Novament reprenem el pols a l'actualitat, ara en cap de setmana i amb el futbol com protagonista. Obviarem la notícia en que es va produir una errada en la transcripció de vots a la taula del col.legi Alfandech i que lleva un regidor a Bloc Nacionalista Valencià-Compromís i li l'atorga a Esquerra Unida un segon regidor.
No entraré a evaluar aquest incident que li pot passar a qualsevol, però torna a donar força del que parlàvem a l'anterior article on els vots son una eina útil que cal usar amb responsabilitat.
Hui parle de futbol. No, també és una excusa per tractar altre tema i obrir un espai per a la reflexió.
¿Fins a quín punt té legitimitat pitar l'himne nacional o rebujar dur la bandera española a les samarretes dels equips finalistes de la Copa Del Rei?
La pregunta té bemols. Per més que em fregue els ulls, ahí està. I no és cap tonteria. Hi ha institucions involucrades i és objecte de debat cada vegada que un equip de fútbol amb simpaties nacionalistes arriba a la final d'aquesta competició.
Només podem començar amb una pregunta : ¿ Quina és la regulació vigent pel que respecta a l'ús de la bandera espanyola i allò que representa?
Segons la Lley 39/1981 del 28 d'octubre la bandera espanyola representa entre altres coses, els més alts valors de nostra Constitució. Llavors, ¿Per qué hi ha gent que li pese aquest símbol com a unitat de tots els pobles que integren la nostra sobirania?
Aquesta llei no és repressiva, en lo que respecta als articles Quart, Cinqué i Sisé, aquells ajuntaments i municipis, comunitats i/o regions de tot el territori que tinguen bandera pròpia podran seguirla lluint juntament amb la espanyola, ocupant-ne aquesta lloc d'honor.
Fins i tot s'en fa referéncia al tamany i als llocs. Però si totes compartixen tamany, no és tema de qui la té més grossa. Bé, potser a alguns aquest indret els lleve la son. Son ganes de buscar-li les cinc potes al gat.
Al capdavall la bandera d'Espanya representa el símbol de la consolidació democràtica de la nostra societat després dels anys de repressió franquista. I permet conjuntament que cada xicotet racó d'Espanya també puga representar-se amb els seus símbols d'identitat.
Copa del Rei amb els colors del Barcelona i Athletic de Bilbao. ¿Ací també hi ha repressió dels de Madrid?
( Imatge de l 'agéncia EFE )
¿On està el problema? En que alguns mai en tenen prou.
No entraré en notícies infames com la crema de banderes espanyoles o fotografies des Reis. Tampoc vaig a entrar en que els moviments comunistes lluísquen la bandera republicana sense fer cap mal a ningú, ja que aquesta és el testimoni del nostre passat republicà i podria esdevindre en el nou símbol d'Espanya en cas que no continuarem amb aquest model de monarquia parlamentária.
Ni tal sols faré cas a les declarades anticonstitucionals "estelades", que son fruit de la fusió de la bandera d'Aragó amb la de Cuba. Ni a les "Imperialistes" amb l'Àliga franquista, que deuria estar penada com ho està la creu esvàstica a Alemanya.
Tan sols em faig resó de la enésima agressió als simbols espanyols amb la pitada a l'himne nacional.
Si es per gustos, a mi tampoc m'agrada. Però no vaig a pitar-lo per una qüestió musical o estética. És el que tenim i no en volen fer un altre. Aleshores :
¿Quin trellat hi cap ací?
¿Amb quin propósit?
¿Des de quan un acte de maleducats ha esdevingut en llibertat d'expressió?
¿Si Barcelona i Bilbao no volen ser espanyols, perqué participar a la Copa del Rei?
¿Si Barcelona i Bilbao no volen ser espanyols, perqué participar a la Lliga Espanyola de futbol?
Felip VI entregant la copa que dúu el seu nom a Xavi Hernàndez, qui es despedia del Camp Nou en aquest partit.
( Imatge de "El Confidencial )
El somriure d'Artur Más no deixa lloc a l'imaginació. Per a la posteritat. No caben excuses
( Imatge de REUTERS )
Ara, pese a estar advertits, pese a que els clubs havien demanat que no s'interpretara l'himne nacional i sí els dels clubs de futbol pertinents, el Comité Estatal contra la Violéncia, el Racisme, La Xenofobia i la Intol.lerància en la pràctica de l'esport obrirà ambdues diligéncies per a denunciar aquest comportament.
Resulta curiós que quant un dels equips finalistes no ha estat ni el Barcelona ni el Bilbao no em tingut notícia de tantes exigéncies. ¿Veritat? Fins i tot els aficionats barcelonistes menyspreaven el valor d'aquest trofeu catalogant-lo de "xupito". Sembla mentira. Homes drets i fets ( ? ), entre esportistes, periodistes i gent avorrida que trau excuses de baix les pedres per a que els dediquem la nostra atenció. Fan com els nadons...
Ens vendran que es tracta d'un nou acte de repressió que els oprimix i no els permet expressar-se'n lliurement. Son lliures d'expressar-se. Som lliures d'expressar-nos tots, però respectant les llibertats i les circumstàncies donades en aquests termes.
Qualsevol acte o manifestació d'intolerància sempre és reprobable i més aprofitant un escenari esportiu per a convertir-lo en un acte politizat i tendenciós, als ulls de tots els espectadors, la majoria d'ells sense tindre culpa de patir d'aquest nou acte de caréncia total de civisme i el tó d'imposició que fins i tot Felip VI ha tingut que transigir per a evitar que aquesta nova pataleta enrabietada vaja més enllà encara.
Però Artur Màs no podia tindre la boqueta callada. Aquest personatge és fascinant. No té limits.
¿Qué passaria si a la final de la Copa de Catalunya es jugara contra el Español i alguns dels seus seguidors pitaren "Els Segadors" i enarbolaren una bandera española? ¿O bé que els jugadors del Español dugueren la bandera d'Espanya a la samarreta?
¿Recordeu que va passar amb David "Guaje" Villa per dur a les seues botes les banderes d'Astúries i Espanya quant va fitxar pel Barcelona?
La resposta la coneguem tots. Només cap la llibertat per a agredir en una direcció : la de la "Llibertat", la "Pluralitat" i la "Diversitat dels Pobles" del Territori Espanyol ( terme franquista que a Catalunya no es trauen de la boca encara ).
Salut i esport :
V.
No hay comentarios:
Publicar un comentario