Estimats :
¿Quant de temps, a
que si?
He recordat que fa
quatre anys em va passar pel cap obrir un blog a Internet.
Necessitaba expressar-me. Necessitaba contar al mon el que pensava, i
sentia. També necessitaba contar un munt d´idées que em vingueren
al cap i que esdevingueren conseqüéncia dels darrers comicis
electorlas del 2011.
Hui ho recorde amb
un somriure, però també amb amargura.
V de Visente és un
símbol que a dia de hui s´entén i - espere - comprén millor. No vaig a
donar-me plaer gratuítament davant del mirall, perqué no és el
lloc, però en aquests quatre anys no parlem de la mateixa polítca
que llavors, encara que les meues idees – més enllà de
representar una utopia – han esdevingut una realitat palpable que
alguns li han ficat nom.
Recorde que em
preguntaren en els comentaris d´una notícia al Diari de Tavernes (
clickeu ací per obtindre´n l´enllaç ) quines serien les pautes
que empraria per aconseguir assolir una regeneració democràtica.
Cite el que considere part fonamental dels meus principis polítics :
“La
regeneració política de la que parle va més enllà de colors i
faccions. La dreta, l´esquerra, el voluble centre... Estan
condemnats per la seua pròpia idiosincràtica endogamia.
Parle una
regeneració política sense vincles ideológics. Parle d´una
regeneració que obeïsca només a tres conceptes : escoltar al
poble, deixar que participe el poble i obrar pel benefici exclusiu
del poble.
Vaig més
enllà del que vosté planteja. Potser siga complex compendre-ho.
Al capdavall,
parle d´una regeneració política que torne als fonaments
d´aquesta.
Democràcia :
del grec "Demos" ( Poble ) i "Kratos" ( Autoritat
). L´expressió fidedigna d´un govern regit pel mateix poble.
Democràcia
que, a dia de hui, encara no existeix a cap lloc del planeta.
Em manifeste
d´acord amb vosté amb el que respecta als idearis de les forces
d´esquerra. Però aquest ja no és el camí.
Renovació i
reinici total amb caréncia total de retribucions personals
económiques i de poder. Eixa és l´única solució en la que crec.”
Huí estem avorrits
d´escoltar a Pablo Iglesias i a la gent de Podemos parlar-ne en
aquests conceptes. No he descobert la pólvora, ni estic tampoc
afiliat a aquesta organització.
No, no era
clarividéncia llavors ni ara. És una qüestió de temps, i de
llógica.
Encara estem a
meitat de camí, i el senyor Iglesias té molt que millorar. Però
està bé que es comence mullant amb un poc d´aigua i sabó tot el
podrimer del panorama polític.
Estem en plena
campanya. Nous comicis a la vista. ¿ Qué ha passat, quines coses
son diferents a fa quatre anys?
Podem parlar-ne de
Jordi Juan, recordant a Gary Cooper en el clàssic “Solo ante el
peligro”. Després de Karina Vercher, sembla que l´únic
“Compromís” que l´obsessiona és el de governar sol i endur-se
per davant a tot aquell que gose fer-li ombra. El socialista Víctor
Borràs ha esdevingut en l´última víctima d´aquest “western”.
Ara el vegem - ¡
Com per a no vore´l ! - en un fastuós cartell electoral com a
candidat a l´alcaldia de Tavernes representant al PSOE, ubicat
enfront del Bar Ángel.
He de mencionar
que els mérits i la seua aportació en la tasca económica al govern
de Tavernes son més que notables, encara que siga l´etern Jordi
Juan qui s´en atribuisca tots els éxits de sanejament dels arcons
públics. Però crec que Borràs ha fet tard si pretenia arribar a
l´alcaldia, i no com he esmentat per manca de mérits. Considere que
el seu equip no està a l´altura del projecte i encara que gaudix
d´una imatge pública pulcra , necessita donar un pas més endavant
i trencar barreres que l´impedix fer-se entendre.
Qui està eixint
reforçat de tot aquest guirigall és Manolo Vidal. Sabent-se que
s´ha d´oblidar del 99% del vot jove, l´ex-alcalde ha guanyat en
tables, però pel que respecta a programa i les
maneres d´argumentar-ne, ahí no hi a res a fer. Sempre igual.
Sorpresa, no
encerte encara a pronunciar-me, la candidatura d´Esquerra Unida amb
Eduardo Bononad. Em consta que l´ex-alcalde no volia presentar-se, i
no precissament pel col.lapse en intenció de vot segons les
enquestes i els estudis que vejem tots els dies als noticiaris de la
televisió. Sorpresa perqué el senyor Bononad provocà el primer
gran cisma de l´esquerra a Tavernes, i que va afavorir al Partit
Popular el assolir el poder al Consistori. Malgrat tot, trobe que és
una aposta valenta i fins a cert punt sensata. I sí, crec que
tornaran a tindre en les seues mans les claus de la governabilitat.
Concerts nocturns,
“carreres” de cotxes anunci que fan més voltes que les sénies
al més d`Agost, “foto-llençols” penjades a façanes particulars
enlairant als candidats com si de Falleres Majors es tractara.
Aquesta campanya electoral és el reflexe més fidedigne de la
ciutadania vallera, almenys en el que envolta a l´escenari polític
participatiu : infantil, reaccionària i mediocre.
¿I Jordi Juan,
serà prou Tavernes per a les seues aspiracions?
Bé, a l´últim
paràgraf de l´última entrada d´aquest blog, datada del 23 de Juny
de 2013, ja opinava que Tavernes no era suficient per al senyor
alcalde. I també cal recordar que aquest alcalde va prometre que mai
faria de la seua una vida entregada a la política. Em torne a citar
:
“Deixaré
altres històries per a un altra ocasió. El buit que patix Tavernes
en el que respecte a atencions socials al consistori, la manca
d´explicacions al respecte, el ditxós viver d´empreses que es
llancen els uns als altres, i com ( açó últim és una valoració
personal ) em pareix que a Jordi Juan Tavernes li sembla
molt poca cosa per a les seues vertaderes intencions - i les de son
pare - .”
I
el darrer 12 de Desembre de 2014 ho anunciava a viva veu al seu
perfil de Facebook :
“Amigues,
amics,
Em presente a les
primàries de Compromís per a formar part de la candidatura de la
coalició per la província de València. Els valors que crec que puc
aportar al grup parlamentari són els del municipalisme, bon govern i
valencianisme polític.”
No, no és
clarividéncia. És una informació que uns quants coneixíem i que
fins aqueix moment no podíem mencionar. Però és el que té el
temps, i les noves hemeroteques en que han esdevingut les xarxes
socials i els blogs de ploma compromesa.
M´he recreat de
bona gana en una part dels esdevenitments que he viscut desde l´ombra
del silenci aquests dos anys. Trobe a faltar, però no massa, el
tornar a la vida participativa com a entreteniment, però m´he
acomodat en vore com els polítics d´aquest poble es posen
constantment en ridícul que he perdut bona part de l´empenta i de
l´emprenyament que patía. Així i tot, i després de recordar una
xicoteta porció del que hem viscut - vosaltres i jo - aquests quatre anys... Mai se
sap.
Salut :
V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario