Ni peix ni carn. Coca de Mestall !

Estimats :

Espere que no em trobareu a faltar. He estat centrat en empapar-me de les diferents propostes que ens oferixen els partits polítics en aquestes desllavaçades eleccions generals del proper diumenge vint de novembre.

Quines opcions tenim? Quins al.legats es ponderen com els més determinants a l´hora de girar cap a les gavines blaves, o a les "carfoxes" rojes? Dreta o més dreta disfressada? Ultra-Centrisme? Senyor, quin desgavell.

Les notícies que destaquen els events de campanya son desesperançadores; alguns tímids intents del PP d´aconseguir vots a nivell local son l´única mostra d´interés ( en recaptació de vot, no de la voluntat del poble més calguera ), trenquen una tónica descafeinada i descentrada en la veritable magnitud del que ens ve al damunt. El vot, com he dit en moltes ocasions, ha d´anar més enllà de ficar un parell de sobres a les urnes. La veu del poble obstenta el poder de decissió, i és la classe política qui ha de tindre por, i no nosaltres.

Resulta força difícil canviar aquesta tendéncia en tant poc de temps, quan les desbandades d´una Europa que sembla anar a la deriva desvia les atencions del personal, i ens deixa en una situació compromesa. Potser molts creguen que triant el camí fàcil - el vot al PP - trobarem sol.lucions inmediates als problemes que ens tenen ofegats. Però aquesta lectura amaga més coses... tan perilloses com necessàries a recordar.

La obsessió del PP de la "parcialitat" en els informatius de RTVE, que per a un humil servidor han estat un dels grans triomfs a nivell informatiu en els últims vuit anys, convertint-se en un referent a nivell mundial en objectivitat, qualitat e imparcialitat de contigunts, manifesta una tendéncia perillosa cap a un pensament "únic" i "de centre" ( que m´expliquen on veuen els centre els partits de dreta ), que comprometra, com en els temps d´Aznar, la llibertat d´expressió de les entitats públiques. L´ombra de les futures privatitzacions si una victoria de la dreta es produira, fan tremolar els ciments del poc que ens queda de l´estat del benestar que tanta fatiga ens ha costat aconseguir. La sanitat i l´educació esdevindrien en opcions per a families adinerades, i els escasos servicis per a la dependéncia i en recolç social tindrien els dies contats. Com resa la dita : Pa per avuí, fam per a demà. Recordem la febra dels PAIs. No queda tant lluny, veritat? Imagineu, doncs, a nivell nacional. No és cap broma.

La candidatura del PSOE reflexa una apatia preocupant. Els cervells que han orquestrat aquestes campanyes llueixen el desencant i la apatia en que el president en funcions Zapatero ha deixat a tota l´esquerra : condemnada quasi a l´exili polític. Rubalcaba és un bon polític. No hem d´oblidar que les seues gestions al Ministeri d´Interior ha deixat a la banda terrorista ETA en els óssos. El principal problema que arrosega el mateix Rubalcaba resideix al govern. Els qui encara estan manant, lluny de suar la camiseta fins l´últim minut, es desespera amb les desbandades europees, i tiren balons fora sense donar explicacions. Va a resultar molt molt difícil que es puga fer alguna cosa si han llençat la tovallola abans de eixir a combatir. Una llàstima.

Sobra dir que tenim altres opcions, però el desencant general fa difícil focalitzar cap a quin lloc podria centrar-se el vot del indecís, o de l´indignat.

Després d´aquesta letania farcida d´obvietats ( o no ), defendré a títol personal quina serà la meua opció a l´hora de votar aquest diumenge. Però abans, per a il.lustrar tota aquesta verborrea, un poc de música, cortesia d´un correu electrónic que m´ha facilitat aquest enllaç .



No deuríem deixar-nos arrastrar pel pesimisme i la indiferéncia. La veu del poble sempre es legítima, tant si les vaques estan grosses o primes, tant si estem en l´atur, o pagant l´hipoteca amb solvéncia. Hem de considerar que el joc democràtic ens dona la oportunitat de anar més enllà d´un simple vot; que som més que una xifra en un munt d´estadístiques. Així que, fora la complacéncia, i a lluitar!

He decidit trencar amb el que una vegada vaig jurar, i diumenge aniré a votar. Qué em mou a votar? Podré fer alguna cosa per a evitar una majoria absoluta de la dreta? No ho sé, però el que si que vaig a intentar es que una agrupació con Convergéncia i Unió, que el que menys els importa és el que ens puga passar als espanyols, tinguen que decidir mitjançant pactes que és el més important per a Espanya. Com si els importara.

Vaig a votar a UPyD. Anem a vore que passa si alcem aquesta formació ben amunt en la classificació de les forces polítiques del país. És necessari un consens entre partits, però mai amb els nacionalismes ( que com mai em cansaré de repetir son TOTS, per definició, DE DRETES ).

Ara que vinguen a dir-me que soc un anti-sistema. Crec que qui estan manant, o els que vindran a manar, son els auténtics ANTI-SISTEMA. Temps al temps

Votem, estimats. Cadascú el que crega, i en qui crega. Però VOTEM!

Salut! :

V.