Ja no ens queda res per a concloure els festejos de nostre patró, i si bé encara ens quedà la "pujà" i la tant esperada per alguns actuació de la Brossa Borda ( hui tampoc m´ix ), i amb les valoracions fetes en l´anterior article, poc resta que dir de les festes d´enguany. No em vaig equivocar en remarcar que serien unes dades que mai oblidariem, o més bé, que cal recordar amb molta cura i atenció.
El nostre pardalet preferit, amb les seues cróniques tendres i colpidores ( quan es tracta de "cultura" ), i devastadores en ocasions ( quan vol llençar cortines de fum ), ha acabat definint-se com el celebérrim personatge de Robert Louis Stevenson : el Dr.Jekyll i Mr. Hyde.
No hem tingut prou amb el trillat tema dels bous al carrer que, una vegada acabades les dades d´aquests i desmuntats els cadafals, ja ens avancen amb una ambigüetat preocupant ( la disfressa preferida del nacionalisme, junt els eufemismes ) que "ja vorem" que passa l´any que vé. Però si es tracta de donar dades, ahí traguem pit i amollem la xifra ben grossa, i a presumir d´éxit, tenint el valor que ha estat una "decissió presa pel govern local", ningunejant i faltant el respecte a la pressió ciutadana, i tallant d´arrel les seues manifestacions públiques, com la retirada dels lletrers reivindicatius per operaris de l´Ajuntament, repetisc, en horari laboral i "teledirigits" des de el Carrer Major. No vos equivoqueu;aquestes "medalles de llauna" que es penja el pardalet i que atorga al nostre govern no tenen cap valor, i encara menys polític. La victòria moral pertany al poble, i aquest no deuria d´oblidar-ho mai. No deixem que ens venguen la moto. Com es veu, i es seguira vegent, el temps comença a fincar enlloc tot, i a tots.
Respecte a la nit de les paelles, cal fer justícia als beneficis que obtindrà ADISVA, en compensació a la prohibició a la que fou sotmesa aquesta organització en la Fira de Sant Jaume a la platja; cal recordar-ho també, perqué no sols de bunyols poden passar aquestes persones. La compensació era necessària, i esperem que no es tinga que improvissar a preses i carreres per fer les coses com cal.
Ara bé, dins de "l´harmonia i veïnatge" que hi va haver, s´ha de mencionar algunes anécdotes destacables.
Per començar, les previsions d´afluéncia al acte no foren les convenients, ja que vora una vintena de paelles no tenien carn, cosa que gràcies a l´atenció d´alguns operaris del consistori, es pogué solucionar ràpidament, això sí, en el tema de la beguda fou més complicat, ja que algunes persones es queixaren amargament que no en tenien. És fàcil que passen aquestes coses ( quasi sempre passen ), però tots sabem que si es demana un poc per dalt de les previsions, sempre queda la devolució, almenys, de la beguda o productes envasats. Però com deia el meu iaio, en aquest poble "O bé es passa molta fam, o tots tenen la gola massa ampla".
També corre el rumor d´alguns intercanvis de paraules entre regidors, regidores i operaris, però aquestes coses son moneda comú en aquest, i en tots els ajuntaments. Ells sabran com arreglar-se-ho,no?
El pardalet es queixa de la manca de participació a la nit de les disfresses. Com tot en esta vida, va per cicles, i si els premis toranen a ser més sucosos ( ara es pot entendre perfectament que toca estalviar, veritat, Pilar? ), animarien als joves un poc més. I no necessàriament és pot premiar económicament. Emprem el cabet, que alternatives en tenim.
M´encanta amb la suspicàcia que fa menció el paradalot sobre la comparsa del PP, en que anaven vestits com els pamploniques dels Sant Fermins. Realment divertida aquesta menció tan infantil com fora de lloc perqué, de la mateixa manera, alguns podrien trobar sospitós que la comparsa guanyadora s´anomenara "pardal tropical".
Pardal Tropical. Que entretinguda "casualitat", veritat?
Però, després d´aquesta nit, s´ha acabat el crédit de les excuses. No es pot permetre tanta torpesa. Si s´ha pecat d´inocéncia o s´ha pagat la novatada, ja és hora de fer les coses bé i ficar-se mans a l´obra ( mai millor dit ). Tavernes no es pot permetre el luxe de tanta improvissació i tant desgavell que amague la manca de qualificació i efectivitat que aquest govern llueix des de que va assolir el poder. Ara toca lluitar, de debó, pel que és més necessari, i mai em cansaré de repetir : pel bé dels més necessitats, per aquells que tenen poc, o no gens, i impulsar i incentivar una dinàmica de prosperitat i restauració dels bens que nostres ciutdans mereixen, i necessiten urgentment. Amb austeritat i bon criteri, és possible. Els regidors ho saben, però falten ganes. Coses del canvi (?)...
Ara bé, també s´ha de tindre en compte que la opossició s´ha de ficar les piles, ja que tampoc està centrada en aquests termes. És moment de buscar punts de trobada (no el jove, que està tancat), on destaquen el consens, objectius comuns i afins a la veu d´un poble que ja no pot suportar més aquesta situació fastigosa. I si no estan per la llavor, seran tan culpables com els actuals membres del consistori del que puga passar.
Tingam seny, deixem els colors i les bandertes a una vora, i no caigam en actes reaccionaris. És un luxe que Tavernes no es pot permetre, i podria obrir una via d´aigua on tots - mandataris i ciutadans - podem caure ofegats.
Els ciutadans de Tavernes hem de assolir un nou futur, on prime l´esperança i la vertadera GERMANOR. Respectem-nos entre tots, que no consta un xavo, i avant!
Salut :
V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario