Tenia ganes de vore aquesta fotografia, vista en La Veu :
Com diu el títol d´aquest brevíssim article, tots som humans, i hui justifique la meua condició humana, amb una rialla MONUMENTAL.
Quin paperot el de Jordi Juan, redell. I quin discurset ( i quins collons ) per a tragar amb semblant cudolada als principis en que nostre alcalde fou educat. Tota una exhibició d´hipocresia d´alta costura.
Potser la gent més jove no conega, no sàpiga o bé no els interesse recordar que en els primers, i vibrants temps, en que el bloc va néixer, els seus membres i simpatitzants assenyalaven a aquelles persones de dretes i supostament blaveres (encara que no ho foren), amb el malnom de "FALLEROS".
I, ara, ací ho tenim. Un alcalde del Bloc, ficant les bandes a les Falleres Majors de Tavernes - una delicada prenda, on llueix la bandera Espanyola -. Com diria l´anunci : "Para todo lo demás, MasterCard" .
Ai, Visente. Respira, respira un poc.
Mentre trobe de recuperar l´alé i respirar una mica, seguiré gaudint d´aquesta evocadora estampa. Hui empre aqueste llicéncia humorística per a fer memória. Els "falleros" no son ciutadans de tercera i molts simpatizants i membres del bloc ho son. On cap tanta entelèquia i fantasia, disfressada de"nacionalisme valencià"i camuflant-se en una festivitat idiosincràtica i primordial en els arrels de la indentitat Valenciana?
Ja m´he ficat seriós, i hui només vull riure!
Salut! :
V.
El que dius, Visente, són reflexions que contenen massa veritats (o falsetats) a mitges.
ResponderEliminarDe fet, si tires molt enrrere trobaràs a gent de la Unitat del Poble Valencià (antecedent del Bloc i d'esquerres declarats) en el grupet que va fundar la Falla Portal de Valldigna (any 1976). I aqueixa gent va compaginar política i falla en plena transició. Avui en dia et puc presentar a molta gent del Bloc que és d'una falla (de fet són les falles de les poques associacions que agrupen gent de tots els colors).
Potser al Bloc hi han "antifalleros". Però si vols trobar "antifalles" convençuts de veritat sols has de preguntar a cases-finques que tenen una falla a la porta (i sobren més paraules).
Això que Bloc=antifalles és un tòpic del qual volen nodrir-se els altres partits perquè del món de les falles surten una muntonada de vots. Et recorde que per culpa dels vots el tema de la diferència valencià-català que abans no era problema social (perquè mai ha estat un problema científic) esdevingué en guerra política.
Ja et trobaba a faltar, Vitality :
ResponderEliminarComparar el marc polític de la transició en l´actual és com a poc, insultant. Caldria recordar el nucli pro-català que fundá el UPV, i que més endavant esdevingué en el BLOC? Davant tantes evidéncies, no cal més comentaris.
I com he dit a l´article, en els primers temps del bloc, el anti-fallerisme que tu empres és una veritat empírica, molt maquillada a nivell local, però extesa per tota la província. Cal ser rigorós i recordar-ho tot. Veritat empírica.
Ara, amb les noves i perilloses mutacions polítques que estem patint, en una sort de dictadura/mesocràcia 2.0, i emprant la "moderació" com un eufemisme malaltós, la gent del bloc s´infiltra en tots els llocs, especialment els més joves, i aprofiten totes les esferes per les que campen per reivindicar els seus ideals. No sols de TeleCamps i adherits viu l´home. L´esquerra del Bloc fa tanta pudor com la dreta informativa.
Ara l´intoxicació i la manipulació es tan sibilina, tan soterrada i tan disfressada del que no és que fa por, i du al jovent ( principalment ) a saltar de manera reaccionària, i de vegades, sense cap argument suficienment sólid i amb seny, cap a una situació d´enfrontament que ratifica la "necessària" per al tripartit cortina de fum que segueix generant per evadir al poble d´una realitat tan evident com la necessitat d´oxigen per a sobreviure.
No patisques pels meus nervis, ara em prendré un parell de tiles i arreglat.
Salut! :
V.
Ay Visente, Visente...!
ResponderEliminarNote que de la transició saps bastant poc. Almenys puc deduir de les teues apreciacions que no la vas viure i escrius per referències o pel que t'han contat. Potser eres massa jove.
Em sap mal que qualifiques la meua comparació? com "insultant". Podria no ser encertada o alguna cosa així. Això d'insultant em sona a radicalisme violent passat de moda. Però, com tantes vegades t'he dit, eres lliure, fins i tot per a ser radical i extremat.
Respecte a les intoxicacions i manipulacions sols em preocupen si no hi ha capacitat per a l'anàlisi crítc, es a dir si la societat no té capacitat per saber triar per manca de preparació. I certament aqueix és el verdader problema: la falta de preparació, la incultura.
Per últim, et recorde que les veritats empíriques no són veritats absolutes atès que precisament per esser empíriques poden estar sotmeses a un grau d'incertesa que pot ser molt important. Tan important com per a deformar una falsa realitat en altra cosa que sembla ser una veritat. I t'ho dic com persona amb experiència en la recerca de veritats científiques per via empírica.
Per als nervis t'aconselle la valeriana.
Ai de mi! :
ResponderEliminarTanta preocupació m´afalaga cosa mala, i t´empenyes en convertir un fet anecdótic en un acte de apologia a la violéncia ( escrita, s´entén ) per la meua banda, taxant-me novament de radical i violent.
Redell, com està el pàtio! Hem passat d´una rialla a un tractat de filosofia. Una veritat empírica és, per definició, aquella que es manifesta en base a unes premises anteriors. Com he pogut viure-ho a les meues carns, no ací a Tavernes ( ací et regale una pista ), però si a una ciutat propera, la gent del bloc et senyalaba com a "FALLERO" en els primers anys d´aquest senzillament, per no compartir el seu ideari.
Comentaris? Innecessaris. Massa bo soc, i massa paciéncia tinc en repetir una i altra vegada les meues paraules, ja publicades als articles, i que a tunt t´agrada tant traure-li punta ( ja li n´has tret prou pa huí? ).
En fí, com veig que no t´agrada llegir, o llegeixes el que t´interessa, ho deixem ací. T´agraïsc, he d´insistir, la teua preocupació per la meua salut. No patisques tant, que encara m´en queda per incordiar al personal, de bona gana i respectusament, com sempre.
I com deia abans, Salut! :
V.
De segur que a llegir no em guanyes ni en qualitat, ni en quantitat ni en diversitat.
ResponderEliminarTambé t'he de dir que el teu concepte del respecte és molt particular. Efectivament, no coincideix amb el meu.
I vaig a deixar-ho ací perque no vullc provocar-te mai més "sofocos".
Que et vaja bé. I cuida't la tensió.