La cria de la Hidra de la Vall

Estimats, salut a tots ! :

Tots sabem que tindre a la casa un animalet, qualsevol, és una responsabilitat per a tots els membres que la habiten. Hem d´alimentar-la, procurar-li el seu espai i mirar per la seua salut, per disfrutar el millor que aquestes criatures ens poden oferir.

Quan es tracta de gossos, gats, canaris i fins i tot, cotorres, les tasques son conegudes per la majoria de tots nosaltres, encara que sempre escapen algunes. Ací és on els veterinaris o els propietaris de les tendes especialitzades ens poden ajudar a solventar qualsevol eventualitat. Però no és el cas.

El cas es que a la casa del poble tenim una hidra.

No vull explaiar-me en excés en definir aquest animal tan particular, però si queda per ahí algú que vaja un poc despistat, vos comente gustosament com és aquesta criatura. Aquesta fera és com una sargantana, quasi recordant a un drac, però amb molts caps. A la mitologia grega es molt coneguda , ja que va caure a mans d´Hércules. Aquesta fou una de les dures exigéncies del pare Zeus que, junt amb altres, completen els coneguts Dotze Treballs que el legitimarien per a ser digne de pertanyer a la cort dels deus de l´olimp. Ja ho vegeu, encarar-se amb un bitxo com aquest no es cosa de mortals.

Que fa la hidra que tenim a l´Ajuntament? Com ha arribat a dia de hui una béstia com aquesta, fer-se amb el control del consistori? La resposta és senzilla : pactant.

Criar una hidra com aquesta, que ha de subsistir dels impostos dels ciutadans no és fácil. Son molts caps pensant (?), i pot sorgir el problema en que tots els cervells no vaigen encaminats a un fí comú...

I ara tenim una de les primeres conseqüéncies de tanta poli-cefalia. La polémica dels bous. Ja vaig tractar el tema en un anterior article, però vull convidar-vos a reflexionar sobre un fet que pot ser molt revelador. Seguim.

En la veu, tenim les paraules de l´ex-alcalde Manolo Vidal, fent constar la seua satisfacció per la rectificació de l´ajuntament en els esmentats bous a festes. La cosa va més lluny quan vegem els comentaris que han esdevingut a l´arrel de la notícia.

Els mateixos votants, o bé simpatizants de la hidra, ja estan mostrant públicament les vergonyes que s´amaguen darrere de tants i tants caps que, és cosa fàcil, no aconseguixen en arribar a un acord en com mostrar-se després de la feta.

Les ramificacions d´aquesta bestiola arriben a tants llocs que un no pot deixar de plantejar la seguent una qüestió, tan irritant com elemental: Qui mana realment a l´Ajuntament? Qui pren les decisions? Qui està en possessió de donar una versió oficial que no deixe en bragues als membres del consistori?

Trobar una resposta a un enigma tan fosc és una pérdua de temps. Però, aprofitant una ocasió com aquesta i ja que hem arribat ací, vaig a plantejar una hipótesi . Avise : només una hipótesi. Ahí va ...

Tots sabem de l´odi irracional que tenen els del bloc i els seus amics, els catalans, a tot allò que recorde o olga a espanyolisme. Tots coneixem com els bous son, precisament, un objectiu encobert polític, al que han conseguit afegir a un sector pro-ecologista, sense importar-los un pebre. Qué demana el jovent seguidor del bloc i la resta de la quadrilla? Bous fora. Doncs bous fora.

Ara bé, si una segon ( i una tercera, mai se sap ) persona, plena de fervor nacionalista, s´encabota en dur al poble un grup de clara tendéncia pro-catalana com La Gossa Sorda, i damunt demanar 5 euros d´entrada, tot al vol, les conseqüéncies poden ser grosses.

Que ha pogut passar? Un "cap" de la hidra ha fet la guerra pel seu compte, i hala, Gossa Sorda. I un altre ha vist que el panorama que es veia vindre resultaba massa descarat. Com arreglar-ho? Portem novament els bous, però, per que el poble sàpiga que som gent lletrada, anem a fer-ho reivindicant històricament els bous dels nostres pares i iaios. Fem política, quedem com uns senyors i ... tenim un cap de hidra penjant d´un filet per la moguda d´una Gossa.

Tornem a lo de sempre, desgraciadament. No tenim les idees clares, vivim de l´expropiació histórica que sempre li ha funcionat tan be als procatalans, deixant les auténtiques arrels valencianes en el fang de l´oblit, i quan fiquem els peus a l´ajuntament, al ciutadà que li donen pel cul, sempre i quan respecten els idearis dels governants; qui paga, mana.

Final de la hipótesi.

Ja n´hi ha prou de quedar-mos en casa formulant-mos les mateixes preguntes una i altra vegada. Els ciutadans som més que un vot, som més que una xifra puntual, som més que un rebut de la contribució. I, ara que el poble s´ha mogut, no podem parar. No deguem parar. Tots junts, aconseguirem igualtat i justícia. No deixeu que decidisquen per vosaltres.

Preguntem als nostres pares : "Ens dones diners pa anar a vore la gossa sorda?" i a vore quina cara vos posen... Ahí tindreu una part de la resposta que necessita el poble.

I una cosa està més que clara : l´alcalde i els seu regidors no pagaran entrada i, els seus pares, també estaran ahí.

Salut! :

V.