TràgicoMediàtica : Les fotografies de la vergonya

Estimats :

Pocs ciutadans viuen al·liens al que ha succeït en aquesta setmana : plenaris polémics, rodes de premsa, moció de censura i manifestacions ciutadanes amb acompanyament musical. Totum Revolutum, o bé un guió confeccionat a mida que l´enyorat director Luis Garcia Berlanga hagués filmat amb el seu segell únic.

Ahir a les set de la vesprada centenars de vallers acolliren a les pregàries dels enplomats i el jovent socialista per a manifestar-se "espontàniament" a les portes del consistori amb la finalitat de recolçar l´exercici del grup progressista encapçalat per Jordi Juan.

Alguns dels membres del grup en funcions penjaren als seus comptes de facebook i twitter algunes instantànies de l´acte esmentat. Regust a orgull i ràbia. És comprensible. Però al darrer d´aquestes reaccions, de totes les reaccions, s´amaga una lectura preocupant.

Preocupa la reacció ciutadana. Ja ho he esmentat en un anterior article. Preocupa la morbositat del mateix poble cap aquest fet que per no ser menys relevant és un fet circumstancial mogut per l´ansia de poder d´uns pocs. Aquests dies hem recollit i escoltat molts apel·latius com els de xantatge o estafa. L´indignació dels votants d´esquerra i l´usurpament premeditat de la poltrona consistorial. Un Coup d´Etat han afirmat alguns en xicotets grups de persones allí presents.

No vullc invertir més temps en revisar totes les qüestions que ens han dut a aquesta situació. Ja s´encarregaran els mitjans de comunicació d´analitzar aquesta teranyina inacabable de terminologia política. És hora que parlen les imatges :

Aquestes son les preses més destacades cortesía dels emplomats. El clamor d´un poble indignat recolçant a Jordi Juan. Ciutadans implicats amb la causa, amenitzats per música d´una xaranga. Clímax que els redactors assenyalen al seu blog quan una dona major els deia : "El cel plora sobre Tavernes per la mala passada que li han fet al nostre alcalde." 

Colpidor. 

Una tragicomédia duta al paroxisme.

Convide a aquells que s´apropen a llegir aquest blog a fer un exercici de memória en dos parts. Només serà uns instants. 

El primer és que RECORDEU aquest dia.

El segon és que RECORDEU aquest altre dia : Dimecres, 13 de Febrer de 2013.

La Veu De La Valldigna es fa resó del malestar dels discapacitats i cuidadors d´aquests, i com es manifestaren a les portes de l´Ajuntament en aquella data.

 Sobra tot comentari

  

Tavernes ahir era vergonya en estat pur al carrer.

Tavernes ahir es va coronar com un poble d´enterats i xafaxarcos morbosos que no els importa un pebre les necessitats reials que la població reclama. Si, eixa població que tant tenen als llavis els nostres polítics i centenars de ciutadans. Paradoxes de la vida, les úniques persones de l´Ajuntament que s´aproparen a donar suport als allí presents foren Pilar Altur, Salvador Sansaloni i - ¡ Sorpresa ! - Karina Vercher.

¿ Llavors on estava el jovent dels socialistes, la gent del bloc, els cotorristes a l´hora de difondre aquest acte per les xàrcies socials o als espais web garantint honrosament el seu suport a aquestes persones ? 

¿ Sabeu de l´esforç que suposaba per a molts dels presents el poder manifestar-se en base a la seua condició de discapacitats ?

¿ És la ciutadania conscient de la necessitat de no fer pasos enrere en polítiques que garantisquen als discapacitats, dependents, cuidadors i familiars unes condicios dignes ? Sembla que NO.

Inspirat per l´article de la manifestació d´ahir publicat pels emplomats, vaig a citar unes paraules que una de les persones allí presents aquella vesprada de febrer em van dir : "¡ Gràcies per vindre ! A la gent d´este poble no l´importa una merda el que ens passa. Deu no vullga que tinguen un fill malalt i que tinguen que passar pel que passem mosatros i lo poc que ens ajuden".

Ciutadans de Tavernes : ¿ Alguna cosa que dir ?

V.