Amics :
Ahir a la vesprada escoltava a Radio Nacional de España, al programa informatiu de les 20 hores , una entrevista telefónica amb el vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar.
Vos pregue que escolteu amb el màxim d´interés el que tenia que dir la ma dreta de Fabra. Després abans de seguir amb l´article. Feu clic al reproductor, i a partir del minut 14, trobareu la notícia i la entrevista. No pergau detall...
Eloqüent. Molt eloqüent.
Aquesta es la heréncia del govern del Partit Popular en els darrers setze anys. 20.000 milions d´euros que només uns pocs saven on estan, o bé qui els ha malbaratat. Aquestes son les solucions “excepcionals” per a moments “excepcionals”. Pregue conserveu aquestes paraules a la memória, ja que seran un bon referent a l´hora d´aclarir conceptes, per a més endavant, redefinir-los.
El senyor Císcar, amb un guió mesurat a la coma, ens diu que amb aquests diners, Valéncia ha viscut una época de desenvolupament (?) i de creiximent (?) a nivell d´infraestructures, accentuant amb especial atenció la construcció de col.legis i hospitals. Senyor Císcar, on estan els col.legis que ha construït? Acàs es referix vosté als barracons con milers d´escolars i personal docent han de treballar? Tants son els hospitals que els que actualment estan operatius ( quasi els mateixos que fa 10 anys ), i no hi ha prou diners per a pagar als metges i al personal sanitari? Els diners invertits en Sanitat també han servit per a fer front als deutes amb les farmàcies? On estan?
No vull entrar en més detalls, ja que trobe que no serà necessari. Les excuses que el govern central no ha comptat amb Valéncia per a inversions en I+D+I i la resta, son tan ridícules que no se les creu ni el mateix Císcar.
Fins ara, un lector amb una mica de sentit comú s´en adonaria que les alegacions del senyor Císcar estan brutes de cinisme, falàcies, demagògia. Crec que, ara mateix, acudir a tant d´eufemisme és una frivolitat.
Jo si que vaig a dir el que pense, i el que sent, a pit descobert i sense pels a la llengua. Açò és TERRORISME SOCIAL. TE-RRO-RIS-ME.
Un colp definitiu als drets constitucionals de la ciutadania de la comunitat, i per extensió, arribarà a molts altres indrets d´Espanya. Hem passat d´una deformació de l´esquerra, que fa anys ha deixat de ser-ho ( i dubte que queden polítics en actiu que sàpiguen que és realment ser d´esquerres ), a una nova criatura escandalosament feixista, esclafadora, inmisericorde i roïn fins als ossos. Aquest és el canvi que han volgut 10 milions de votants a tot el territori nacional. Si estàvem fa un parell d´anys al cantonet del barranc ( segons la pròpia dreta, llavors a la oposició ), ara ens han donat l´empenta que necessitavem per a caure en picat. Un salt endavant.
Una reflexió més : sembla que no ens importa una merda que estiga passant açò. Ens fa el mateix. Totes i cadascuna de les persones que han estat xuplant-mos les butxaques ( el 99% en la política activa, ací i a Madrid ) haurien d´estar empresonats. I ningú, fa res per cridar o protestar, o manifestar la seva repulsió a tan aberrants decisions que ens apuntillen a la miséria més absoluta.
A tots aquells que tant els agrada pintar “Terra Lliure” als postes de la llum, que inundaren de merda l´espai de camping per al Festivern, on estan els lluitadors per la llibertat, els drets fonamentals i socials als que tenim per definició a la nostra constitució? Estaran a puntet de´anar a la “Uni” a contar com de be ho van passar, prèvia distribució de videos i fotografies a les xarxes socials, i encentant els regals de reis que els seus papis han comprat amb la tarjeta de El Corte Inglés. Aquesta és la nova generació que s´alçarà en protesta, propostes i valentia davant d´un govern totalitari que es perpetuarà en la nostra miséria més absoluta (?). Ni els que van de “perroflautas” volen asomar el bos, no siga que perguen la reserva feta al seu restaurant preferit per al dinar del dia dels reis.
Aquest és el panorama per a començar el 2012. I el que ens queda per davant, no ho sap ningú. I ningú vol fer res per evitar-ho. No siga cosa que, en plé dia de reis, a alguns els sente mal estrenar la “tablet”. Així som : mentre no ens toquen la butxaca, no ens importa una merda.
És per a enviar-ho tot a la merda. Però encara em queda el consol que, després del que vaig escoltar ahir a la ràdio, encara em bull la sang. Acàs no sentiu un xic de ràbia? Un xic només?
Salut, i qui crega, pregàries a l´Altíssim :
V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario