Estimats tots, com van les festes?:
Comencem amb aires renovadors (?) i noves propostes, com el sopar-homenatge al genial poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, ubicat a la plaçeta de Teodoro Llorente ( els símbolisme és manifest ) i on quasi encaixonats assistiren unes cent cinquanta persones, servidor inclós.
La tendresa amb que la cotorra esmenta tal esdeveniment és colpidora. Però l´ambient que es respiraba enlloc no ho era tant, almenys des de l´humil i subjectivíssim criteri que em caracteritza.
Per moments, em vaig sentir plé i orgullós de les mostres de respecte cap al poeta, especialment en algunes lectures i aportacions musicals; veritablement, fetes des de el cor.
Però el que no es podia amagar era la imperiosa necessitat de fer-se notar que alguns dels presents emanaben, fent un especial incís en el moment en que Jordi Juan començà a recitar Assumiràs la veu d´un poble. Els rumors brollaven, i a sota vocce, escoltava algun "visca la terra lliure","independéncia" o "visca els països catalans" reflectint, tímidament, algunes de les intencions encobertes d´un acte, novament, embrutat per les tendencioses mans de la política, almenys entre els assistents. Deixarem a banda aquest bany de "masses" que abastí amb més kilograms d´egocentrisme al senyor alcalde, però no puc seguir sense recordar un dels últims versos del mateix poema, per qué prenga bona nota .
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
I cap on camina, temps al temps.
Crec que la cultura ha de ser lliure, per a tots, i representant dels anels i les inquietuds íntimes i personals dels artistes, i no una eina per a reivindicar unes intencions que, encara que coste creure a alguns, ni es corresponen a la realitat ni tenen cap rigor históric, saltant pel damunt a l´àmbit constitucional que demarca quines son, actualment, les competéncies pertinents a cada regió o comunitat autònoma.
El regust un tant agredolç d´aquest acte no lleva la satisfacció, reitere novament, que aquestes manifestacions culturals son necessàries i saludables per a tots. Per a tots, i no per a "uns pocs".
Al capdavall i, subjectivament, aquest acte que podria haver sentat un agradable precedent, esdevingué en un sopar amb un marcat sectarisme, on les mirades inquisidores et travessaven com navalles, (igual fou degut a que duia al damunt la càmara de fotos, potser)quasi convidante a l´éxode. Més enllà d´acusar deliberadament a algú en particular - qué no és el cas -, he decidit actuar discretament,i no publicar ni les fotos ni els videos que vaig captar.
Seguirem amb atenció que ens deixarà aquests festejos. Anem a escalfar que venen els bous, i l´Ajuntament ja està eximint-se de responsabilitats en cas d´accident.
Salut i bones festes a tots !:
V.
Jo també era al sopar i no vaig sentir el mateix que tú de cap manera.
ResponderEliminarNo seria que anaves amb prejudicis per endavant?
Benvolgut Vitality:
ResponderEliminarMai assistiria a cap acte on és ret homenage a un il.lustre de les lletres valencianes amb prejudicis, i el meu cor estaba exent dels mateixos fins que, en un moment determinat, l´ambient és va manifestar enrarit, tal i com explique a l´article.
Hi ha coses que es poden vore sense la necessitat d´emprar els ulls...
Salut i bones festes !:
V.