borratxos" o "descerebrats" . No son ciutadans de segona. Son les mateixes persones que , fa molt poc de temps , alguns de vosatros li EXIGIEU el vot amb tanta veheméncia que feia por.
Si tireu per ahí, la cagareu ( consell gratuït ).
Salut ! :
V.
Son vàries les persones que han pogut vore a operaris de l´Ajuntament que, en horari laboral, i seguint ordres directes, han retirat els cartells reivindicatius de Borderia. Tot un eixemple del bon ús dels recursos del poble i que ens toca pagar a tots nosaltres. A més, hi han fotografies d´aquest fet. Fem política, fem ... FEM
Dies després de les aparicions al pont de Borderia d´uns lletrers demanant a Jorge Juan que no lleven els bous a les festes locals, sembla que la cosa està calfant-se per moments.
Manolo Vidal ha sabut expressar el sentir que molts ciutadans tenim al vore com actua el govern actual valler. I es que el tripartit no deixa titella amb cap a l´hora d´eixir-s´en amb la seua. El prímer objectiu, tan obvi com revelador, ha vingut de la mà dels bous.
Qui coneix un poc de que va el conte, sap que el bou - el pobre bou - ha esdevingut en una sort de símbol emprat per la política , tant de la dreta com de l´esquerra, que es usat per a reivindicar unes idees que fomenten odi i separatisme a parts iguals. A nivell nacional tenim els eixemples més clars a la cadena de televisió "lliure" ( ja els val ..) anomenada Intereconomia, i pel que toca als "progressistes" d´eixe país que hi ha al nord d´Espanya anomenta Catalunya , en paraules del Pep Guardiola ( paradigma de la perfecció humana absoluta ), es contrarrestat amb un ase, o burro, o com vullguen anomenar-lo. Una analogia totalment infantil, i que demostra que els extrems sempre tenen una meta en comú , i sempre sol ser la mateixa.
Qué saben els bous de política? Quines idees fomenta un animal que pasta al camp, i que en mans dels seus amos, espera aportar beneficis económics a aquelles persones que s´encarreguen que no els falte de res, per que les seues respectives famílies puguen menjar a final de mes? Quin paper té la política en tot açò?
Estava clar que les arrels catalanes del tripartit anaven a tirar cap al blanc fàcil, així aconseguiexen reivindicar la seua condició de "nacionalistes", però no valencians : catalans. Qué es pot esperar d´un partit que es proclama com a tal i , per no parlar, no parlen ni en VALENCIÀ?
Ara bé. Llevem els bous a les festes. Recordem que en tots els llibrets de festes - quasi sense excepció - sempre s´ha demanat que siga el poble qui realment faça dels festeigos un ent viu, que participen plenament del que el consistori els ofereix. I qui son els principal participants de les festes, qui les manté sense queixar-se, fins ara, i que demostren que encara que hi haja poc on triar, viuen les festes tal i com venen ? La resposta cau pel seu propi pes : les persones que van TOTS ELS DIES a vore els bous a la plaçeta.
I ara anem amb un apunt, respecte a una de les manifestacions de la regiduria del tripartit que s´anomena en la web del poble
Vanessa Martí - la senyoreta de la fotografia - no ha tardat en fer ús d´informació interna en lo que respecta al tema del projecte de la plaçeta de bous i les condicions en que es desenvolupen els actes. No li lleve la raó en que les coses es poden fer millor, i ara té la oportunitat de demostrar-ho. Al mateix temps que fa pública aquesta informació, per qué no nomena que tots els actes de les festes de 2011 estaven signats mesos abans dels comicis de maig? Sembla que no interessa, ja que l´alteració dels contractes i esdeveniments programats suposarien més despeses, i en un ajuntament en fallida técnica, no convé airejar que tindran que afluixar la butxaca per que no tinga bous Tavernes. Tot siga pel progrés, la pluralitat i la tolerància.
Si açò es fer política, jo soc físic nuclear titulat en Harvard. Però, al remat, qué es pot esperar d´una generació de "cervells rentats" pels seus pares i/o professors que han estat tota la vida clavant-los papallones al cap, esvaïnt la veritat i - encara hui - manipulant i filtrant totes i cadascuna de les decisions que ixen de la boca de la majoria de regidros del consisitori?
Senyors regidors , si lleven els bous ... Agarreu-se els matxos, perqué el poble no ho perdonarà. No falteu el respecte dels ciutadans que disfruten dels bous, no penseu en "borratxos" o "descerebrats" . No son ciutadans de segona. Son les mateixes persones que , fa molt poc de temps , alguns de vosatros li EXIGIEU el vot amb tanta veheméncia que feia por.
Si tireu per ahí, la cagareu ( consell gratuït ).
Salut ! :
V.
*** NOTA IMPORTANT ***
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)