Ningú és perfecte, més calguera !

Estimats :

Tenia ganes de vore aquesta fotografia, vista en La Veu :

Com diu el títol d´aquest brevíssim article, tots som humans, i hui justifique la meua condició humana, amb una rialla MONUMENTAL.

Quin paperot el de Jordi Juan, redell. I quin discurset ( i quins collons ) per a tragar amb semblant cudolada als principis en que nostre alcalde fou educat. Tota una exhibició d´hipocresia d´alta costura.

Potser la gent més jove no conega, no sàpiga o bé no els interesse recordar que en els primers, i vibrants temps, en que el bloc va néixer, els seus membres i simpatitzants assenyalaven a aquelles persones de dretes i supostament blaveres (encara que no ho foren), amb el malnom de "FALLEROS".

I, ara, ací ho tenim. Un alcalde del Bloc, ficant les bandes a les Falleres Majors de Tavernes - una delicada prenda, on llueix la bandera Espanyola -. Com diria l´anunci : "Para todo lo demás, MasterCard" .

Ai, Visente. Respira, respira un poc.

Mentre trobe de recuperar l´alé i respirar una mica, seguiré gaudint d´aquesta evocadora estampa. Hui empre aqueste llicéncia humorística per a fer memória. Els "falleros" no son ciutadans de tercera i molts simpatizants i membres del bloc ho son. On cap tanta entelèquia i fantasia, disfressada de"nacionalisme valencià"i camuflant-se en una festivitat idiosincràtica i primordial en els arrels de la indentitat Valenciana?

Ja m´he ficat seriós, i hui només vull riure!

Salut! :

V.

El llop mostra els ullals

Amics, com estem? :

Al principi, sempre costa un poc acostumar-se, a creure com algunes persones, baix la encisadora i perturbadora seguretat quasi-omniscient que concedix el bastó del consistori, canvien del cel a la terra en questió de segons. Ja ho vaig anunciar a un anterior article, on comentaba els iquietants canvis del pardal tropical. Ara, en canvi, sembla un llop dispost a mossegar sense mirament.

Abans de començar amb la caceria, un saludable exercici d´auto-crítica (?) amb la notícia dels solars bruts i abandonats de la zona de Malta. Resulta tan infantil, com patétic, i cap comentari és necessari al respecte.

Després, seguim amb un assumpte que era "vox populi", i que no pensaba que tirarien mà d´ell tan prompte : les mencions al redactor de Las Provincias, i el seu presumpte servilisme al govern anterior. Ara, diu el pardalet, busca "fer amics". Aquest to tan elevat de prepoténcia no es gens saludable, i menys quan es mostra, per fí, com a blog "oficiós i oficial" del Bloc. Seguim perdent les maneres, i la moderació queda al mateix racó que quedà el progresisme, la pluralitat, i la tol.lerància... al calaix dels records de la campanya de maig.

Continuem amb la bipolaritat d´aquest espai informatiu amb la notícia de la falta de neteja a l´escola de música. Costa seguir el ritme d´aquests canvis d´ídem.

Tornem a l´atac, amb la "pax christiana" signada per l´alcalde i Jose Vicente Calza, en un bar; cosa d´agraïr que aquests organismes es puguen entendre, malgrat tindre posicions contràries. Però, i tornem amb el to en que el pardal s´engrandeix, i pega mos amb provocacions tendencioses. Cite textualment :

"L'església, com fan altres religions i es fa en la resta d'Europa, hauria de no tindre privilegis en un estat aconfessional i s'hauria de finançar dels seus fidels i no dels diners públics, que després els temples i edificis eclessials són seus i ens cobren entrada per visitar-los, encara que es mantinguen amb diners de tots, dels fidels i dels infidels."

Si açò és "signar la pau", i encapçalem l´escrit amb un sarcàstic "Que la pau del senyor siga amb tots", crec que la cotorra deuria d´anar al veterinari, a vore si li ha pujat la calentura, ja que abusa desmesuradament de la bona fe del rector (no pretenia ser sarcàstic, però ho deixeu tan fàcil...).

El temps, el poder i la enganyosa impunitat que el precedix (només tenim que fer una ullada al anterior alcalde), comença a desgastar les maneres del blog tropical. Senyors, encara no fa ni cinc mesos que el vostre Jordi Juan és al gran despatx del consistori, i heu esdevingut en un desgavell reaccionari que cada vegada vos costa mesurar més i més. Impropi d´un partit "progresista", d´"esquerres" (?) i "nacionalista valencià" (???)

En fí, desitge una propera recuperació de l´au per antonomàsia de la Valldigna, amb el permís del paput, i que tornen a lluir les seues "plomes" , tan ilustres com moderades, tan cultes com serenes, metódiques i reflexives. I, per favor, que ens conte com avança el govern de Tavernes en millorar la situació d´aquest ( lo dels bitxos a les palmeres no es res nou, ja ho van fer l´any passsat, recordeu? ).

Redell, quin desgavell! :

V.

Bufem les brases, que no queda fum

Estimats tots, bon dia :

Hui dimarts 20 de setembre, un servidor segueix campejant per un poble on impera la passivitat i el silenci, i en un esforç interior, intentant captar eixa essència que "el poeta dulce" troba per tot arreu en una "Primavera" que li queda un dia per a ser tardor.

Tocarà seguir esperant a que nostres polítics comencen a actuar amb seny i bones intencions, però als insondables espais de la web, tenim un rebombori muntat...

Després d´una ullada als blogs, on tots tenen en comú la recent actuació del Xavi Castillo, i la polémica missa on els membres del consistori van rebre una severa reprimenda del rector, veig com novament entrem en una discusió totalment prescindible. Una nova dosi de fum, per ambdúes parts, que torna a enmascarar aquest silenci tan pesat com la pedra que vesteix les muntanyes de nostra vall.

Mentre l´au tropical renega del sermó eclesiàstic, i assenyala al rector amb veheméncia desmesurada, el diari sent com els seus valors son ridiculitzats i minats per un humorista de baixa categoria, el ventilador troba aquest acte com una retribució merescuda, a conseqüéncia d´un acte hipócrita. Qui s´enduu el premi? Tots, i ningú, a ulls d´aquest observador subjectiu i subversiu.

És sempre saludable, i obligatori per a mi, un valor humà com l´humor, que sempre ens ha de precedir fins i tot en els moments més difícils de nostra existéncia. Altra cosa és entrar en valoracions, però sempre ha d´esser un instrument per a relatar tot tipus d´históries i situacions en un to amable, incissiu i provocador. Un dels pilars dels humoristes ( almenys dels més reconeguts ) és que sempre es parodia allò que t´agrada, sino passaries pel damunt sense fer-li cas.

Seguint aquesta norma, i sense entrar en valoracions, no trobe que l´actuació de Castillo vullga denostar i soterrar la fe dels cristians vallers. Almenys, no intencionadament. Si en el fons així ho pensaba, i aquest fora el seu propósit, el temps s´encarregarà de pagar-li amb els éxits que es mereix, i serà la prova pel qual el recordarem... o no.

El que sempre passa quan s´esmenta a un dels pilars del poder establert, és que aquest puga sentir-se ofés i, consequentment, es manifeste al respecte tal i com el rector de Sant Pere va fer en la missa que conclogué amb les festes - festes, recordem, que estan consgrades al patró de Tavernes, el Santíssim Crist de la Sang -.

Ara bé, en un estat demócrata i laïc com Espanya, encara de majoria católica/cristiana, està permesea la llibertat d´expressió. Com he dit abans, no entraré en valoracions personals respecte a l´actuació de Castillo, però em fa gràcia que el pardalet valler s´indigne per qué el rector no li veja la gràcia a aquesta paròdia ( sense entrar tampoc en les valoracions d´aquest ). Però en aquest joc, un ha de saber rebre i entendre que hi ha gent que tol.lera més o menys les bromes ( altra volta, la "tol.lerància" ) i no pot saltar fet una fera a assenyalar el que fa el rector. La manca d´esperit esportiu és preocupant, i està lluny del to "progressista" que tant pregona, i que poc practica. Mal fet, altra vegada.

A la gent del diari. S´ha de comprendre que tots tenim les nostres creéncies, algunes arrelades en sistemes basats en dogmes i manats presuntament divins, totes respectables. Però si de veritat creuen en aqueixes paraules, no tenen per qué patir. Si la seua fe és real, res ( segons els seus escrits i preceptes ) la podrà perturbar i, alhora, els farà lliures. Que bonic.

I no trobe que fican´t més llenya al foc traguem trellat d´un fet anecdòtic que ha de quedar en el que és, i no donar-li més importància del que mereix. Prou de fum, per favor. Prou.

Ara queda Tavernes, novament, en ridícula i vergonyosa evidéncia. Volem un poble que SEMPRE patisca del mateix i ningú faça rés per aportar solucions? Un humil servidor, no.

Senyors regidors i oposició, ja es dimarts. Quan ens posem a treballar?

Salut, i humor a grapats ! :

V.

Fi de festes. Fem memòria

Benvolguts :

Ja no ens queda res per a concloure els festejos de nostre patró, i si bé encara ens quedà la "pujà" i la tant esperada per alguns actuació de la Brossa Borda ( hui tampoc m´ix ), i amb les valoracions fetes en l´anterior article, poc resta que dir de les festes d´enguany. No em vaig equivocar en remarcar que serien unes dades que mai oblidariem, o més bé, que cal recordar amb molta cura i atenció.

El nostre pardalet preferit, amb les seues cróniques tendres i colpidores ( quan es tracta de "cultura" ), i devastadores en ocasions ( quan vol llençar cortines de fum ), ha acabat definint-se com el celebérrim personatge de Robert Louis Stevenson : el Dr.Jekyll i Mr. Hyde.

No hem tingut prou amb el trillat tema dels bous al carrer que, una vegada acabades les dades d´aquests i desmuntats els cadafals, ja ens avancen amb una ambigüetat preocupant ( la disfressa preferida del nacionalisme, junt els eufemismes ) que "ja vorem" que passa l´any que vé. Però si es tracta de donar dades, ahí traguem pit i amollem la xifra ben grossa, i a presumir d´éxit, tenint el valor que ha estat una "decissió presa pel govern local", ningunejant i faltant el respecte a la pressió ciutadana, i tallant d´arrel les seues manifestacions públiques, com la retirada dels lletrers reivindicatius per operaris de l´Ajuntament, repetisc, en horari laboral i "teledirigits" des de el Carrer Major. No vos equivoqueu;aquestes "medalles de llauna" que es penja el pardalet i que atorga al nostre govern no tenen cap valor, i encara menys polític. La victòria moral pertany al poble, i aquest no deuria d´oblidar-ho mai. No deixem que ens venguen la moto. Com es veu, i es seguira vegent, el temps comença a fincar enlloc tot, i a tots.

Respecte a la nit de les paelles, cal fer justícia als beneficis que obtindrà ADISVA, en compensació a la prohibició a la que fou sotmesa aquesta organització en la Fira de Sant Jaume a la platja; cal recordar-ho també, perqué no sols de bunyols poden passar aquestes persones. La compensació era necessària, i esperem que no es tinga que improvissar a preses i carreres per fer les coses com cal.

Ara bé, dins de "l´harmonia i veïnatge" que hi va haver, s´ha de mencionar algunes anécdotes destacables.

Per començar, les previsions d´afluéncia al acte no foren les convenients, ja que vora una vintena de paelles no tenien carn, cosa que gràcies a l´atenció d´alguns operaris del consistori, es pogué solucionar ràpidament, això sí, en el tema de la beguda fou més complicat, ja que algunes persones es queixaren amargament que no en tenien. És fàcil que passen aquestes coses ( quasi sempre passen ), però tots sabem que si es demana un poc per dalt de les previsions, sempre queda la devolució, almenys, de la beguda o productes envasats. Però com deia el meu iaio, en aquest poble "O bé es passa molta fam, o tots tenen la gola massa ampla".

També corre el rumor d´alguns intercanvis de paraules entre regidors, regidores i operaris, però aquestes coses son moneda comú en aquest, i en tots els ajuntaments. Ells sabran com arreglar-se-ho,no?

El pardalet es queixa de la manca de participació a la nit de les disfresses. Com tot en esta vida, va per cicles, i si els premis toranen a ser més sucosos ( ara es pot entendre perfectament que toca estalviar, veritat, Pilar? ), animarien als joves un poc més. I no necessàriament és pot premiar económicament. Emprem el cabet, que alternatives en tenim.

M´encanta amb la suspicàcia que fa menció el paradalot sobre la comparsa del PP, en que anaven vestits com els pamploniques dels Sant Fermins. Realment divertida aquesta menció tan infantil com fora de lloc perqué, de la mateixa manera, alguns podrien trobar sospitós que la comparsa guanyadora s´anomenara "pardal tropical".

Pardal Tropical. Que entretinguda "casualitat", veritat?

Però, després d´aquesta nit, s´ha acabat el crédit de les excuses. No es pot permetre tanta torpesa. Si s´ha pecat d´inocéncia o s´ha pagat la novatada, ja és hora de fer les coses bé i ficar-se mans a l´obra ( mai millor dit ). Tavernes no es pot permetre el luxe de tanta improvissació i tant desgavell que amague la manca de qualificació i efectivitat que aquest govern llueix des de que va assolir el poder. Ara toca lluitar, de debó, pel que és més necessari, i mai em cansaré de repetir : pel bé dels més necessitats, per aquells que tenen poc, o no gens, i impulsar i incentivar una dinàmica de prosperitat i restauració dels bens que nostres ciutdans mereixen, i necessiten urgentment. Amb austeritat i bon criteri, és possible. Els regidors ho saben, però falten ganes. Coses del canvi (?)...

Ara bé, també s´ha de tindre en compte que la opossició s´ha de ficar les piles, ja que tampoc està centrada en aquests termes. És moment de buscar punts de trobada (no el jove, que està tancat), on destaquen el consens, objectius comuns i afins a la veu d´un poble que ja no pot suportar més aquesta situació fastigosa. I si no estan per la llavor, seran tan culpables com els actuals membres del consistori del que puga passar.

Tingam seny, deixem els colors i les bandertes a una vora, i no caigam en actes reaccionaris. És un luxe que Tavernes no es pot permetre, i podria obrir una via d´aigua on tots - mandataris i ciutadans - podem caure ofegats.

Els ciutadans de Tavernes hem de assolir un nou futur, on prime l´esperança i la vertadera GERMANOR. Respectem-nos entre tots, que no consta un xavo, i avant!

Salut :

V.

Les festes a punt de caramel (?)

Estimadíssims :

Abans de continuar amb la resta dels festejos que ens queden, voldria fer una ulladeta al que ja hem deixat arrere en aquestes festes "del canvi" .

- La principal novetat, els bous al carrer, més enllà de donar un nou aspecte al sofrit carrer major, ha esdevingut en un documental en viu on podem contemplar el comportament de les vaquetes quan es veuen sobre-expostes al sol : corren amunt i aball buscant l´ombra. Encara que hui el dia s´alçà fresquet, la tendéncia potser que siga la mateixa. En definitiva, els documentals de la 2 son més económics que açò. Si volem fer els bous al carrer com es feien abans, que pregunten als que els han viscut i participat. Com els de ara, no en volem més, i damunt pagats per les butjaques dels ciutadans .

- Els diferents actes a la plaça no deixen de ser els mateixos, però complixen una funció necessària i reivindicativa. Potser siga l´única ocasió en que el grup de Balls Populars recorde els anys de dur treball i esforç per mantindre una tradició viva, al igual que el festival de bandes. Considere que son actes que no s´han de modificar per qüestions ja históriques. Res a objectar.

- Les nits per els jovens : les iniciatives privades tornen a tindre la mà en donar entreteniment al personal. La Falla Passeig amb una idea molt efectista ha encertat en la diana. La resta de falles deurien prendre nota, ja que els convé cridar l´atenció del públic per aconseguir financiar-se per la seua pròpia causa ( no crec que l´ajuntament estiga per la llavor de tirar una manera ). L´actuació d´Hora Zulu, un estrepitós fracàs. Seguim amb una manca d´oferta que cobrisca tots els espectres i que s´en ixca de l´eterna oferta que ens revenen any rere any.

- La nit dels "artistes" locals o, com diria un amic, el "Karaoke de la Vall". Com digué Andy Warhol, tothom mereix cinc minuts de fama; jo els en donaria tres. Amb l´agradable salvetat del xicot que va tocar un poc de flamenc ( es va atrevir amb temes del mestre Paco de Lucia ), "más de lo mismo". I un toc d´atenció al que estava encarregat del so, perqué quan el pobre xic estava tocant no es sentia prou ( els murmulls el tapaven en ocasions ) , i en canvi vinga a posar veu i "reverb" als cataors, pa tapar fallos. D´on no hi ha, no es pot traure.

- L´esperat Xavi Castillo em va deixar un tant fred,o bé serà que no pillaba els xistes ( de vegades, sembla que no estic en l´ona o que estic envellint molt depressa ). Realment, hi ha moltes maneres de ser més graciós ( aquest blog, per eixemple ).

I ens queden les paelles, disfresses i la Bossa Gorda ( o Sorda, com era? ); no és necessari incidir en el que són, encara, les festes patronals de Tavernes. I no es pot demanar res a un poble en que ningú està mai content!

A mi personalment, no em fan massa. Però també trobe que molta gent critica d´oida. Enguany he decidit acudir a tots els actes que he pogut, participar d´ella, prendre el pols a peu de carrer i, reconec, que hi ha moments en que es pot disfrutar de veritat de les festes, però que s´ha de treballar molt per que recuperen el seu bon nom. L´actual model de col.laboració pública i privada és vàlid, però crec que aquest govern progressista i plural, hauria de concedir més espai a les iniciatives privades, i ajudar sempre que es puga per a que dugen a terme les propostes.

Es poden fer les coses millor? Sempre! Queixar-se no serveix de res, més enllà de expulsar un poc de bilis i quedar-se a gust. Anem a vore si els actes que queden podem disfrutar-les amb bona companyia i millor ambient, sense incidents que mencionar. Però després, més enllà de qualsevol balanç, s´ha de treballar pel poble, que ja han passat quasi quatre mesos i seguim sense vore avanços en el que és més necessari : aconseguir que la gent aturada, que les famílies que estan patint d´aquesta crisi puguen tirar endavant. És l´única prioritat.

I, abusant de la vostra confiança, vullc llençar un repte : anime a tot aquell jove que s´arrime a vore el concert de la Brossa Grossa ( redell, no m´ix el nom ) i que em diga si veu alguna bandera d´aquestes.

Fent ús de les meues capacitats adivinatòries (mare meua quin "paraulot"), segur que cap, perqué qui tinga la mala idea d´arrimar-se amb una, podria eixir malparat. Però, de les altres, amb "estreletes", segur que lluiran unes quantes, veritat?

Millor no feu-ne cas. No val la pena. Bones festes i salut per a tots ! :

V:

Cultura per a tots (?)

Estimats tots, com van les festes?:

Comencem amb aires renovadors (?) i noves propostes, com el sopar-homenatge al genial poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, ubicat a la plaçeta de Teodoro Llorente ( els símbolisme és manifest ) i on quasi encaixonats assistiren unes cent cinquanta persones, servidor inclós.

La tendresa amb que la cotorra esmenta tal esdeveniment és colpidora. Però l´ambient que es respiraba enlloc no ho era tant, almenys des de l´humil i subjectivíssim criteri que em caracteritza.

Per moments, em vaig sentir plé i orgullós de les mostres de respecte cap al poeta, especialment en algunes lectures i aportacions musicals; veritablement, fetes des de el cor.

Però el que no es podia amagar era la imperiosa necessitat de fer-se notar que alguns dels presents emanaben, fent un especial incís en el moment en que Jordi Juan començà a recitar Assumiràs la veu d´un poble. Els rumors brollaven, i a sota vocce, escoltava algun "visca la terra lliure","independéncia" o "visca els països catalans" reflectint, tímidament, algunes de les intencions encobertes d´un acte, novament, embrutat per les tendencioses mans de la política, almenys entre els assistents. Deixarem a banda aquest bany de "masses" que abastí amb més kilograms d´egocentrisme al senyor alcalde, però no puc seguir sense recordar un dels últims versos del mateix poema, per qué prenga bona nota .

Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

I cap on camina, temps al temps.

Crec que la cultura ha de ser lliure, per a tots, i representant dels anels i les inquietuds íntimes i personals dels artistes, i no una eina per a reivindicar unes intencions que, encara que coste creure a alguns, ni es corresponen a la realitat ni tenen cap rigor históric, saltant pel damunt a l´àmbit constitucional que demarca quines son, actualment, les competéncies pertinents a cada regió o comunitat autònoma.

El regust un tant agredolç d´aquest acte no lleva la satisfacció, reitere novament, que aquestes manifestacions culturals son necessàries i saludables per a tots. Per a tots, i no per a "uns pocs".

Al capdavall i, subjectivament, aquest acte que podria haver sentat un agradable precedent, esdevingué en un sopar amb un marcat sectarisme, on les mirades inquisidores et travessaven com navalles, (igual fou degut a que duia al damunt la càmara de fotos, potser)quasi convidante a l´éxode. Més enllà d´acusar deliberadament a algú en particular - qué no és el cas -, he decidit actuar discretament,i no publicar ni les fotos ni els videos que vaig captar.

Seguirem amb atenció que ens deixarà aquests festejos. Anem a escalfar que venen els bous, i l´Ajuntament ja està eximint-se de responsabilitats en cas d´accident.

Salut i bones festes a tots !:

V.

Fum, fum ... i més fum.

Benvolguts :

Em semblaba que no tindria que aportar res de nou al blog fins que acabaren les festes patronals, però és difícil fugir de l´olor a fum que corre pels carrers del poble. Fum que ve del carrer major, i que transmet una sensació de intranquilitat preocupant.

D´una banda, tenim les interessants aportacions de el ventilador per Tavernes, on es tracta amb dades concises, l´extrany cas de la "normalització" en el organigrama de la policia local. Ací teniu les dades pertinents, a més d´altres rumors que manifesten certes divergéncies en el tripartit. Realmente interessant.

I ara tenim una, que es de repicam del colze. Segons ens conta la cotorra, ha aparegut un document "falsificat" (temps tindrem d´explicar les cometes) en el que es preten abusar del veinat amb el tema de tancar els carrers a l´hora de competir en el concurs de carrers engalanats. Segons aquesta nota, supostament firmada per l´actual alcalde, es tractava d´acobardir als veins del carrers participants en el concurs de carrers engalanats que toca celebrarse enguany. Quin culebró !

Imatge treta de la mateixa cotorra.

Ara anem al que toca, que és comprobar de primera ma la validesa d´aquest document.

Si tenim a be a vore l´encapçalat, vorem com aquest llueix com una énesima fotocópia de la fotocópia de la fotocópia, mentre la resta del text està més clar en la tipografia. El cos del document cau lleugerament cap a la dreta i la signatura, altra volta ultra-copiada, no ve acompanyada d´un segell oficial.Deixarem a banda, de moment, el contigunt i la gramàtica del mateix.

Quines conclusions podem traure d´aquest paperet? La primera que, presuntament, es tracta d´una burda falsificació, a més feta amb mala folla. Els diferents sectors del mateix manifesten que s´ha fet malament, amb preses i carreres, i agafant un paper a l´us en que només consta que és pertanyent a l´ajuntament, i després afegint les coses sense mirament.

El contingut, és més que insultant : les exigéncies exposades per al concurs de carrers engalanats son excessives, i no es corresponen amb els preus estipulats per l´anterior mandatari (qualsevol membre d´alguna falla sabran del que parle). La redacció del mateix fa vergonya; el maltracte al que es sotmés a nivell linguístic deixa als seus autors en una situació realment trista.

I, encara més sospitós, el fet que TOT document ha de passar pel departament de regularització linguística, que SEMPRE corregix els esborranys abans de ferlos oficials. I, encara que manara la dreta, aquest departament sempre ha obrat amb independéncia i seguint els criteris linguistics que marquen les legislacions pertinents.

Sense segell estampat, fotocopiadora en ma, i pegant trossos mal escrits. Com a opinió personal, sospite que els autors d´aquesta pantomima rebien ordres concretes, i m´atrevisc a dir que maliccioses, i vaig més enllà en la meua hipótesi, pensant que ha estat orquestrat per a deixar en mal lloc al PP de manera deliberada i oportunista. Però, és una hipótesi. No sabem més enllà del que es mostra en aquet paperet.

Ja deixant els supostos a banda, que no son gens agradables, si que hi ha una cosa clara; hi ha molt de fum,molt. Ens volen "gasejar" a mentires, patranyes i actes dramàtics i desesperats. Simptomes que al triparit, potser, no siga tot de color de rosa. O venen els bombers, o al final no podrem ni respirar.

Salut i bones festes !:

V.

Unes festes que mai oblidarem

Benvolguts :

Queden pocs dies per a que es done inici a les festes patronals. Les de enguany promenten ser molt especials, i amb uns continguts carregats d´espectatives.

Com van a ser moltes emocions, moltes les sensacions que ens esperen en pròximes jornades, vaig a agafar-me uns dies per a disfrutar-los plenament i, de primera ma i a peu de carrer, ja tindrem temps d´intercanviar opinions i comentaris una vegada concloses (Sempre i quant algun succés d´extraordiària relevància ocórrega enmig de tants actes).

Aprofite per desijar-vos a tots uns excel.lents festejos, i que ho passeu molt be.

Salut ! :

V.

Demagògia engabiada

Salut i bon dia, benvolguts :

És trist, ho dic de tot cor, contemplar con els pensaments no poden compartir un espai comú, encara que vinguen o promoguen unes idees a sovint contrapostes. Recentment, he intentat comentar un parell de notícies a La Cotorra de la Vall, emprant un to distés i, sempre, des de el respecte i amb esperit esportiu i constructiu.

Però no ens equivoquem, els propietaris dels blogs tenen el dret de moderar i publicar els comentaris com creguen oportú i, al capdavall, els continguts resultants venen garbellats pels seus amos.

Com deia abans, em sent trist, ja que no m´agrada que en uns espais on hauria d´imperar la pluralitat i la tol.lerància, vegem com la Cotorra s´oblida del sedàs i deixa que perles com aquestes vegen la llum; cite textualment.

"La realidad es que la oposición (el PP) ha optado por liarse la manta a la cabeza y convertir a sus cargos electos locales y simpatizantes (que son muchos) en francotiradores de todo lo que haga el gobierno local actual.

Van por ahí, máquina fotográfica en ristre, para sacar en prensa hasta la gilipollez más absoluta, sin valorar contenidos y sin contrastar la información.

Y esta gente utiliza como vocero un libelo-blog que desinforma y maleduca (la redacción es peor que la que haría cualquier niño de primero de ESO) a sabiendas de lo que dice es falso.

Y hasta ahora lo único que están consiguiendo es mostrar una mediocridad extremada y hacer el ridículo una y otra vez.

Tavernes no se merece esta oposición. No se han dado cuenta de que ha sido precisamente la crítica constructiva la que ha propiciado un cambio de gobierno en Tavernes."

Il.lús de mi, mai aprendré la lliçó. Volia creure que a la gran xarxa es podia conversar lliurement sense caure en conductes tan tendencioses, però jo no perd l´esperança que, en un futur, siga possible conviure i debatir amb sentit comú i desde el respecte, tot tema que esdevinga a la Valldigna sense tindre que arribar a el recurs fàcil, i als insults gratuïts.

A títol personal, vull fer arribar a aquest usuari anònim el meu paréixer. Pel que em pertoca, no em sent al.ludit. Crec que la principal càrrega d´aquestes desafortunades declaracions van cap a la gent de El Diari de Tavernes que, al cap i a la fí, estan informant del que passa al carrer i aportant documentació gràfica d´una realitat que, ara si, incomoda a molta gent.

Com he repetit en diverses ocasions, no estic vinculat a cap formació política - es més, soc apolític declarat -, en tot cas reivindique les males arts que s´empren en nom de la mateixa. No crec que estigam "maleducant" a ningú, ni crec que s´haja de fer cas a una persona que considere el fet de informar des d´un altre punt de vista que no siga el seu, siga una "gilipollez" .

Senyors, mesurem. No volia traure el tema, no m´agrada que s´aleteren les voluntats i els ànims, però no és fàcil digerir tanta demagògia en tant poc de temps. Seria molt fàcil llençar pedres a la Cotorra per aquest fet, però faltaria a l´educació que he rebut dels meus pares.

A mi m´agrada RAONAR, no faltar el respecte perqué si. I sempre amb criteri, respecte i coneiximent.

Ara toca... trauren´s el graduat de la ESO, no?

Humor, estimats : HUMOR. Salut per a tots !! :

V.

** EDITEM LA NOTA A ÚLTIMA HORA **

Per via de el ventilador per Tavernes, trobem una mostra més del desgavell de infortunis que empren els "progressites" amb comentaris com aquests; cite ...

"Anónimo dijo...

Menuda m... i col·lecció de barbaritats, desficacis i mentires la V de Vendetta. Fins i tot copies la carasseta.
Fins que algú el denuncie via judicial i te la carregues, amic."

Enviar-me a juí per emprar una carasseta popular, com la de Guido Fawkes? L´aspecte que llueix ara el blog és cortesia d´una font anónima que va tindre a bé el enviarme-la. Una de les meues intencions es donar-li al blog un aspecte diferent cada un temps determinat. Respecte a la gent que vol publicar els seus comentaris, no entenc les qüestions técniques que demanen tindre un registre. Faré el que puga per esbrinar el que passa i intentaré solucionar-ho només puga. Sal.lutacions a la gent de El Ventilador .

La cria de la Hidra de la Vall

Estimats, salut a tots ! :

Tots sabem que tindre a la casa un animalet, qualsevol, és una responsabilitat per a tots els membres que la habiten. Hem d´alimentar-la, procurar-li el seu espai i mirar per la seua salut, per disfrutar el millor que aquestes criatures ens poden oferir.

Quan es tracta de gossos, gats, canaris i fins i tot, cotorres, les tasques son conegudes per la majoria de tots nosaltres, encara que sempre escapen algunes. Ací és on els veterinaris o els propietaris de les tendes especialitzades ens poden ajudar a solventar qualsevol eventualitat. Però no és el cas.

El cas es que a la casa del poble tenim una hidra.

No vull explaiar-me en excés en definir aquest animal tan particular, però si queda per ahí algú que vaja un poc despistat, vos comente gustosament com és aquesta criatura. Aquesta fera és com una sargantana, quasi recordant a un drac, però amb molts caps. A la mitologia grega es molt coneguda , ja que va caure a mans d´Hércules. Aquesta fou una de les dures exigéncies del pare Zeus que, junt amb altres, completen els coneguts Dotze Treballs que el legitimarien per a ser digne de pertanyer a la cort dels deus de l´olimp. Ja ho vegeu, encarar-se amb un bitxo com aquest no es cosa de mortals.

Que fa la hidra que tenim a l´Ajuntament? Com ha arribat a dia de hui una béstia com aquesta, fer-se amb el control del consistori? La resposta és senzilla : pactant.

Criar una hidra com aquesta, que ha de subsistir dels impostos dels ciutadans no és fácil. Son molts caps pensant (?), i pot sorgir el problema en que tots els cervells no vaigen encaminats a un fí comú...

I ara tenim una de les primeres conseqüéncies de tanta poli-cefalia. La polémica dels bous. Ja vaig tractar el tema en un anterior article, però vull convidar-vos a reflexionar sobre un fet que pot ser molt revelador. Seguim.

En la veu, tenim les paraules de l´ex-alcalde Manolo Vidal, fent constar la seua satisfacció per la rectificació de l´ajuntament en els esmentats bous a festes. La cosa va més lluny quan vegem els comentaris que han esdevingut a l´arrel de la notícia.

Els mateixos votants, o bé simpatizants de la hidra, ja estan mostrant públicament les vergonyes que s´amaguen darrere de tants i tants caps que, és cosa fàcil, no aconseguixen en arribar a un acord en com mostrar-se després de la feta.

Les ramificacions d´aquesta bestiola arriben a tants llocs que un no pot deixar de plantejar la seguent una qüestió, tan irritant com elemental: Qui mana realment a l´Ajuntament? Qui pren les decisions? Qui està en possessió de donar una versió oficial que no deixe en bragues als membres del consistori?

Trobar una resposta a un enigma tan fosc és una pérdua de temps. Però, aprofitant una ocasió com aquesta i ja que hem arribat ací, vaig a plantejar una hipótesi . Avise : només una hipótesi. Ahí va ...

Tots sabem de l´odi irracional que tenen els del bloc i els seus amics, els catalans, a tot allò que recorde o olga a espanyolisme. Tots coneixem com els bous son, precisament, un objectiu encobert polític, al que han conseguit afegir a un sector pro-ecologista, sense importar-los un pebre. Qué demana el jovent seguidor del bloc i la resta de la quadrilla? Bous fora. Doncs bous fora.

Ara bé, si una segon ( i una tercera, mai se sap ) persona, plena de fervor nacionalista, s´encabota en dur al poble un grup de clara tendéncia pro-catalana com La Gossa Sorda, i damunt demanar 5 euros d´entrada, tot al vol, les conseqüéncies poden ser grosses.

Que ha pogut passar? Un "cap" de la hidra ha fet la guerra pel seu compte, i hala, Gossa Sorda. I un altre ha vist que el panorama que es veia vindre resultaba massa descarat. Com arreglar-ho? Portem novament els bous, però, per que el poble sàpiga que som gent lletrada, anem a fer-ho reivindicant històricament els bous dels nostres pares i iaios. Fem política, quedem com uns senyors i ... tenim un cap de hidra penjant d´un filet per la moguda d´una Gossa.

Tornem a lo de sempre, desgraciadament. No tenim les idees clares, vivim de l´expropiació histórica que sempre li ha funcionat tan be als procatalans, deixant les auténtiques arrels valencianes en el fang de l´oblit, i quan fiquem els peus a l´ajuntament, al ciutadà que li donen pel cul, sempre i quan respecten els idearis dels governants; qui paga, mana.

Final de la hipótesi.

Ja n´hi ha prou de quedar-mos en casa formulant-mos les mateixes preguntes una i altra vegada. Els ciutadans som més que un vot, som més que una xifra puntual, som més que un rebut de la contribució. I, ara que el poble s´ha mogut, no podem parar. No deguem parar. Tots junts, aconseguirem igualtat i justícia. No deixeu que decidisquen per vosaltres.

Preguntem als nostres pares : "Ens dones diners pa anar a vore la gossa sorda?" i a vore quina cara vos posen... Ahí tindreu una part de la resposta que necessita el poble.

I una cosa està més que clara : l´alcalde i els seu regidors no pagaran entrada i, els seus pares, també estaran ahí.

Salut! :

V.